Más de Camp

Un llibre recull les expressions i les paraules genuïnes del parlar local de l’Espluga de Francolí

L’espluguí Jordi Crespo ha publicat ‘El penyic al perxe’ per preservar aquestes dites que es feien servir anys enrere

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Jordi Crespo, segon per l’esquerra, i els col·laboradors dels llibre. FOTO: CEDIDA

Jordi Crespo, segon per l’esquerra, i els col·laboradors dels llibre. FOTO: CEDIDA

A l’Espluga de Francolí, a les golfes, en diuen perxe. Els forats a la paret o en uns marges en un camí són els catxots. Les belluganes són les papallones nocturnes i un penyic és una xapa d’una ampolla de beguda.

Aquestes i més de 1.000 paraules i expressions del parlar local del poble i també de la comarca han quedat recollits per a la posteritat a El penyic al perxe (La Musca), un llibre que ha escrit l’espluguí Jordi Crespo amb l’objectiu que aquests mots no quedin en l’oblit. Molts d’ells formen part del parlar antic dels avis o de molt abans i és difícil escoltar alguna persona jove que els empri en el seu dia a dia.

En Jordi va començar a fixar-se, ja fa uns quants anys, en què molta gent de l’Espluga feia servir paraules molt característiques que no escoltava en cap altre lloc. «Quan surts d’aquí te n’adones que parlem de forma particular. És un parlar de transició entre Tarragona i Lleida», explica. Aquesta diferència era especialment notable en la gent gran del poble. «Vaig decidir anar apuntant expressions o paraules que considerava singulars i que al català ‘estàndard’ no apareixien», diu. Aquest llistat ha anat creixent amb el temps i l’any passat es va convertir en un projecte de més envergadura fins a la recent publicació del llibre. Era quasi una obligació per en Jordi tirar endavant aquesta tasca, «ja que el parlar local està en perill, cada vegada se sent menys», lamenta.

Amb la col·laboració del periodista espluguí Òscar Palau, la filòloga Magda Buldó –que ha fet la transcripció fonètica de les paraules–, la professora Carme Plaza –experta en el parlar de la Conca de Barberà– i Marta Amigó –de l’editorial La Musca–, s’ha pogut construir el relat del llibre que agrupa les paraules i expressions segons siguin noms, adjectius o frases fetes, entre d’altres categories. Els textos van acompanyats d’imatges del poble de fa un segle fetes pel fotògraf Pere Català.

La parla de l’Espluga no té un nom concret, ni es pot considerar un subdialecte, sinó que té trets o mots característics que només s’han fet servir en aquesta zona. Fa un segle, a la part alta del poble, molta gent ‘xipellejava’, com es fa a Solivella o Blancafort, «però avui ja pràcticament ningú parla així», aclareix l’autor del llibre. De fet, hi ha gent gran que conserva aquests trets del xipella i als penyics els diuen ‘pinyics’ i «recorden que jugaven amb ells a la plaça», diu.

Paraules en perill

Pel que fa al futur de totes aquestes expressions, Crespo considera que una bona part es quedarà pel camí. «Hi ha trets de la parla de l’Espluga que no es perdran i que les noves generacions els aniran incorporant. Però n’hi ha d’altres que només fa servir la gent gran i que estan a punt de desaparèixer. I això és irreversible», assegura.

«Això té una riquesa immensa. És la parla de casa meva i aquest llibre és una petita contribució al lloc que m’ha vist néixer i créixer i si a algú li serveix, doncs millor», assegura. El llibre està obert i d’alguna manera inacabat. Al final hi ha diverses pàgines en blanc perquè el lector pugui afegir aquelles paraules o expressions de la parla local de l’Espluga de Francolí «que segur que ens hem deixat», conclou.

Temas

Comentarios

Lea También