Vila-seca i la Pineda, tan a prop i tan lluny

Cada matí, quan aixeco la persiana de l’habitació, el primer que veig és un rètol que passa fugaç per davant de casa on diu: «Plana». És un dels centenars d’autobusos de l’empresa que regenta l’inefable Josep Albert Vallcorba. No sé si vostès tenen la mateixa sensació, però resulta impossible sortir als carrers i carreteres de la conurbació de Tarragona i no ensopegar amb algun dels autoòmnibus del Plana. Per això sembla estrany que Vila-seca estigui mal comunicada amb transport públic amb la Pineda. L’alcalde, Josep Poblet, amb una gran visió estratègica, va idear el Raval de la Mar com a cordó umbilical urbanístic entre la metròpoli i el barri marítim. Un cordó umbilical de luxe asiàtic, amb carril doble en ambdós sentits, via de servei per a vehicles pesants, carril-bici, passeig per a vianants amb arbrat, fonts, bancs de descans... Amb raó Pere Rovira, escriptor vila-secà amb el qual tenim els papers canviats (ell està a Lleida i jo que sóc lleidatà estic a Vila-seca), va escriure: «El poble ha progressat i s’ha convertit en una ciutat moderna que creix imparablement sense oblidar [...]. El poble s’ha fet nou, s’ha fet jove, s’ha enriquit, el seu futur és segur». Tan segur com que entre Poblet i Plana trobaran una solució per comunicar millor Vila-seca i la Pineda. Una solució que no passi per demanar l’AVE.