Oriol Escursell: «Volem crear un espai escènic itinerant per arribar a la població»

Professional del trapezi, va haver de deixar aquesta disciplina per una lesió. Ja a terra, Oriol Escursell s’ha dedicat al món de la dansa i a crear un llenguatge propi, gràcies en part a la seva formació a Buenos Aires i a una escola de Torí (Itàlia). Ha creat nombrosos espectacles. Però des de fa uns mesos la seva nineta és Nilak, un circ itinerant que ofereix a pobles petits –que no tenen cap teatre– obres de tot tipus, però de petit format. Aquests dies està instal·lat a Rocafort de Queralt, fins al diumenge 13.

Com i quan va néixer aquesta iniciativa?

Neix ara fa cinc anys amb la voluntat de crear un espai escènic itinerant que pogués arribar a qualsevol població.

Quin és l’objectiu principal del projecte?

És poder apropar les arts escèniques contemporànies a tot el país i poder garantir que qualsevol persona en tingui accés, independentment de quin sigui el lloc on visqui.

I això com ho feu? Com us organitzeu?

Som una xarxa gran. Només per fer muntatge de l’espai escènic necessitem unes dotze o quinze persones durant dos o tres dies, que estan treballant per construir-lo. Des del que és la part tècnica, la del muntatge de la carpa, la de producció... Hi ha uns professionals que treballen només per això. Hi ha d’altres equips que s’encarreguen de la part del disseny, de la programació dels continguts, etc. Hi ha diversos grups que van treballant en les diferents branques.

Als pobles feu estades de quinze dies. Cada quan les feu?

Són gairebé dues setmanes que engloben dos caps de setmana. La primera setmana és bàsicament tot el muntatge, que comença el cap de setmana, i després fem encara tota una setmana, de dilluns a diumenge, quan comença el desmuntatge.

Per què veniu a la Conca de Barberà aquest novembre?

Hi ha una relació amb la comarca, sobretot a través de la Fundació Carulla i, en aquest cas també, del Consell Comarcal. Aquest binomi ha fet que la segona comarca aquest 2022 sigui la Conca. El Consell Comarcal ens contactà molt ràpidament quan va començar tot el projecte a la Terra Alta, amb interès per poder-lo replicar aquí. I ha estat des del Consell que han treballat perquè fos a Rocafort.

Quines novetats teniu previstes per aquests dies?

Hi ha una creació comunitària i és el primer cop que es fa a través de la dansa. Serà amb la companyia La Súbita, que va guanyar una convocatòria de l’associació de professionals de la dansa. En aquesta creació participaran al voltant d’unes quinze dones de Rocafort i d’altres pobles de la comarca.

Què implica per a les persones d’aquestes comarques on aneu tenir aquest accés a la cultura itinerant?

Jo crec que hi ha una primera part que és el principal. El que permet això és poder compartir el que és el nostre ofici, i sobretot que la població no s’hagi de desplaçar fins a les grans capitals per poder veure aquests espectacles. Sobre les conseqüències que es deriven de tot això... jo crec que s’ha d’esperar. És a dir, és molt complicat posar les dades sobre la taula.

Com ha rebut el vostre festival el públic de les comarques on heu anat?

Realment hi ha hagut molt bona acceptació. S’han exhaurit, fins al dia d’avui, totes les entrades de les funcions. Hi ha una recepció excel·lent. No podem estar més contents de com ha anat fins ara.

A quin tipus de públic va dirigida la vostra programació?

Es busca fer una programació que pugui incloure activitats per als petits i fins als més grans. Depenent de quina sigui aquesta activitat, hi ha aquest grup objectiu de públic. Sí que és veritat que el major nombre d’assistents estan entre els 30 i els 50 anys d’edat. Aquest és el públic base que ve, però depèn de les funcions, de si són més infantils o per als adults.

Què creu que caldria fer per revertir aquesta situació i atreure públic d’altres edats?

Això és molt complicat. Sobretot el públic juvenil és el que ara s’està tractant menys, i hem de veure com es pot treballar això. Suposo que a través de buscar-lo i, sobretot, implicar el públic juvenil perquè sentin que el que està passant és seu també.

I per curiositat, d’on ve el nom Nilak?

Nilak ve de l’inuit i significa iceberg. Ens agrada sobretot aquesta metàfora del que és un iceberg, de la part que és visible i de la part que no és visible, i tot el que això comporta.