El barri de la Candela de Valls: preservar la singularitat

Barris de Valls (XVII). Una cinquantena de cases en cinc carrers, tranquil·litat i una fesomia peculiar, característiques principals

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
L’estret carrer Menorca esdevé el segon més gran del barri. FOTO: Fabián Acidres

L’estret carrer Menorca esdevé el segon més gran del barri. FOTO: Fabián Acidres

El barri de la Candela de Valls té força particularitats urbanístiques, en comparació amb altres zones de la ciutat. És molt petit i la majoria dels seus carrers són per a vianants i sense sortida, la qual cosa fa que esdevingui com un minúscul poble dins de la ciutat, sense serveis ni botigues dins del mateix barri, però es troba a cinc minuts del centre.

L’inici d’aquest barri es remunta a finals de la dècada dels anys seixanta. La zona es va crear com a cooperativa d’habitatges, un esquema que es repeteix en molts dels barris vallencs. La seva composició fa que sigui una mena de pinta, subjectada a un mànec principal, que seria l’avinguda de les Illes Balears, amb les diferents ‘illes’ ramificant-la i component els seus cinc carrers: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. El nom dels carrers s’escau a la perfecció amb la seva fesomia ja que, en no tenir sortida, queden força aïllats. «Va ser un projecte molt treballat fins a fer-se realitat», explica Francesc Ribera, president de l’Associació de Propietaris Verge de la Candela.

«És un barri singular perquè no guarda el típic esquema de cases, sinó que són habitatges aïllats, semiadossats, però fent una forma particular respecte de la resta de la ciutat», diu.

El carrer Mallorca és el més llarg de tots i el Cabrera, el més curt. La forma que tenen fa que els carrers generin uns petits triangles que esdevenen petites placetes vinculades al torrent. Precisament, les baixants al torrent són una assignatura pendent a arranjar, ja que «sembla que donem l’esquena a aquest espai que tenim a tocar», assegura el representant dels veïns.

Davant de les cases del carrer gran, a banda i banda, els arbres presideixen les voreres. Alguns habitatges, de poca alçada, conserven encara les portes d’accés i els murs baixos dels primers temps del barri, que connecten directament amb el carrer, semblant quasi una extensió més de la via pública.

Actualment, el barri es compon de 50 cases amb jardí, amb l’avantatge que per davant no hi passen cotxes excepte si han d’anar aparcar en una renglera de garatges particulars que hi ha al carrer Mallorca. En aquests anys, la Candela no ha canviat gaire la seva fesomia, però si la manera administrativa de gestionar-lo. De la cooperativa d’habitatges ha passat a l’Associació de Propietaris actual.

En els seus inicis, la cohesió veïnal era un dels seus punts forts. Ara, els veïns de tota la vida segueixen mantenint aquesta bona relació, «perquè la gent circula i es troba pels carrers gràcies a la forma que té el barri», expressa Ribera. Però, és cert, que actualment, «tothom va més a la seva», confessa.

Anys enrere es feien celebracions informals que ja han passat a segon terme, «però amb les noves generacions és possible que això es torni a engegar», manifesta. «Estem al costat de la Fraternal, un barri molt organitzat. Sempre pensem si ens hauríem d’unir», comenta Francesc Ribera.

Els serveis principals també es troben a tocar del barri, com el centre de la ciutat, escoles instituts o atenció mèdica. El bullici del dia a dia desapareix en entrar a les seves illes, sense vehicles ni soroll. «És un barri molt tranquil que no està de pas», expressa el representant dels veïns.

Tot i això, des del barri es demana estar més presents quan s’han de fer actuacions o arranjaments. L’avantatge de ser un barri apartat i tranquil, aquí es transforma en un petit problema, ja que «això fa que no s’hi acabi d’arribar», diu Ribera i que sigui poc visible.

La neteja dels carrers, com escombrar-los, per exemple, sovint la realitzen els veïns i el mal estat dels paviments és una lluita que ve de lluny i que no s’acaba de solucionar.

«És un barri amb molta gent gran», diu el president, «i el mal estat del paviment no ajuda, perquè algun veí pot caure». Juntes de veïns anteriors a l’actual ja havien plantejat aquest problema, però aquest tema mai s’ha acabat de desencallar i seria el projecte pendent que té ara el barri com a un dels reptes de futur.

La fesomia de la Candela ha vist passar mig segle d’història sense gairebé canvis i, pot més pot créixer, ja que la composició dels carrers no ho permet. «La gràcia és que conservi aquest caràcter de ‘cul de sac’, que sigui per a vianants li dona certa particularitat, estem a cinc minuts del centre i alhora molt apartats i conservar això és vital, perquè és el que el caracteritza», diu Ribera.

«El que si que demanem els veïns és que el barri estigui en condicions i que se solucionin aspectes bàsics com el del paviment».

Temas

  • Valls
  • barris de valls
  • barri de la Candela

Comentarios

Lea También