Jordi Rius convida a «150 tastets de Poblet»

«La bellesa als tastets, la ploma de l’autor, el seu rigor, el seu mètode, en fa revelar la veritat. Així tastar Poblet a través dels 150 tastets esdevé una doble experiència degustativa: d’una banda, la de l’objecte-el Monestir de Poblet-; de l’altra, la del subjecte que escriu: clar i precís, proper i profund alhora».

Amb aquestes paraules fra Lluc Torcal, monjo de Poblet i  Procurador General de l’Orde Cistercenc inicia l’escrit que prologa el llibre del reusenc, doctor en història, Jordi Rius Jové, titulat 150 tastes de Poblet.

En aquesta obra l’autor fa cronològica compilació de 150 tastets seleccionats d’entre el total de 300  que va extreure i escriure durant el seu pas per la Biblioteca de Poblet a partir del 2005, llavors treballant en el diplomatari, colze a colze amb el malaurat P. Agustí Altisent. Jordi Rius els va publicar íntegrament, per delectar als seus seguidors del compte de facebook, els dissabtes i diumenges pujant unes píndoles-tastets-la meitat dels quals hom pot trobar al referit llibre.

En aquest sentit, fra Lluc Torcal recalca en el pròleg que l’autor del llibre «ha retocat alguna coseta del text aparegut a la famosa xarxa social, els ha ordenat sota grans blocs temàtics per fer del divertimento un llibre que servirà tant a qui vol fer només un tastet, com a qui vol aprofundir en la història del cenobi cistercenc».

150 tastets de Poblet esdevé un manual divulgatiu de la història del cenobi pobletà, curull de detalls i relats sorprenents, alguns d’ells emmarcats en l’anecdotari, però històricament rigorosos. Un llibre «molt aconsellable de portar sota el braç quan visitem Santa Maria de Poblet», com subratlla el mateix Jordi Rius. L’autor admet l’existència d’alguna antiga publicació, amb certes similituds, però editada per les dècades dels anys 40 o 50 del segle passat «amb un llenguatge de post- guerra», que contrasta amb el llenguatge dinàmic i actual del seu llibre.

El volum és de pràctica lectora fàcil atès que, «no l’has de començar per la primera pàgina i seguir fins al final; ho pots fer a l’inrevés o entre tastets, exempt de notes de peu de plana».

Els blocs en què es divideix el llibre de Jordi Rius volen cobrir la basta vida d’aquest monument d’art espiritual i tastar-ne la major part dels aspectes que la configuren: els orígens, l’església, el retaule, entorn del claustre gran, la biblioteca, la muralla i l’exterior, el palau del rei Martí; abats, monjos, conversos i familiars; els reis i la noblesa; vida quotidiana, fets i gent. Fins a completar les 351 pàgines del volum.

Els tastets, en la seva totalitat, són d’allò més saborosos. En trio un, el número 43: us han dit que no s’ha de parlar amb la boca plena?. Us han ensenyat que cal eixugar-se els llavis abans de beure?. Doncs bé, l’origen d’aquests dos usos tan quotidians cal buscar-los en la vida monàstica. És només una de les moltes descobertes, des de les més diverses vessants. Descobrir de Poblet «la seva història, el valor patrimonial, cultural i social, la seva arquitectura i el seu art, el seu testimoni secultar de vida de fe, cristiana i monàstica» com diu Torcal, és el que aporta l’obra de  Rius.

Val la pena concloure remetent-nos al principi. Al pròleg de fra Lluc Torcal, en què recomana la lectura del llibre: «Entreu-hi, com diu el salm, tasteu i veureu que m’és de bo...Poblet. I que els Tastets us facin créixer la set i les ganes d’anar a Poblet, de tornar-hi tantes vegades com el cor us ho digui, per a provar també vosaltres  de fer els vostres 150 Tastets de Poblet».