L’arrendament del local social de Vilanova de Prades tornarà a sortir a licitació

El Casal està tancat des del setembre, quan va marxar l’antic llogater. Va sortir a licitació l’octubre, però ningú s’hi va presentar

01 mayo 2021 17:30 | Actualizado a 07 mayo 2021 13:01
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’Ajuntament de Vilanova de Prades no perd l’esperança que el local social pugui tornar a obrir, després que el passat mes de setembre marxés el llogater. La licitació que es va treure l’octubre va quedar deserta, per la qual cosa aquest mes el Consistori preveu tornar a treure a concurs el servei, segons apunta al Diari l’alcalde, Artur Miró.

El casal municipal –o local social- està situat a l’entrada al poble venint de Vallclara. Sempre havia estat el centre de les celebracions que tenien lloc en aquest municipi de la Conca de Barberà, com ara la Festa de la Castanyada o la Fira de Tòfona. Però ara el local roman tancat, des del passat mes de setembre, quan va marxar l’arrendatari –estava amb contracte provisional–, que havia agafat el negoci el juny de 2019.

El local, que va ser construït els anys 80, disposa de bar-restaurant, cuina, sala polivalent –que també està a disposició del llogater–, terrassa, sala d’actes i espai d’ús particular del concessionari –tres habitacions i bany–. Totes les sales, bar i espais disposen de subministrament elèctric, aigua potable, calefacció i serveis necessaris per al seu ús com a bar-restaurant. L’alcalde recorda que el menjador es pot dividir en dues parts: en una hi caben 40 persones i a l’altra, 80.

Artur Miró apunta al Diari que la nova convocatòria –que preveu que es faci aquest mes– es podria fer a la baixa respecte la que va sortir el passat octubre. Llavors, segons el plec de condicions, la concessió consistia en vigilància i manteniment del local, gestió del bar-restaurant i de tots els espais, i dret d’ús de la zona d’ús particular –els anterior inquilins s’hi quedaven a dormir–.

La durada del contacte –el d’octubre– era per dos anys a comptar des de l’endemà de la seva signatura, que es podrien prorrogar en períodes de dos anys més consecutius per resolució expressa de l’Ajuntament i acceptació del concessionari. El màxim, però, eren deu anys.

El cànon a satisfer a l’Ajuntament es va fixar en 2.400 euros anuals (més IVA), millorables a l’alça. S’havien d’abonar en 12 pagaments mensuals. En cas de pròrroga la tarifa s’actualitzarà d’acord amb l’IPC de Catalunya.

Els criteris d’adjudicació es basaven per una part en la proposta de gestió i promoció del restaurant, el programa de manteniment, la proposta d’usos, activitats programades i gestió sostenible. També es recollien criteris econòmics, com ara una millor puntuació a qui presentés l’oferta econòmica més alta, i pel manteniment o l’ornamentació dels voltants o interior del casal, inversió i manteniment de mobiliari o maquinària.

Entre les condicions generals establertes havia l’obligatorietat de conservar totes les instal·lacions del local en perfecte estat de manteniment, neteja i higiene, amb tota pulcritud, l’ús directe i personal de les instal·lacions pel concessionari i com a màxim pels seus familiars i empleats. El local social no pot tancar els mesos d’estiu, Setmana Santa, Nadal i castanyada. El concessionari també estava obligat a oferir menú infantil. «En altres convocatòries es valorava l’experiència, però en la darrera ja no», recalca Miró, qui afegeix que al poble hi ha un altre bar-restaurant i el del càmping.

Comentarios
Multimedia Diari