Valls arriba als 25.500 habitants per primer cop

Valls ha superat, per primer cop, els 25.500 habitants. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la ciutat tancava el 2025 amb, exactament, 25.540 persones empadronades, arribant al màxim històric de la capital de l’Alt Camp. L’increment respecte 2024 és de l’1,8%, amb 450 persones més, «el més alt enregistrat des de fa molt de temps», diu l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, la qual cosa «demostra, en primer lloc, el dinamisme de la ciutat», valora.

El creixement de la població ha sigut constant des del 2018, moment en el qual es va revertir el descens demogràfic iniciat els anys 2011/2012, com a efecte de la crisi econòmica i que també es reflecteix en les dades d’atur d’aquells anys, arribant al pic de 2.345 aturats el 2013, segons les mateixes dades d’Idescat. També el saldo migratori va ser negatiu en aquell moment, amb més vallencs que van emigrar que no pas nouvinguts (tant a nivell intern de Catalunya i Espanya, com extern, amb la resta del món).

Aquesta recessió va aturar l’important creixement que havia experimentat Valls en la darrera dècada, sumant gairebé 5.000 habitants entre el 2000 i el 2010, arribant als 25.000 habitants. A partir del 2010, no tan sols hi ha diversos anys amb saldo migratori negatiu, sinó que també hi ha més defuncions que naixements. Una tendència s’ha mantingut i, des del 2014, el creixement natural és quasi sempre negatiu, a excepció de dos anys: el 2015 i el 2023.

Així doncs, si s’ha produït la tendència demogràfica a l’alça és, exclusivament, per la immigració i, més concretament, per la immigració externa, és a dir, aquella població que s’ha establert a Valls procedent d’altres països. En canvi, la migració interna és gairebé sempre negativa a Valls, amb més vallencs que se’n van a viure a altres punts de Catalunya o resta de l’Estat espanyol que no pas a la inversa. Per procedència, la majoria de moviments migratoris es produeixen amb Àfrica i Amèrica, segons Idescat.

Puja l’ocupació

El flux migratori positiu sol anar lligat d’oportunitats laborals i una economia dinàmica. En aquest sentit, l’atur ha anat a la baixa en els darrers anys i el 2023 (el darrer any amb dades disponibles) a Valls hi havia 1.281 persones aturades, el que suposa un 10,95% de la població activa. Per contra, la població ocupada ha anat a l’alça. El sector serveis és el que més treballadors aglutina, amb 7.290 a setembre de 2025, seguit de la indústria (2.675), la construcció (560) i l’agricultura (50).

Alhora, ha crescut la població pensionista en un 5,2% entre 2021 i 2023, un síntoma d’envelliment. La piràmide poblacional segueix la tendència catalana i espanyola, on la majoria de població té més de 40 anys. De fet, en els darrers anys, les franges d’edat que han crescut són les de més de 45 anys, amb l’única excepció de la franja dels 15 als 20, que també ha incrementat lleugerament. Els naixements, però, van a la baixa, amb tan sols 166 el 2024, lluny dels 318 de l’any 2008.

«Accés als serveis públics»

Davant l’augment consolidat de la població, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré recalca que, més enllà de la fita, «l’important no són les xifres, sinó que hem de vetllar per una ciutat que garanteixi l’accés a la ciutadania a uns serveis públics de qualitat, a tots nivells i en totes les etapes de la vida». 

En aquest sentit, assenyala que cal disposar de les llars d’infants, escoles o instituts per als infants i famílies; activar tots els recursos per facilitar l’accés a l’habitatge; reforçar uns serveis de salut potents amb l’hospital i el CAP; tenir equipaments cívics, culturals i esportius amb serveis de referència; i ser capaç d’afrontar els reptes de l’envelliment de la població amb centres de dia i residencials per a la nostra gent gran.

L'important no són les xifres, sinó vetllar per una ciutat que garanteixi l'accés a uns serveis públics de qualitat

«Vull dir, que més enllà de l’augment de població, la prioritat és que Valls continuï sent una ciutat d’oportunitats, més forta i cohesionada, que no deixa ningú enrere, amb uns serveis d’atenció directa a ciutadans i famílies ben dimensionats, flexibles per adaptar-se a les noves situacions», subratlla. Alhora, defensa que s’han de seguir reforçant els serveis de foment de l’activitat econòmica i l’ocupació per mantenir els nivells baixos d’atur.

Per tot plegat, Farré defensa la importància de projectes com el Parc Sanitari, amb el nou Hospital, el nou CAP i el nou Sociosanitari; o l’esforç en serveis a les persones i famílies, «que en només cinc anys ha augmentat el seu pressupost en més d’un 38%, gairebé 5 milions d’euros a l’any», detalla, així com l’aposta per Vallsgenera, amb polítiques actives d’ocupació i al suport a l’empresa i a l’emprenedoria per fomentar la creació de llocs de treball.

Javier Figueroa, de Veneçuela a Valls

Javier Figueroa és veneçolà i, des de fa 3 anys, viu a Valls. Ell i la seva família són uns d’aquests 450 ‘nous vallencs’ que han contribuït a fer créixer la ciutat. Marxar de Veneçuela no entrava dins dels seus plans, però la situació «insostenible» a la qual es van veure abocats els va obligar a prendre la decisió. Van apostar per Valls perquè ja hi vivia família. En poc temps, van decidir que s’hi quedaven, sobretot pels seus tres fills, que es van adaptar molt bé a la nova escola. «Valls és una ciutat petita, però prou gran per tenir tot el que necessites», valora Figueroa. Aquí tenen ara la seva vida «i ens sentim molt còmodes».