Viatjant a l’època medieval a Montblanc a través d’artesans i cavallers

Fora muralla semblava un dissabte més, amb persones fent la compra, cotxes buscant aparcament i gent entrant i sortint dels seus portals. L’únic detall és que de tant en tant et creuaves alguna persona vestida d’època medieval, i això et feia saber que ahir no era un dissabte més per Montblanc.

A primera hora del matí, dins muralla, es donava el tret de sortida al mercat medieval, i anaven succeint diferents actes que envolten aquesta festa. Les primeres hores eren relativament tranquil·les, amb persones grans passejant i famílies. A mesura que s’acostava el migdia l’afluència de gent anava augmentant significativament, i les persones que s’acostaven preguntant a les parades eren cada cop més. Se sentia com algunes demanaven «si es podia pagar amb targeta o bizum», mentre que d’altres s’interessaven pels productes. Parades de formatges, d’artesania, d’embotits, tota mena d’articles i menjar estaven presents.

Les mirades encara apuntaven al cel, ja que els núvols continuaven fent acte de presència, mentre que el sol es deixava veure més que durant la tarda de divendres mentre es feia el pregó. Tot i això, la temperatura s’anava enfilant a mesura que passaven les hores.

Enmig de tot això, es podien albirar artesans treballant en ple centre de la vila. La mostra d’oficis era un atractiu més per observar com treballaven ferrers, cistellers o forners entre altres. Avui dia, molts d’ells «perduts» així com comentava un dels artesans, qui afegia que «és interessant i important que perdurin aquestes feines per a la societat».

Fent cap, cap a la muralla de Sant Jordi es veia el campament militar. Un gran atractiu pels nens i les nenes, però també per aquells que ja no ho són tant. Les activitats proposades, els jocs i els tallers feien que els més menuts poguessin fer escuts, arcs o fins i tot tirar amb arc. Les famílies es mostraven satisfetes, i creien que «és una forma d’aprendre diferent, i de passar un matí entretingut, fora de l’habitual».

Entre montblanquins i montblanquines vestits de l’època i formant part de les diferents comitives, es podien veure diferents persones provinents d’arreu de Catalunya, però també d’altres indrets. Era el cas de dues noies veneçolanes que reconeixien haver arribat a la Setmana Medieval «de casualitat» perquè anaven per una altra cosa a la vila. Tot i això es mostraven contentes de poder-ho veure, i els sorprenia la quantitat de gent i la implicació que hi havia. Però no eren els únics visitants. A les deu del matí s’havia rebut oficialment a l’alcalde de Beesel, un municipi dels Països Baixos que té una celebració similar. Al balcó de la Casa de la Vila penjaven una bandera d’aquesta festa.

Ja cap al migdia, el ple medieval de l’Ajuntament de Montblanc anomenava a Josep Maria Sans i Laura Baeza com a fills adoptius de la vila Ducal. Sans va néixer a Solivella, i és Llicenciat en Història Medieval. Sempre ha tingut una estreta vinculació amb el municipi, perquè es va implicar en la creació de l’arxiu comarcal de la Conca de Barberà. A més també ha realitzat diferents treballs de recerca, i alguns fan referència a Montblanc.

Per la seva banda, Baeza va néixer a París i va cursar els estudis de Ciències Polítiques. Sempre ha mantingut lligams familiars amb Montblanc, i n’ha fet bandera allà on ha anat.

Parlant amb diferents montblanquins i montblanquines asseguraven que «sempre que Sant Jordi cau en 23, hi ha molta gent que ve, i vol gaudir de la festa». A més afegien que «enguany és diferent, la gent té més ganes de festa. Crec que és important que gaudim del moment».

Mentre d’altres persones que ahir no es van vestir, explicaven que avui ho farien, tothom espera que sigui un dels dies més multitudinaris de la festa. Pensen que hi pot haver més gent que en altres edicions, ja que la pandèmia va impedir que se celebrés durant gairebé dos anys, i la pluja l’any passat ho va dificultar tot, fent que la festa quedés menys vistosa.