Conèixer part de la història de Valls a través de les revoltes

Un recorregut per cinc indrets de la ciutat, amb representació teatralitzada inclosa, per entendre el passat

Àngel Juanpere

Whatsapp
Escena del Call Jueu de Valls l'agost del 1391. Foto: Àngel Juanpere

Escena del Call Jueu de Valls l'agost del 1391. Foto: Àngel Juanpere

Fou una manera diferent i, com no, amena de conèixer part de la història de Valls, aquella que no hi ha als llibres. Cinc espais diferents de la ciutat, cinc revoltes a explicar, des de l’Edat Mitjana fins a èpoques molt més recents.

Valls Història Viva és un projecte que té lloc aquest cap de setmana. Pretén apropar a la població diferents capítols de la història de la ciutat i el seu patrimoni però d’una forma entretinguda: amb diferents escenes teatralitzades.

El punt de partida del recorregut és el Claustre del Convent del Carme, que retrocedeix al juliol de 1383. Foto: Àngel Juanpere

Unes 400 persones s’han inscrit per accedir a algunes de les representacions. Les persones que s’hi vulguin apuntar per alguna de les previstes avui ja no hi són a temps perquè s’han exhaurit les entrades. 

El punt de partida és el Convent del Carme un dia de juliol de 1383. Som a l’interior del Castell de l’Arquebisbe, on viu la recent arribada Elionor Maria d’Aragó i Foix, també coneguda com a Reina Elionor de Xipre. Amb els seus aires de grandesa, aquesta vídua arriba a Valls. Però no tindrà una estança ben plàcida. No vol pagar els impostos de l’entrada de mercaderia al castell –principalment de vins procedents de Prades i Gratallops–, als quals sí està obligat el poble.

Però els convilatans s’alcen contra la injustícia i la monarca ha de marxar cap a Gratallops, on està el seu germà, el Comte de Prades, explica l’Àngel, un dels guies d’aquesta iniciativa dinàmica que introdueix als assistents en els contextos històrics de cadascuna de les escenes, algunes de més conegudes i d’altres, no tant. 

Feina documental

El treball documental ha estat realitzat per l’historiador local Àngel Gasol, que ha requerit en alguns casos consultar arxius històrics externs a la ciutat.

La seva idea ha estat, d’una banda, pensar en diversos episodis de la història local en els quals les revoltes fossin les protagonistes i acabessin per transformar la història més immediata. De l’altra, ha volgut idear una ruta que enllaci diversos espais patrimonials de la ciutat amb un recorregut que segueix una estructura històrica i lògica.

L’objectiu és el d’involucrar el visitant en l’episodi històric concret, fent-li entendre que allò que veurà té una base històrica real, i que els llocs que visitarà són, en molts casos, exactament els mateixos on es van produir aquells fets; que els personatges de les escenes van viure en primera persona aquelles situacions, i que les converses són una recreació dels diferents successos que s’expliquen. 

El següent escenari és el Call Jueu, el mateix indret que la nit del divendres 4 d’agost de 1391, una vegada acabat el Sàbat, la família del draper jueu Mosse Cabrit va haver de sortir precipitadament de casa seva amb la seva família davant la revolta dels cristians. Un total de 35 famílies –unes 170 persones– van morir.

La Capella del Roser es transforma en el saló de plens de la Casa de la Vila un agost de 1694, on el poble s’alça contra l’alcalde i la resta de Consistori per la pressió fiscal i l’obligatorietat d’allotjar les tropes, entre altres queixes.

La Capella del Roser acull el saló de plens de la Casa de la Vila l'agost de 1694. Foto: Àngel Juanpere

El recorregut continua fins la Casa la de la Vila de la plaça del Blat –on hi ha l’enrenou carnavalesc– i finalment el monestir de la Presentació, al Portal Nou, amb l’assalt que va patir l’edifici durant l’inici de la Guerra Civil.

Uns 50 figurants –a més de més d’una vintena de persones que ajuden en el muntatge– donen vida a les diferents representacions.

Temas

Comentarios

Lea También