Una novel·la femenina i d’aprofundiment psicològic

Amb un attrezzo d’allò més cuidat i acolorit va rebre l’escriptora Maria Lluïsa Amorós a gran part dels assistents a la presentació del seu nou llibre, Berenar sota les moreres, ahir dimecres a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus. Va ser una trobada multitudinària on gent coneguda per l’autora i reusencs que s’estimen el món de les lletres van donar-se cita per tal de saber més sobre la nova novel·la. 

Després d’una breu intervenció de la regidora Montserrat Vilella, l’editor d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, va prendre el relleu dels parlaments de l’acte. En la seva intervenció va destacar com d’interessat havia estat l’entesa entre editorial i autora. «És molt important que a banda de fer una bona feina, es tingui una bona relació amb l’autor», va dir Pradilla. Amb tot, va fer un repàs d’altres llibres elaborats per la reusenca a càrrec d’Onada Edicions. En són exemples La força d’Aglaia, La Casa de Rose Warren i El retorn de l’Àngela. 

«Maria Lluïsa Amorós ha aconseguit consolidar tant un estil d’escriptura com també a un públic com fidel, que la segueix allà on va. Això és molt positiu i creiem que ser-hi presents és molt important», va afegir Pradilla. 

Per la seva banda, Joaquim Mallafrè va ser l’encarregat de presentar de forma oficial el nou treball d’Amorós. Va començar amb agraïments, va fer un resum de la perllongada trajectòria de l’escriptora (tant en l’àmbit literari com en els anys de docència) i va llegir uns quants fragments del llibre. «Una de les qualitats de l’estil de Maria Lluïsa Amorós és que ha sabut escriure per a tota mena de persones i de totes les edats. Ha sabut parlar de misteris en el cas de les novel·les juvenils, però també ha parlat de la guerra i de les seves conseqüències en els llibres que ha elaborat per a adults. L’obra que ens ocupa avui (ahir per al lector) es tracta d’una novel·la femenina, en la qual podem veure com el pas del temps canvia les persones, plenes d’històries i un bagatge interessant. En definitiva, es parla de la naturalesa de les relacions», va descriure Mallafrè. 

El presentador de l’obra també va subratllar com és d’important aportar riquesa a les històries. Va destacar els salts en el temps de la novel·la: «Parlem del temps actual, però també gaudim de relats esquitxats per la guerra sovint molt dolorosa pels pares de les dones protagonistes que, de retruc, han acabat afectant tothom». 

El símbol del ‘berenar’ dins la novel·la va ser descrit per Mallafrè també com un «recurs literari clau, com si fos la retrobada d’exalumnes», gràcies al qual «les protagonistes posen en comú totes les seves vivències, tot guardant-se, però, els seus secrets més íntims». Com diria Amorós, en aquesta línia i en pic acabar Mallafrè, «el lector ho sabrà tot en tot moment. Serà qui més conegui aquestes quatre dones, amb les quals es fa un gran aprofundiment psicològic». 

«Al llarg de tots aquests anys he après que la vida t’ensenya moltes coses i el bagatge que et dóna el temps és un bon material per poder escriure, perquè hi ha un grapat de records que modeles amb molt de gust», va dir Amorós.