Maria Fort: «soc una artista de la postpandèmia»

La tarragonina Maria Fort sona en català, en castellà i en anglès des de Tarragona. Ha publicat el seu EP de presentació, Reina de mi, amb quatre temes i s’ha situat entre les 30 classificades de la 23a edició del Sona9, el veterà concurs de música que es descentralitza i amplia els horitzons a tots els territoris de llengua catalana, fidel a la seva cita com a altaveu d’artistes emergents. Enguany la collita tarragonina és fèrtil, ja que també s’hi ha colat l’Eloi Duran. Un doblet de classificats amb marca de la nostra ciutat que no recordem en edicions anteriors.

A la Maria els concursos no l’espanten. L’any 2000 ja guanyà el certamen de versions, Covers, convocat per Ràdio Flaixback. Després de quedar seleccionada entre 45 finalistes i presentar quatre versions, fou la vencedora en l’última ronda de votació popular, amb el 37% dels punts. «Gràcies a aquell premi, vaig gravar el meu primer single», explica. També hi obtingué una altra recompensa: «El fet d’haver guanyat, em motivà a arriscar-me i a escriure cançons pròpies».

Aquesta tarragonina, que treballa com a docent de música a Barcelona en cant, violí i combo, i també hi viu, relata amb entusiasme l’experiència: «Jo mateixa no em creia que fos capaç d’escriure cançons. Però me’n van sortir un munt, que, a través de les lletres, expressen com em sento». Ara mateix, la Maria està còmoda: «He trobat el meu lloc».

Sense caselles

Amalgama de «pop, indi, R&B i electrònica» és com la cantant i compositora defineix la seva creació, tot i que s’apressa a remarcar que «no m’agrada encasellar la música que faig en un estil». La Maria compta amb una àmplia formació de clàssica des dels tres anys a l’Escola Municipal de Música de Tarragona, al Conservatori de Vila-seca i a l’ESMUC a Barcelona. «Això em demanava un perfeccionisme que em condicionava molt. Ara intento ignorar-lo, actuar amb tota l’espontaneïtat i alhora innovar».

Nascuda el 1999, malgrat la joventut, també atresora un notable bagatge d’experiències. Així, per exemple, conegué el seu competidor tarragoní del Sona9, l’Eloi Duran, en el Cau, l’Agrupament Escolta Alverna, una de les cuines d’inquietuds de la nostra ciutat. «Quan érem petits cantàvem, acompanyats de la guitarra, Els Pets, Lax’n’busto o Sopa de Cabra. No hauria dit mai que ens trobaríem en un concurs musical», apunta.

També cal prendre nota del pas de la Maria per diferents corals, com el Cor Sant Esteve, de Vila-seca, població del Camp de Tarragona que ha sabut llaurar el terreny musical. «Aquestes formacions m’han influenciat a l’hora d’escriure, i per exemple m’agrada molt harmonitzar les veus i cuidar la seva textura», aclareix. «Somio en un superpoder que em permetés fer notes molt diferents totes alhora», exclama la nostra protagonista.

Inquieta, no abandona la formació que la dugué un any al prestigiós Taller de Músics de Barcelona, un altre centrifugador de talents, i que li permeté passar del clàssic a altres llenguatges.

De fet, ara se centra en el curs superior de cant, jazz i moderna, al Conservatori del Liceu a Barcelona. «Això m’ha permès tocar amb molta gent diferent i a aprendre a treballar en grup», precisa la Maria. «En aquests moments vaig cap a l’electrònica, influenciada pel que estic escoltant, però també percebo que en el que estic escrivint hi ha certes derivacions del flamenc en el qual m’he format».

En el seu EP, disponible a Spotify i també amb clips a Youtube, podeu escoltar cançons que parlen d’instants de la vida que són trens que no tornaran, i de moments en què les emocions no segueixen guions i s’imposen a la raó i al seny. «La meva veu és més càlida i dolça, i m’agrada la seva fusió amb elements amb més força», comenta ben satisfeta. Ens avança que en el seu directe per al Sona9, divendres 30 de juny a les 19 h, a la Capsa de Música, al complex de la Tabacalera tarragonina, «vull transmetre la tendresa d’alguns temes, no incompatible amb el fet que tinguin molta força».

Actuarà en format de trio, junt amb el guitarra gadità Juan Slands i el bateria cordovès Javi Agramonte, intèrprets que ha conegut al Conservatori del Liceu. «Seleccionaré les cinc cançons que em representen més, combinant el vessant més íntim i el més potent, amb la voluntat de mostrar dalt de l’escenari el treball fet», ens avança, per explicar un directe que tindrà 20 minuts de durada.