Àrea de protecció de 65 hectàrees al voltant de tres abrics amb pintures rupestres de Montblanc

Des del passat dijous, tres conjunts amb pintures rupestres de Montblanc –Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon–, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), tenen una nova protecció.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicava l’acord de govern pel qual es delimita l’entorn de protecció després que durant la tramitació de l’expedient no s’hagi presentat cap al·legació.

Es tracta d’una franja d’unes 65 hectàrees, en les quals es prohibeix o es regula la realització de determinades pràctiques. Les pintures d’aquests tres indrets daten entre els 7.000 anys aC. –del epipaleolític, amb caçadors recol·lectors– i els 2.000 anys aC –de l’edat del neolític-bronze, que correspon als primers pagesos i ramaders d’Europa–.

A partir d’ara és necessària l’autorització prèvia del departament de Cultura de Catalunya de la Generalitat per efectuar remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’actuació que afecti el subsòl, incloses les activitats extractives.

També per efectuar qualsevol activitat d’ordenació encaminada a potenciar la funció d’ús públic de l’àrea BCIN-zona arqueològica (tancament de protecció, adequació per a la visita, rètols de senyalització del bé, i plantada i tala d’arbres, entre d’altres).

Es necessitarà permís també per a l’arranjament dels camins o vials existents, així com l’obertura d’altres de nous; anivellaments del terreny i reparcel·lacions de finques, i finalment qualsevol canvi d’ús de les finques afectades.

Per una altra part, es prohibeixen les activitats esportives d’escalada, acampar i fer fogueres a l’àrea de la zona arqueològica.

Tampoc s’hi poden efectuar alteracions espacials ni d’altres que afectin el sentit ambiental i els valors paisatgístics de la zona arqueològica i el seu entorn de protecció, així com el suport geològic on hi ha les pintures, sempre que no estiguin justificades per raons arqueològiques.

També es prohibeix la instal·lació, a l’entorn de protecció, de noves infraestructures elèctriques i d’altres conduccions visibles que alterin greument la contemplació del jaciment.

Localització

Els tres jaciments se situen al vessant esquerre del barranc del Llort, en un llarg tallat que forma, en alguns llocs, petites concavitats poc profundes, on es localitzen els conjunts pictòrics.

A la part alta del barranc es localitza el conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó i, uns 750 metres aigües avall, passats uns 100 metres del mas del Llort, es localitzen els conjunts de Mas d’en Llort i del Portell de les Lletres, situats a pocs metres de distància entre si.

El polígon configura una àrea irregular de 100 vèrtexs, que abasta l’entorn orogràfic i visual dels tres abrics. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 65 hectàrees aproximadament, que abasta bona part del barranc del Mas d’en Llort, des del seu naixement, a la confluència dels barrancs de la Font Jordana i la Font d’en Garró, fins passats uns 200 metres dels conjunts rupestres de Mas d’en Llort i el Portell de les Lletres, al tram final del barranc.

Així mateix, s’inclouen ambdós vessants del barranc. En el vessant esquerre del barranc, on se situen els abrics amb pintures, l’entorn arriba fins a la carena; i en el vessant dret, l’entorn arriba fins a la línia que marca la cota 925, en la part alta i central del barranc, i en la línia que marca la cota 875, en el tram final del barranc. En queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.

Estendre la mesura

Historiadors consultats pel Diari consideren que aquesta zona de protecció és una «molt bona notícia que cal celebrar» i afegeixen que esperen que aquesta disposició «es pugui anar aplicant a la resta del conjunt d’art rupestre català».

I és que a Catalunya hi ha més d’un centenar de conjunts d’art prehistòric «i alguns són bastant importants, que s’han descobert més tard de de 1998 – quan la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica–. Des de llavors el nombre de els conjunts quasi s’han duplicat».

A les Muntanyes de Prades hi ha la tercera part de l’art rupestre de Catalunya. En el cas del terme de Montblanc són quinze conjunts. Estan a la intempèrie i alguns en zona d’escalada. «Les pintures pateixes altres patologies, algunes d’origen estructural, però també climàtic i bioquímic.

Cal atendre aquests abrics amb urgència». Fins ara ha estat «molt marginal» el que s’ha fet de cara la seva protecció i conservació. «Cal protegir-los físicament i crear un àrea de protecció igual que s’ha fet ara amb aquests tres abrics. S’hauria de fer un tancament perimetral i després de l’entorn».

En el cas dels tres abrics d’ara, es va fer el tancament el 1998 arrel de les visites ja que eren les pintures més fàcils de ser visitables, perquè una pista forestal arriba a prop d’elles.

L’alcalde, Josep Andreu, recorda que els anys 40 el poble de Rojals es va annexionar a Montblanc «i ens vam transformar en custodis d’una quantitat extraordinària de pintures rupestres que s’han anat trobant a l’antic terme de Rojals». Comenta que la primera va ser al Portell de les Lletres, però que les més conegudes són les de Mas d’en Llort i Mas d’en Ramon d’en Bessó. La penúltima està delimitada per una tanca, però les altres dues no.

Andreu reconeix que n’hi ha d’altres «que encara hem de mirar que es publiqui la seva delimitació i entorn perquè puguem actuar en la seva conservació».

Apunta també que altres conjunts, com el de Mas d’en Carles, al barranc del Pirro, sota el Cingle Falconer. «Hi ha unes pintures extraordinàries però la finca és particular. No podem fer cap figura de protecció».

Característiques

El conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó ocupa un sector de paret de 3,60 metres, en els quals es troben representades 15 figures d’estil naturalista o llevantí. Cal destacar l’existència d’un bòvid de grans dimensions integrat en una escena de cacera.

També cal assenyalar els petits elements cruciformes, que algun autor interpreta com a possibles aus o insectes, que configuren uns elements poc habituals en la temàtica de la pintura llevantina. L’orientació del fris amb pintures és cap al SE.

El conjunt de Mas d’en Llort es troba a un fris situat a l’interior d’un petit abric i està format per 10 figures, entre les quals s’inclouen figures humanes —un arquer— i animals d’estil naturalista o llevantí —caprins, una cérvola o cabra—, així com unes barres i una representació humana d’estil esquemàtic.

El conjunt del Portell de les Lletres està format per 18 figures d’estil esquemàtic-abstracte, com ara barres, semicercles i altres de morfologia indeterminada. Destaca la figura 3, un semicercle radiat que representa la imatge del logotip de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (Arampi).

Jornades d’art prehistòric de l’arc mediterrani

Montblanc serà l’escenari, del 28 al 30 d’aquest mes –també es faran ponències a l’Oficina de Turisme de l’Espluga de Francolí– de les Segones Jornades de l’Art Prehistòric de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica. Es comptarà amb uns 50 ponents i unes 30 ponències. Es parlarà d’art paleolític a Andalusia, del postpaleolític d’Aragó, el conjunt rupestre de la Sarga (Alcoi), de l’art prehistòric a la regió de Múrcia o de la col·lecció de calcs de l’art prehistòric del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Les comarques tarragonines tindrà una presència significativa. Es parlarà de l’abric del Mas d’en Carles, de les coves del Fem d’Ulldemolins, de la cova de la Font Major, de les muntanyes de Prades i dels abrics de l’ermita d’Ulldecona.

Els participants podran efectuar diumenge una de les quatre visites previstes: abrics del Mas d’en Llort i Portell de les Lletres de Montblanc; els abrics i Cuiar d’Ulldecona; la Roca de los Moros-Cogul de Lleida i les coves de l’Espluga de Francolí.