La nova piràmide alimentària: menys soroll, més salut

Les noves guies nutricionals dels Estats Units per al període 2025–2030 han reobert un debat que sovint es viu amb massa soroll: què vol dir menjar bé i qui té ‘la veritat’ sobre la taula. Però si alguna cosa hauríem d’haver après en els darrers anys és que la nutrició no pot convertir-se en una guerra de missatges simplistes. Al final, el cos no entén de tendències, sinó d’hàbits.

El primer encert d’aquestes noves recomanacions és el de posar el focus en el menjar real i reduir ultraprocessats. Aquí hi ha consens científic creixent. Els ultraprocessats no només faciliten una ingesta excessiva, sinó que s’associen a pitjor perfil cardiometabòlic i a més risc de malaltia. La indústria pot maquillar-ho amb etiquetes atractives, però el cos ho acaba patint.

També destaca l’augment del protagonisme de la proteïna en rangs clínicament útils. La proteïna no és només ‘per fer múscul’; ajuda a preservar massa magra, millora la sacietat, ajuda al control glucèmic i prevé la sarcopènia, especialment en persones grans. En un moment en què envellim com a societat, parlar de múscul és parlar d’autonomia, de caigudes i de qualitat de vida.

També és positiu que es parli de fibra, tot i que sovint s’oblida que no tota la fibra fa el mateix. La soluble i fermentable, present en civada, llegums i poma, té impacte en la microbiota i el metabolisme i ajuda a millorar la regulació de la glucosa i el colesterol; la insoluble, típica de verdures, fruits secs i cereals integrals, ajuda al trànsit intestinal. Aquest matís pot semblar menor, però és clau per passar de la teoria a la pràctica.

Ara bé, cap guia és perfecta. També hi ha incoherències que poden generar confusió. Per exemple, situa aliments rics en greixos saturats en posicions destacades i alhora recomana limitar-los estrictament. O presenta aliments d’origen animal i vegetal com si fossin intercanviables, quan en realitat es complementen, però no fan exactament la mateixa funció fisiològica.

Els aliments d’origen animal aporten proteïna completa i micronutrients com la vitamina B12, el ferro hemo o el zinc. Els vegetals aporten fibra, polifenols i efectes beneficiosos sobre la inflamació i la microbiota. No és una competició: és un equilibri.

La conclusió és clara: les guies orienten, però la millor piràmide és la que es pot sostenir en el temps. Menjar real, cuinar més, reduir ultraprocessats, assegurar proteïna i fibra de qualitat, i evitar els extrems continua sent el consell més sensat.