Opinion

Que deixin de marejar amb el canvi horari

Europa no és capaç ni de posar-se d'acord en quina hora és.

Quan era director del diari La Mañana de Lleida hi havia un lector que sistemàticament ens feia arribar la queixa que donàvem malament l’hora de sortida del Sol. Tenia tota la raó, el lector. Nosaltres donàvem l’hora de sortida del Sol a Barcelona i el nostre crític seguidor reclamava que el diari de Ponent havia de donar l’horari solar de Lleida. Vam rectificar. D’aquell episodi vaig aprendre dues coses: primer, que fins el més mínim racó d’un diari té el seu lector i cal donar-li satisfacció. I segon, que l’horari és un assumpte vital per a moltes persones i per a molts animals. Tanmateix, la implantació de la unificació d’horaris és un costum relativament modern i va sorgir per les necessitats de les empreses ferroviàries. A Espanya es va establir l’horari oficial a tot el territori a partir del dia 1 de gener de 1901. Fins llavors cada regió aplicava l’horari més ajustat a l’horari solar. L’adaptació a la llum per estalviar energia va néixer al segle XVIII a proposta de Benjamin Franklin, però no es canviava l’hora sinó els costums. La gent es llevava més d’hora o més tard en funció si era estiu o era hivern. Ara, Europa vol descartar el canvi d’hora i deixar-lo permanent tot l’any. El debat és intens i demostra que si Europa no pot ni aconseguir una unitat en matèria horària, com vol aconseguir la unitat política?

Sigue navegando