Roda al món i torna a Alcover

Des de fa un any s’han esmerçat esforços per donar la visibilitat que es mereix l’extensa obra creativa de l’artista Antoni Torrell (Alcover 1953 – Tarragona 2019), conegut sobretot per haver coregentat el Cafè Poetes, a Tarragona, durant 25 anys amb el seu company Joaquim Martín. Tot va començar l’estiu passat amb una primera exposició al Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT), amb el títol ‘Antoni Torrell. Un esperit lliure’. Engrescats amb aquesta mostra es va voler fer el salt a Barcelona i, ampliada, en disposar de més espai, es va poder veure a la Nau Bostik. 

Volta el món i torna al Born, es diu a Barcelona. En el cas seu, el retorn ha estat a Alcover, la localitat on va néixer i on va realitzar la seva primera exposició l’any 1974. Tenint en compte aquests dos fets biogràfics, la mostra s’ha tornat a adaptar incloent algunes obres més vinculades a l’univers emocional de l’artista amb l’esmentada vila de l’Alt Camp.

Amb el nom d’‘Antoni Torrell, un esperit lliure. Viatge de tornada’, a Ca Batistó, el Museu d’Alcover acull un total de noranta obres fins a l’1 de maig. Per visitar-la, com succeeix sempre en aquest espai cultural, cal fer reserva prèvia a través del web http://museualcover.com/visites-guiades/  

Respecte al que s’ha pogut veure en el darrer any, a Alcover cal destacar la incorporació d’una quinzena de dibuixos realitzats amb tinta xinesa i una trentena de portades de llibres que ell va dissenyar, essent un exemple del seu treball com il·lustrador. D’aquesta manera, i sense ser una retrospectiva, a Ca Batistó es constaten les diferents etapes creatives d’aquest artista, els temes que l’han impulsat a crear i les tècniques amb què ha treballat, especialment el collage que va ser sempre la seva preferida.

La mostra a Alcover té a més el valor afegit que les peces estan distribuïdes per diferents sales de Ca Batistó, una antiga casa noble reconvertida en museu dedicat sobretot al triàsic

Joaquim Martín, alma mater de la recuperació de l’obra de l’Antoni Torrell, destaca el valor que té aquest retorn al seu poble nadiu: «Va ser el primer lloc que va acollir el seu enginy, li va obrir les seves portes i així va poder mostrar una part del seu interior i l’essència creativa que portava dins, que cridava i que bullia per poder sortir i expressar el que necessitava ser ensenyat. Una part d’aquella obra primerenca, efectuada amb pintura sobre tela, avui torna a ocupar el mateix espai. Posteriorment evolucionaria cap al collage com a forma d’expressió triada d’una manera continuada».

Ca Batistó, com es coneix la casa seu del Museu d’Alcover, va ser també l’espai on l’Antoni Torrell va oferir la seva darrera exposició abans d’iniciar un procés delicat de salut motiu pel qual va haver d’anar abandonant la seva dedicació a l’art; va ser l’any 2003 i la mostra es titulava Camí de flors. Ferit de tants colors.
Ara, allí mateix i fins a l’1 de maig s’ensenya un recull de la seva obra que aglutina peces de diferents èpoques i a través de les quals es poden observar els seus diferents estils i tècniques que va practicar d’una manera absolutament lliure al marge de qualsevol tendència o moda. En algunes d’elles es constata el seu esperit crític i també subtilment irònic, en alguna ocasió.

El collage és la tècnica més emprada perquè és amb la qual se sentia més còmode. En algunes obres introdueix frases colpidores, retalls de poemes o poesies senceres per expressar tot allò que volia denunciar o reivindicar. 
La mostra a Alcover té a més el valor afegit que les peces estan distribuïdes per diferents sales de Ca Batistó, una antiga casa noble reconvertida en museu dedicat sobretot al Triàsic, però que al primer pis es presenta amb la distribució d’habitacions i sales com estava al seu dia, amb el mobiliari pertinent. D’aquesta manera l’obra de l’Antoni Torrell s’integra a les entranyes d’aquest edifici noble, que ara llueix a les seves estances gran part del millor art que va crear aquest artista alcoverenc amb projecció internacional.

En todo caso, lo que debe quedar claro es que las pensiones son un derecho que los trabajadores se han ganado, no un ‘regalo’ a aprovechar electoralmente del que presumen todos los gobiernos, sean del color que sean.