Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Mig segle d’una annexió que va sembrar el futur

Aquest 2022 s’han commemorat els 50 anys de la incorporació de Vallverd i Montbrió de la Marca al municipi de Sarral. Una mostra recorda l’efemèrides

| Actualizado a 06 diciembre 2022 11:09
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Quedaven els últims vestigis de l’estiu del 1930 quan començava un procés que canviaria el curs de la història de Sarral, Vallverd i Montbrió de la Marca, i duraria uns 40 anys. Municipis diferents que volien unir-se en un de sol, sota el paraigua de Sarral. Montbrió de la Marca demanava aquesta incorporació, i a partir d’aquí els dos ajuntaments enegegaven la maquinària per fer-ho realitat.

«S’ha de reconèixer que des de Montbrió de la Marca tenen molt bon ull», destacava l’historiador Damià Amorós, qui explicava que des del municipi eren conscients que no podien ser independents sense tenir una ajuda. Aquest fet, es donava perquè era un poble petit, però que tenia unes despeses que s’accentuaven per la divisió entre els dos nuclis. Per aquest motiu, apostaven per l’annexió amb Sarral, ja que era el més pròsper, i a més, el tenien a prop, a uns 5 quilòmetres de distància. Una annexió que no va estar absenta d’altres propostes, perquè en un moment de les negociacions, Vallverd va posar sobre la taula que fos amb Rocafort de Queralt. No va proliferar, però és cert que durant la Guerra Civil, Vallverd es va independitzar de Montbrió.

És precisament aquest conflicte bèl·lic que també fa plantejar moltes coses. Amorós contava que després de la Guerra, als anys 40, es recrea el municipi de Montbrió i Vallverd. Les penúries feien aflorar encara més la necessitat d’annexió, i les negociacions entre ajuntaments no tenien aturador. L’historiador comentava que «l’aposta per unir-se amb Rocafort no tenia recorregut. L’empenta econòmica, social i cultural d’aquest municipi és diferent de la de Sarral, ni millor, ni pitjor, diferent. A més encara té serveis que depenen de Sarral».

L’any 1972, ara fa mig segle, finalitza aquest procés. Damià Amorós deia que «va coincidir en temps i espai amb l’annexió de La Canonja amb Tarragona. Es tracta de les dues agregacions entre municipis més estudiades del Camp de Tarragona».

El temps ha donat la raó

Josep Cantó, era en aquell moment l’alcalde de Sarral, i Josep Borràs, era l’alcalde de Montbrió de la Marca. Són els dos personatges que van esdevenir protagonistes de tot aquest procés, perquè el van culminar. Les converses, i negociacions entre ells van ser constants. Amorós afirmava que «van entendre que si no unien esforços, el futur seria molt complex», de fet, afegia que «s’ha arribat on som actualment gràcies a aquesta unificació. Tot i això, els tres nuclis mantenen la seva identitat: la seva festa major, tenen autonomia, però els tres nuclis són el nostre».

Els sarralencs i les sarralenques van veure aquesta annexió amb bons ulls, eren conscients que «crèixer és bo», deia Amorós. Tot això, ha provocat que «no sigui un municipi amb molta població, però sí amb molta potencialitat amb tot allò que es fa, i què s’aconsegueix». Un cop culminat va haver-hi celebració.

Comentarios
Multimedia Diari