L’Albert i l’Anna Maria es jubilen i tanquen la seva carnisseria de Capafonts després de passar-se més de 40 anys darrere del mostrador. Els pares de l’Albert van obrir la botiga durant la dècada dels 60, i quan es van jubilar, el seu fill va decidir seguir el negoci familiar. L’Anna Maria és originària de Valls, però va conèixer l’Albert quan ell estudiava a la capital de l’Alt Camp, i quan es van casar, ella va començar a fer de dependenta de la botiga.
La botiga de Cal Sardà era molt petita, estava ubicada al costat de l’antic estable de la casa i només tenia un taulell de marbre, encara que posteriorment es va ampliar. L’Albert explica que el seu pare va començar venent carn de xai, que ell mateix sacrificava a fora de la botiga, al carrer de Sant Abdó, i que les dones del poble escollien les parts de l’animal que més els agradava. En aquella època no hi havia neveres per guardar la carn, de manera que se sacrificava un animal a la setmana.
La carn que venia la família de l’Albert no era pròpia perquè no tenien granja i s’havien de comprar els animals. Com que, poc a poc, el negoci va anar prosperant, també es venia carn de porc. Se’n va començar a sacrificar 1 fins que finalment se’n sacrificaven 3 o 4 a la setmana.
Cal pensar que, a banda que no hi havia les grans neveres d’avui en dia per conservar fresc l’animal, tampoc se n’aprofitaven tantes parts i no es feien tants productes. L’Anna Maria recorda que no es feia sobrassada ni tampoc xoriço, encara que sí que els compraven el greix que sobrava de l’animal. Avui s’aprofiten moltes més parts de l’animal i fins i tot la cansalada s’asseca per poder-la vendre adobada amb pebre i sal.
Com que les lleis de seguretat alimentària han anat regulant la matança dels animals per al consum humà, l’Albert explica que ara mata ell mateix a l’escorxador d’Alcover, on també hi maten uns quants carnissers del territori, que volen seguir triant ells mateixos l’animal. I sempre escull l’animal més gras «ja que difícilment donarà problemes».
L’Albert ha après l’ofici dels pares però ha sabut introduir novetats. Ja fa temps que la botiga s’ha modernitzat i fins ara s’han envasat el producte al buit, però també s’han anat introduint nous productes. A l’Albert li agrada experimentar i ha fet llonganisses de formatge de cabra, ‘morcón’, patés de camagrocs i trompetes de la mort, o llonganisses de rovelló, de ceps, de castanyes, de farigola, de fonoll o de pebrot escalivat. Una de les últimes novetats ha estat la sobrassada feta a la cendra.
Els clients de la botiga són d’aquells de tota la vida i la fidelització ha passat de generació en generació, i és que ja compren a la botiga no només els fills sinó els néts.
Traspassant fronteres
A més, la qualitat dels productes que venen l’Albert i la Maria han traspassat fronteres. A banda que tenen clients de Mataró, el Vendrell o Barcelona, entre altres, saben que la seva carn elaborada ha arribat a Irlanda, Estats Units, Mèxic o Alemanya.
Avui, la botiga de Cal Sardà, on mai hi ha hagut el cartell que indiqués que allà es venia carn perquè tothom ho coneix, abaixa les persianes. I per acomiadar-se i agrair la fidelitat de tants anys, l’Albert i l’Anna Maria han preparat una festa popular en què els veïns del poble i els clients podran degustar per última vegada els productes estrella que han anat reservant aquests últims dies per acomiadar-se.
