Más de Camp

La Fiscalia es querella contra Endesa per l’electrocució de centenars d’aus

En menys de tres anys hi ha quasi 300 exemplars afectats. Molts dels morts o ferits són d’espècies en perill d’extinció. La gran majoria corresponen a cigonyes i rapinyaires

Àngel Juanpere

Whatsapp
Una cigonya morta electrocutada sota una torre elèctrica d’Amposta el 2018. FOTO: agents rurals

Una cigonya morta electrocutada sota una torre elèctrica d’Amposta el 2018. FOTO: agents rurals

La Fiscalia de Tarragona ha presentat una querella contra cinc directius de l’empresa Endesa per l’electrocució de centenars d’aus d’espècies protegides en el últim decenni. Alguns dels exemplars van morir i altres es van poder recuperar en els centres de fauna salvatge. El Ministeri Públic considera que els denunciants i la pròpia empresa eren conscients des d’abans de 2012 de la problemàtica pels comunicats que venien reben per part dels agents rurals de les zones problemàtiques on es produeixen les descàrregues. I recorda que una llei de 2007 obliga els operadors i l’Administració a adoptar les mesures necessàries per prevenir i evitar aquests accidents. Fonts d’Endesa han assenyalat no tenir coneixement «oficial» d’aquesta querella i han declinat pronunciar-se.

La decisió presa pel fiscal de Medi Ambient de Tarragona segueix en la línia del que va fer el de Barcelona en el mateix sentit. Els querellats són quatre administradors mancomunats i el responsable de manteniment de línies i torres a les comarques de Tarragona, a més a més de la pròpia empresa com a persona jurídica. Tot i així, deixa la porta oberta a imputar altres persones que poguessin «resultar criminalment responsables» en funció de la instrucció judicial.

Una associació

El fiscal assumeix la denúncia presentada per l’Asociación para la Defensa de la Naturaleza al sur de Valencia (Adensva) i afegeix l’atestat redactat pels agents rurals. En la seva querella, el Ministeri Públic recorda que les persones querellades «han vingut sistemàticament desatenent l’adequació de les línies elèctriques als requisits exigits per la legislació», especialment l’obligació d’evitar l’electrocució de les aus per part de les companyies elèctriques», sense necessitat de previ requeriment, segons unes normes estatals vinculants, com ara la Ley de Industria de 1992, la Ley de Responsabilidad Ambiental de 2007 o un Real Decreto de 2008. Aquí s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i electrocució a línies elèctriques d’alta tensió.

La causa esta oberta al Jutjat d’Instrucció número 3 de Tarragona pels delictes contra el medi ambient i contra la fauna. S’ha escollit aquest partit judicial perquè alguns dels fets han tingut lloc en ell i poder l’existència d’un suport perillós amb electrocució de dos exemplars d’aligot al terme municipal de Constantí.

La querella recorda que a la província de Tarragona i en general a Catalunya, la immensa majoria de suports situats dins de zones de de protecció no presenten cap tipus de mesures contra l’electrocució, incomplint el Real Decreto anterior. A vegades es mantenen els suports letals, en altres es retoquen però sense adequar-los a la normativa de manera que es garanteixi la seva innocuïtat. Altres s’arreglen però es mantenen a les immediacions d’altres suports que no compleixen la normativa i, per tant, segueixen produint morts d’aus que observen la zona o simplement es posen a les immediacions.

Manteniment defectuós

En altres ocasions, diu el fiscal, es desatén el manteniment dels suports ja correguts, provocant noves morts: «La situació és perfectament evitable en tots els casos».
Quant a la demarcació de Tarragona, els casos es produeixen especialment a la comarca del Montsià, però també en altres com l’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El fiscal és conscient que els casos constatats constitueixen un nombre molt inferior als que realment han ocorregut degut a la impossibilitat de prospecció de tots els punts, a la ràpida desaparició del cadàver per l’acció de depredadors o per la simple putrefacció, a la dificultat d’accedir a determinats llocs i al fet que les aus ferides tracten d’allunyar-se del lloc, de manera que no sempre es pot vincular el fet als suports concrets. La gran majoria d’aus mortes són cigonyes i rapinyaires, que es troben protegides i en alguns casos en perill d’extinció.

Les dades

En el període 2010-2018 s’han constatat a Catalunya 3.184 casos de possible electrocució, dels quals mes de 1.000 corresponen a espècies protegides. Quant a la demarcació de Tarragona, entre l’1 de gener de 2018 i el 24 de novembre de 2020 es van enregistrar 296 cassos d’electrocució. Com exemple es poden citar 49 aligots, 47 cigonyes, 39 ducs, 37 astors, 27 voltors, 11 àligues marcenques, cinc àligues cuabarrades i una àliga calçada. Entre aquestes aus s’han detectat exemplars que eren objecte de seguiment, amb anella i GPS, per institucions estrangeres.

