Mariona Escoda és cantant i logopeda. Des de ben petita que està estretament vinculada a la música, primer amb el cant coral, després amb el violí, el piano i la veu, actualment, el seu principal instrument. Fa anys que crea la seva pròpia música, que fa concerts, però guanyar la primera edició del concurs de talent show de TV3, Eufòria, just l’any passat, li ha suposat el salt a la fama.
‘La Mariona d’Eufòria’. Li molesta que la coneguin així?
És natural. Si no hagués volgut que m’hi relacionessin, no m’hauria presentat al concurs. Ja saps on vas i assumeixes que et posaran unes etiquetes. Mai deixaré de ser la Mariona d’Eufòria, tot i que porti molts anys cantant per tot arreu. Una feina que, després, s’ha de fer és crear el màxim de marca personal perquè se’t desvinculi del programa. Però és un procés molt lent. Tampoc tinc pressa.
Era ‘la concursant modèlica’.
L’estereotip que m’ha posat Eufòria de la nena bona, perfecte, que ho fa tot bé és zero veritat, perquè sóc un caos. Més enllà d’això, sóc moltes altres coses, i m’ha costat i m’està costant tant construir-me una autoestima, construir-me com a persona i estimar-me, que no vull que se’m tiri per terra.
Com li ha canviat la vida el concurs?
Portava molts anys cantant, però pensava: «què deu ser viure alguna cosa més?». I arrel d’Eufòria ha passat això. He pogut firmar amb una discogràfica i he guanyat visibilitat. Ara tinc més oportunitats i una feina en la que havia somiat.
Aquesta major visibilitat es deu plasmar també al carrer.
Sí, són aquestes coses que, potser al principi et superen una mica, però amb el temps aprens a portar-ho bé. Just sortir d’Eufòria, era molt exagerat. Per exemple, per la Festa Major de Sant Joan de Valls de 2022, feia dos passes i em paraven. Però després veus que no és tant. Estic en un punt perfecte, de seguir tenint la meva vida, però que et coneguin una mica.
Tot això, l’ha canviat com a persona?
Em percebo com la mateixa. Però sí que tot plegat et dóna una maduresa i un creixement que és inevitable. Per a mi va ser entrar a la vida adulta de sobte. Seguia estudiant, però ja tenia feina.
De fet, estava cursant logopèdia. Quan se li obre el món d’Eufòria i la possibilitat de viure de la música, tenia clar que volia acabar els estudis?
Ho tenia molt clar, perquè la carrera m’agradava moltíssim i, de fet, ara estic treballant de logopeda.
I ho vol mantenir així?
Ho aniré veient.
Més enllà de visibilitat, li ha aportat alguna cosa més Eufòria?
Sobretot en la posada en escena i confiança sobre l’escenari. Em va costar molt deixar-me anar. La veu havia d’estar súper bé, però jo, físicament, era molt rígida. Amb els anys ho vaig anar aprenent, però Eufòria t’obliga a fer-ho el màxim de bé que puguis perquè no et facin fora.
Part del premi de guanyar Eufòria era signar contracte amb una discogràfica, Música Global, i en pocs mesos va treure el disc, D’una altra manera. Està satisfeta amb el resultat?
Vaig quedar molt satisfeta. Era el disc que havia de treure en aquell moment i les cançons van agradar al públic d’Eufòria i a la gent que ja m’escoltava.
Va tardar poc en treure aquest disc.
Vam acabar els concerts al Sant Jordi, al juliol de 2022, i em van dir que ja tenia tancat el concert de presentació del disc pel 16 d’abril. És a dir, havia de fer un disc sencer en mig any, quan la gent tarda un any, any i mig... Els vaig dir que si l’havia de fer sola, no podria en sis mesos. I aquí va ser quan van aparèixer figures com el Manu Guix, l’Àlex Pérez o Roger Rodés, que em van ajudar. Mentrestant, estava d’exàmens a la universitat, vaig començar amb el músical d’El Petit Príncep, a més del disc.
Un disc on parla d’amor.
Sempre escric sobre el que visc. I, en aquell moment, estava al moment àlgid de la relació que tinc ara, era el principi de l’enamorament. A més, parlo també de l’amor propi i el creixement, un tema que per a mi era molt important en aquella època.
Hi haurà proper disc?
Estic començant a escriure’l. Sé que com abans tregui una cançó, millor, però no em poso pressa. Prefereixo prendre’m un temps i que em convenci del tot. La intenció és que la sonoritat sigui una mica diferent a l’anterior treball.
Ara podria viure de la música?
Ara mateix, a curt termini, podria viure de la música. A llarg termini, crec que no. Per això tinc una altra feina. No sé si aquest boom baixarà o potser el proper disc no funciona.
Li sabria greu que això passés?
Evidentment que hi ha un punt que et sap greu. Però en tot cas, és natural que, quan hi ha una pujada, hi ha d’haver una baixada. No crec que mai sigui capaç de deixar la música al 100%. Així que, per tant, l’ideal seria que, ni que baixés el boom, seguir treballant per fer créixer el projecte.
Entre la música i la logopèdia
«Em vaig plantejar estudiar teatre o música, però no volia academitzar el cant. Se’m va acudir logopèdia un dia que estava disfònica. Té una part sanitària i també em dóna molts recursos com a cantant».
Primer la lletra o la música?
«A vegades primer ve la melodia i després la lletra, a vegades tinc unes frases i després els hi poso la melodia. Però normalment tot va força lligat».
El Petit Príncep, un somni fet realitat
«Als 12 anys, quan vaig començar cant, la primera cançó que vaig dir que em volia aprendre era La Rosa,d’El Petit Príncep i ara he complert un somni. Eufòria m’ha obert la porta».
