La societat i els reclams publicitaris

Reflexionar sobre la relació que tenim amb aquella publicitat que ens podem trobar pel carrer és potser un tema no gaire habitual de trobar en una exposició.

De fet, és un repte que ha volgut assumir el fotògraf Ramon Cornadó, el qual, a través de la seva mostra Street Publicity –instal·lada al Centre de Lectura de Reus fins al dia 2 de març–, ha volgut reflexionar sobre la relació conscient i inconscient que té la societat amb els reclams publicitaris.  

Ha captat imatges de la publicitat de carrer de ciutats com Reus i Barcelona. «Fa dos anys que visc a la capital del Baix Camp. Em vaig instal·lar al centre, damunt mateix de la botiga de roba Desigual. Potser fa un temps aquest projecte no me l’hauria plantejat, però el fet de moure’s pel nucli antic i trobar un teixit comercial tan compacte, em va donar idees», reconeix Cornadó. 

La creació del projecte es remunta als orígens professionals de l’artista, ja que es dedicava a la fotografia publicitària i de moda. «Vaig treballar durant quatre anys en aquesta especialitat. Ho vaig deixar per un tema de valors. De cop i volta, em vaig replantejar la validesa del treball. Estèticament era una feina agradable, però no m’omplia com al principi. A més, va aparèixer també la crisi econòmica, amb la qual cosa vaig decidir reinventar-me», continua Cornadó. 

A partir de llavors, va començar a centrar-se en un tipus de fotografia més orientada al patrimoni i els museus. Quan va deixar la publicitat, es va dir que algun dia tancaria la porta d’aquest capítol laboral amb la realització d’un treball crític sobre el mitjà, però «sense terminis de temps, ni idees fixes».

Va començar la sèrie Street Publicity d’una manera molt natural i es va adonar que, en el moment d’acabar la composició, hi havia un motiu subconscient i conscient que l’empenyia a dur-lo a terme. 

Crítica i rigor

Pel que fa als objectius, Cornadó és sincer. «Sempre te’ls planteges per a tu, però ets conscient que mai seran els mateixos per a l’espectador.

Jo plantejo una reflexió personal sobre com ens influeix la publicitat d’una manera conscient o inconscient, però prenent certa distància, per tal que t’influeixi fins a on tu vulguis que ho faci», detalla Cornadó. 

Tasca difícil de controlar

La seva obra, tal com diu ell, són petites pinzellades que «ajuden la societat a donar un valor sobre els  impulsos creats després de veure una tanca publicitària».

Sobre aquesta qüestió Cornadó hi dóna molta importància. I és que tant «la crítica com el rigor s’han de fer efectives a través de les diferents propostes culturals».   

La mostra, formada per una cinquantena d’obres, té en total prop d’unes noranta peces. El procés de creació, que ha madurat durant un any aproximadament, justifica certa objectivitat amb una forma de visió aleatòria i menys esbiaixada en la qual «he estat subjecte passiu, no he anat a buscar cap element amb cap idea preconcebuda», rebla Cornadó.