El jaciment de la Cansaladeta de La Riba va tenir deu assentaments fa 400.000 anys

L’estudi que s’ha fet al laboratori de les peces trobades al jaciment de la Cansaladeta, a la Riba, ha permès determinar que en aquest indret, de pas entre la plana del Camp de Tarragona i les terres interiors –fins a Lleida–, hi va haver fins a deu assentaments, dels quals només s’han estudiat dos. Al contrari del que passa en altres indrets, aquí el material –tant pedres tallades com les originals sense manufacturar– ha quedat en el mateix indret, sepultat cada vegada per llims, per la qual cosa ha quedat intacte. Això ha afavorit el seu estudi, diu Andreu Ollé, codirector de l’excavació junt amb Josep Maria Vergès.

Els resultats de la primera anàlisi tecnoespacial –la distribució de les peces en el lloc on han estat localitzades– s’han donat a conèixer a través d’un article científic publicat a la revista Archaeological and Anthropological Sciences, en el marc de la tesi doctoral del tunesí Gorkem Cenk Yesilova.

El treball publicat ha permès desmentir la creença que només en els grans jaciments es poden distingir diferents moments d’ocupació i, dins d’ells, identificar àrees d’activitat. L’anàlisi de la distribució espacial de les restes arqueològiques pot aportar valuosa informació fins i tot en jaciments de dimensions reduïdes, sempre i quant el seu registre estigui molt ben conservat. I aquest el cas del jaciment de la Cansaladeta. Per arribar a aquesta conclusió, s’han analitzat les eines de pedra dels nivells E i J del jaciment. Amb una superfície excavada que no supera els vuit metres quadrats, aquests conjunts compten amb 1.675 i 3.166 elements respectivament.

En el cas de la Cansaladeta, només s’ha excavat una petita extensió, tot i que es calcula que en té més de 200 metres de llarg. Aquesta datació ha estat possible perquè les restes s’han conservat en el mateix indret on es feien servir, no han estat arrastrats a altres indrets. En el cas de la Riba, després de cada assentament, la zona quedava coberta per llims i terra –després de crescudes suaus del riu–, la qual cosa ha fet que els tres tipus de peces trobades –ascles, denticulars i eines de cop– estiguin en un molt bon estat de conservació.

Andreu Ollé comenta que a la zona excavada fins ara es veuen diferents patrons, com el lloc on es tallaven les eines, on es feien servir, etc, «s’ha pogut reconèixer patrons en temps diferents», diu el professor associat de la URV i investigador de l’IPHES-CERCA.

«Jaciment important»

Ollé assegura que l’anàlisi de les peces confirma la importància del jaciment: «Està al mig de l’estret de les Roixeles, que era un pas que connectava les planes del Camp de Tarragona amb les de l’interior, fins arribar a Lleida. Els grups humans que circulaven per aquí visitaven periòdicament i repetidament l’indret com a punt de control de les preses». Tot i que les estàncies eren habituals, s’hi estaven períodes curts, «intuïm que eren estades estacionals».

En els nivells estudiats fins ara s’han trobat bàsicament eines de pedra i molt poca fauna. Sí que s’han localitzat restes de cérvols i cavalls així com una dent de rinoceront, «són mitja dotzena de restes mal conservades», apunta Ollé. En els nivells de base sí que es conserva una mica de fauna i algun rosegador, que podria fer canviar la datació del jaciments fins fa 600.000 anys. Però és una part que encara s’ha d’estudiar molt bé.