El fiscal alerta que les electrocucions d’aus comporten «una terrible pèrdua de biodiversitat, greus conseqüències en l’equilibri ecològic i fins i tot sobre l’agricultura i l’economia» perquè, en baixar ràpidament el nombre de rapinyaires, augmenta el d’exemplars de les seves preses habituals, com ara rates, ratolins, talps, conills, aus, insectes, etc. I recalca que a la demarcació de Tarragona resulta especialment preocupant la proliferació de conills.  

El document recorda que la combustió de les aus és causa freqüent d’incendis forestals i de talls en el subministrament elèctric. 

A la demarcació, la immensa majoria de casos es detecten a zones protegides. A la comarca on es localitzen més aus electrocutades es el Montsià, per la manca de suports naturals. En altres, com l’Alt Camp, l’abundància de casos és degut a les seves condicions orogràfiques i de bosc. I també a què ha estat la zona en la qual més a fons s’han examinat les possibles electrocucions. Així, entre 2008 i 2021, s’han localitzat 308 possibles casos electrocució i trams sencers de línia elèctrica sense adequar, amb correccions limitades a suports concrets. Fins i tot hi ha casos de deficient conservació de suports corregits que tornen a provocar accidents.

«Ho sabien»

El fiscal assegura a la querella que tant Endesa com els querellats tenien coneixement dels suports i de les zones problemàtiques. Des d’abans de 2012 els comunicaven totes les zones problemàtiques que produïen descàrregues. Aquestes comunicacions  s’efectuaven mitjançant fitxes d’electrocucions, amb acta d’inspecció, recollida i trasllat de l’animal, amb fotografies, mapa de situació i necròpsia. En ocasions, el cadàver, per l’acció de l’incendi en el cos o pel temps transcorregut fins a ser trobat o perquè fou devorat per altres animals, tot i estar sota d’algun pal conflictiu, no es pot practicar la necròpsia. 

Els agents rurals venen investigant els suports il·legals des de 2008. Els que signen l’atestat formen part de la Xarxa Avifauna i han participat en l’elaboració dels protocols al més alt nivell nacional.

Tirada d’orelles a la Generalitat

El fiscal, sense citar-ho explícitament, fa una tirada d’orelles a la Generalitat per no haver sancionat cap empresa elèctrica, tot i els expedients oberts. En aquest sentit, diu que tot just s’han incoat expedients administratius sancionadors pels departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Indústria de la Generalitat. En el cas de la demarcació, en el Camp de Tarragona s’han incoat 33 expedients sancionadors, sent el primer d’ells el 17 d’octubre de 2019. I a les Terres de l’Ebre s’han obert 20 expedients, sent el primer de data 2 d’octubre de 2019. No es coneix, diu el fiscal, que cap d’ells hagi acabat amb la imposició i pagat una multa. 

El fiscal, a la querella demana que declari como a testimoni alguna persona responsable dels dos departaments citats per conèixer la raó de l’escàs nombre d’expedients sancionadors oberts.

Inversió de 732.000 euros per part d'Endesa

Endesa té previst invertir aquest 2021 a Catalunya més de 4,6 milions d’euros en l’adequació de suports i la instal·lació de dispositius aïllants i protecció a diverses línies de mitjana del territori amb l’objectiu de preservar espècies d’aus protegides i amenaçades. Aquesta iniciativa, sostinguda des de fa anys i al marge de normatives administratives, redueix, d’una banda, el risc elèctric per als ocells i, de l’altra, millora la qualitat i la continuïtat del servei als clients.

Només a la demarcació de Tarragona, l’any passat es van invertir més de 732.000 euros amb l’objectiu d’adequar 222 suports repartits entre totes les seves comarques. Al Camp de Tarragona: Alt Camp (46), Baix Penedès (32), Tarragonès (26), Baix Camp (12), Priorat (11) i la Conca de Barberà (10). I pel què fa a les Terres de l’Ebre es van invertir més de 280.000 euros en adequar 85 suports, distribuïts de la següent manera: Baix Ebre (39), Montsià (37), Terra Alta (sis) i la Ribera d’Ebre (tres).

La companyia està ja treballant en la planificació per modificar les primeres 350 torres elèctriques susceptibles de representar un perill per a l’avifauna, ubicades, principalment, a la Plana de Lleida, a les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona i al Baix i l’Alt Empordà, sense que això vagi en detriment d’altres línies repartides arreu del territori català que ho requereixin.

En l’últim trienni (2018-2020), per exemple, s’han adequat més de 2.000 suports arreu de Catalunya. Les actuacions es fan seguint un ordre de prioritat tècnic basat en criteris de conservació d’espècies, de manera que es garanteix l’adaptació de manera urgent d’aquells suports que poden tenir un major impacte sobre l’avifauna. Així mateix, s’estudia cas a cas quins són els elements i les modificacions més adients per a minimitzar les interaccions amb l’entorn.

Temas

Comentarios

Lea También