Un repàs a la història i memòria de Vila-rodona

«La idea és, en certa manera, esprémer la memòria personal per explicar allò que tu recordes, que has viscut, tots els canvis que s’han produït a la societat. I a vegades també explicant coses molt quotidianes, per exemple com era una casa de pagès, o com era l’ambient del poble». Així resumeix Josep Santesmases i Ollé (Vila-rodona, 1951) el seu llibre El temps viscut. Entre la història i la memòria, publicat per Cossetània dins la col·lecció La plaça dels arbres. És una recopilació d’articles que ha publicat al llarg dels anys a la revista local Caliu. «Des del 2007 vaig col·laborant de forma més important –abans els articles eren més espaiats–, amb un article en cadascun dels quatre números que treu a l’any. Ja els vaig titular ‘El temps viscut’». I ho va fer pensant que al cap d’uns anys la idea era recopilar-ho tot i publicar un llibre com el que ara ha tret.

Tot i que ha tirat molt de la seva memòria, també s’ha reforçat amb documents «quan he explicat les festes majors, de les quals conservo molta documentació. Totes les notícies que havien aparegut a la premsa vallenca m’ha permès tirar enrere».

Un dels capítols del llibre –que aglutina diversos articles– fa referència al futbol i la seva importància en aquells temps. Per molt que hagi perdurat amb el pas dels anys, «el futbol era un fenomen local. Ara, si juguen o no ho saben els jugadors, les famílies i quatre aficionats. Jo recordo sobre tot l’ambient de l’estiu, quan bona part del poble anava al camp. Els jugadors eren uns personatges, sobre tot si feien gols. I si aquests els marcaven a un important rival durant de la festa major, l’autor entrava a l’envelat com un deu». Un d’aquest rivals era el Bràfim, “els nens dels dos pobles es trobaven a les Quatre Carreteres per practicar l’esport d’apedregar-se», recorda en el llibre. Però aquesta rivalitat, segons reconeix, «s’ha diluït molt. Els pobles eren mons tancats, més estructurats».

Situacions perdudes

També recorda sensacions que s’han perdut amb el pas del temps, com la dinàmica pagesa que es respirava al poble: «Vila-rodona segueix tenint una activitat agrària, però és molt diferent. Ara vas pels camps i no trobes ningú, tot i que les terres estan cuidades. Ara es conrea amb maquinària, abans s’havia d’anar amb el carro i la mula». També han desaparegut les botigues del carrer Major: «Abans, a cada porta n’hi havia una o un establiment. Ara només en queda una». O també s’ha perdut la cridòria dels alumnes quan anaven a les dues escoles –la de nens i la de nenes–, “abans es jugava molt al carrer. A més, ara els de 12 a 14 anys ja van a estudiar a Valls».

Josep Santesmases, amb aquest volum, ha intentat «recordar, explicar i també reflexionar sobre el tema de la memòria i com es guarda. Tinc la sensació que deixo escrit coses que si no fos així, es perdrien, com recorda Valentí Gual en el pròleg del llibre».