Querol vol «desclassificar» algunes urbanitzacions per ‘legalitzar-les’

Els anys 80, Querol va veure com començaven a sorgir urbanitzacions per tot el terme municipal, on ara hi viuen centenars de persones. Amb la llei a la mà, s’hauria de constituir una Junta de Compensació i urbanitzar cadascuna de les zones. El fet que moltes parcel·les tenen 3.000 m² dispararia els preus que els propietaris haurien de pagar –entre 40.000 i 50.000 euros– en el cas que es fes aquesta regularització.

Per intentar reconduir la situació, l’Ajuntament de Querol ha fet una consulta a la Comissió d’Urbanisme per desqualificar una d’elles, Ranxos de Bonany –on viuen un centenar de veïns i hi ha 140 parcel·les, la meitat sense urbanitzar–, una proposta que ja s’ha consensuat amb l’actual Junta de Propietaris. La idea és que les persones que tenen una casa la puguin reformar i ampliar dins els límits que es marcarien des de la comissió. D’aquesta manera s’evitaria que els immobles caiguin pel pas del temps per no poder fer conservació. Es calcula que s’haurien de fer 20 quilòmetres de carrers i clavegueram, el seu asfaltatge i també la instal·lació de fanals. «Surt més a compte comprar una casa embargada que pagar les obres d’urbanització», diu l’alcalde, Jordi Pijoan.

Als anys 60 van tirar endavant cinc urbanitzacions sense cap figura de planejament ni projecte d’urbanització. Tot i diverses retallades, aquestes zones urbanes ocupen encara més de 500 hectàrees, una part important sense perspectives de ser urbanitzades.

Durant la dècada dels 70, i per facilitar el desenvolupament urbanístic, l’Ajuntament va autoritzar l’edificació d’habitatges de forma simultània amb la urbanització dels terrenys que dotaven a les parcel·les de certs serveis (aigua i llum) sense cap tipus d’ordenació ni continuïtat.

Ranxos de Bonany té 106,62 hectàrees, amb uns serveis urbanístics molt deficients. Es compta amb una xarxa viària molt primària, formada per camins parcialment de terra i parcialment formigonats, sense voreres ni encintats. La urbanització no disposa d’enllumenat públic ni de xarxa de clavegueram. Té una xarxa de mitja tensió que dona llum als habitatges, i una xarxa d’aigua privada que s’alimenta d’uns pous existents, essent el concessionari de l’aigua i responsable de la seva distribució la Junta de Propietaris de la urbanització.

Actualment, la situació es va agreujant al degradar-se els habitatges i les construccions existents, la majoria de les quals compten amb llicència d’obres i que, per imperatiu normatiu, no poden ser susceptibles de millora o ampliació per manca d’impuls en la gestió urbanística necessària que permetés poder millorar la qualitat de les edificacions i residencials dels propietaris d’aquesta urbanització. Aquesta situació condueix a una degradació de la urbanització amb conseqüències molt negatives en l’àmbit social, ambiental i paisatgístic.

No existeix capacitat tècnica i econòmica, en l’àmbit de l’Ajuntament ni pels propietaris de les parcel·les, per fer front a la gestió urbanística d’aquest àmbit pel desenvolupament d’aquest PMU-7. Davant d’això, i d’acord amb la gran majoria de veïns que viuen actualment a la urbanització, es pretén trobar una fórmula que dintre de l’actual marc normatiu doni resposta a uns objectius. Aquests passen per aturar la degradació de les construccions existents i que compten amb llicència urbanística. També frenar la degradació social, ambiental i paisatgística que aquesta situació està portant en l’àmbit de la urbanització del sector PMU-7.

El tercer objectiu és permetre que totes aquelles parcel·les que comptin amb edificació amb llicència municipal, puguin ampliar-se i/o dotar-se d’elements o construccions auxiliars que les dotin dels serveis necessaris per tenir un habitatge amb les condicions d’habitabilitat i confort mínims necessaris per fer-les habitables i que aturin aquest procés de degradació que en res ajuden al municipi i les condicions mediambientals de la zona a on es troben.

L’Ajuntament, d’acord amb la Junta de Propietaris de Ranxos de Bonany, ha presentat una consulta prèvia a la Comissió Territorial d’Urbanisme per descatalogar l’àmbit com sòl urbanitzable i dotar-lo d’un catàleg d’edificacions existents amb llicència per tal de poder fer obres de millora i ampliacions que garanteixin la viabilitat de l’habitatge.

Per a l’Ajuntament, és evident que aquesta urbanització gaudeix d’una classificació urbanística –de sòl urbà no consolidat– que és irreal i no ajustada a la definició normativa respecte a aquesta classificació urbanística. No compleix amb la definició ja que no disposa de la major part dels serveis urbanístics bàsics, ni es pot considerar que està compresa en una àrea consolidada per l’edificació.

Per això, l’alcalde diu que cal buscar solucions imaginatives que aturin l’actual degradació d’aquesta urbanització, que permetin als actuals propietaris el disposar d’unes condicions d’habitatges dignes, minorant la superfície edificable d’aquesta urbanització, a aquelles parcel·les que disposen d’una llicència d’edificació, i permetent sota certes condicions ambientals mínimes, créixer admetent uns paràmetres edificatoris que dotin a les construccions existents de les condicions d’habitabilitat i confort mínimes i necessàries.