Nascut a Reus el 1988, Edgar Fernández és tècnic d’integració social, educador social i estudiant de Psicologia. Militant d’Endavant-OSAN, membre del secretariat nacional de la CUP, ha estat regidor de l’Ajuntament de Reus els darrers vuit anys. Forma part de l’equip que ha treballat al Congrés, i s’ha desplaçat a Madrid dos cops al mes com a part de l’executiva política. L’estiu de l’any passat va ser detingut per haver plantat el jutge com a investigat en diverses causes relacionades amb les protestes de la tardor del 2019 per la sentència del Procés.
Quin balanç fa de l’acció de la CUP al Congrés la passada legislatura, i per què creu que a la propera hi han de tornar a ser?
El balanç de la legislatura és positiu. Ens vam presentar el 2019 amb el suport del 50% de la militància en el procés de debat intern. Ara hem obtingut el 61% dels suports, cosa que vol dir que el balanç que fa la militància de la feina feta a Madrid és positiu. La CUP no ens presentem a les generals com una formació política que pretengui tenir la fórmula màgica per a res, sinó com un espai molt funcional, adaptat al context.
Què vol dir?
Hi ha d’haver algú que faci un paper disruptiu, que faci de mirall dels independentistes que renuncien a la independència, que faci de mirall de les esquerres que no fan d’esquerres, que no s’arronsi davant de les amenaces de l’Estat i de la repressió, ni negociï amb interès partidista. Aquest és el paper que fa la CUP. Volem reactivar l’agenda independentista, treure el focus del Congrés i posar-lo en l’avenç cap a l’autodeterminació i la garantia dels drets.
«Anem al Congrés a fer un paper disruptiu, a fer de mirall dels independentistes que renuncien a la independència; de mirall de les esquerres que no fan d’esquerres»
Té sentit aquesta funció que diu que fa la CUP, si no pot incidir més en polítiques concretes?
No només té sentit sinó que és extremadament necessària. És una funció poc agraïda, això sí. Però és que no hem d’entendre la realitat política com una qüestió linial de «o governes, o fas oposició», sinó que cal moure el tauler de joc. Parlar de referèndum fa que la resta de forces hagin de tornar a l’agenda independentista i surtin del binomi de «o PSOE, o PP i Vox». Cal trencar els marcs mentals que se’ns imposen.
Però no són de fet aquestes que vostè diu, les dues úniques opcions possibles el 23-J?
No ens podem conformar amb el menys dolent. Nosaltres li diem al PSOE que si ens vol a nosaltres, nosaltres el que volem és la independència, perquè hem entès que sense la independència no ens garantirem vides dignes.
Reclamen la independència o reclamen un referèndum?
El referèndum és l’única via legitimada a nivell internacional per poder fer un procés d’independència. Declarar la independència de forma unilateral al segle XXI és difícil. I, fem o no fem una DUI, més aviat que tard hi haurà d’haver un procés referendari amb garanties internacionals.
O sigui, que la CUP es negarà a facilitar una investidura de Pedro Sánchez si és només per impedir que surti Vox.
És que aquest escenari no es donarà, perquè si PP i Vox tenen els vots, faran govern. És important tenir en compte que les votacions en un procés d’investidura al Congrés van de qui arriba a la majoria absoluta. Si PP i Vox tenen més de 175 vots, governaran. Si no, hi haurà una suma alternativa que haurà de sumar més de 175 vots, o s’hauran de repetir eleccions. Nosaltres, el que podem provocar, si de cas, és que es repeteixin eleccions. Nosaltres no anem al Congrés ni a reformar l’Estat ni a demanar millor autonomia, ni una millora de l’Estatut, ni més competències. Volem la independència.
És factible un front comú independentista a Madrid?
El voldríem, però no ha de ser un tema electoral, sinó que ha de ser pràctic, per arribar a alguna cosa. Quan era sincera, la unitat independentista ha existit. L’1-O no el van fer un conseller i un president amb una fórmula màgica. Ara, ens trobem el senyor Josep M. Cruset, candidat de Junts, fent una campanya dient que «la carretera tal i qual, hem de veure com la podem batallar a Madrid». A nosaltres, fent un front independentista per parlar de les carreteres de la demarcació, no ens hi trobaran. En un front independentista amb la gent que no retira les acusacions particulars i que m’estan demanant presó, és difícil confiar-hi.
Però sí que hi ha una sèrie d’equipaments a la demarcació que estan pendents i que són competència del Govern central, com la Biblioteca Pública de Tarragona.
Creiem que seria contradictori, per la nostra essència política, parlar de biblioteques o de carreteres, en un context com l’actual. No és el nostre paper i la gent no ens vota a les generals per a això.
Llavors no li pregunto per cap més equipament. Com valora la taula de diàleg?
Va ser una enganyifa que es va intentar vendre com un avenç en el procés independentista. La credibilitat de la taula de diàleg va durar dos dies.
Per què?
Perquè no hi havia voluntat real per part de ningú que la taula de diàleg servís per fer avançar el procés independentista.
No va servir per a res, la taula de diàleg?
Per justificar el suport d’ERC al Govern del PSOE.
I per als indults, oi?
Per als indults sí. Per una qüestió de solidaritat antirepressiva, mai farem una crítica els beneficis que pugui tenir la gent represaliada. En tot cas, el paper de la CUP no és entrar en aquest marc.
Amb el Govern d’ERC es manté la seva situació personal?
Sí, l’advocat de la Generalitat apareix al jutjat el dia que se’m cita a declarar. És injustificable.
«Aquest cop, no anar a votar és pitjor que anar-hi. Necessitem un ampli vot independentista»
Com s’explica que l’agenda independentista hagi quedat aparcada?
Aquests darrers anys, fruit de la ressaca del procés independentista, després de l’1-O principalment, l’agenda mediàtica política s’ha centrat a nivell del Congrés. Catalunya no ens hem sabut refer, ni a nivell social, ni polític, ni institucional. El que hem de fer és reactivar l’agenda independentista a nivell de Catalunya. El Parlament ha de tornar a legislar per garantir drets. Les lleis eliminades pel Tribunal Constitucional (TC) les hem de recuperar. Quan el Parlament fa una llei de l’habitatge creient que és la que està consensuada amb el moviment per l’habitatge, perquè és la que garanteix més el dret, i el TC la tomba, no hem d’anar a Madrid a fer que la llei espanyola sí que ho permeti. Cal seguir insistint aquí. Per a nosaltres, reactivar l’agenda independentista passa perquè tant al Parlament com a la Generalitat, com al carrer, reactivem l’agenda social. La base independentista s’amplia quan la gent entén que la independència serveix per garantir-nos drets. No és un tema de canvi de banderes ni de procedències, sinó de garantia de drets. L’Estat espanyol no ens garanteix els drets socials.
Una part de la ciutadania pensarà que amb un Govern de PP i Vox encara seria més difícil garantir-los.
La por a un govern PP-Vox és gran, i és normal. Contra la dreta s’hi lluita molt bé, i com a militant polític ho puc dir. El carrer s’activa molt ràpidament. Amb el PSOE és més difícil, perquè la gent entén que és la menys dolenta de les alternatives. Un govern de PP i Vox trenca el taulell del bipartidisme històric. L’extrema dreta governa sense contemplacions. Quan governa l’esquerra, s’acomplexa. Si no, de quina manera podem explicar que els darrers anys el Govern espanyol dit el més progressista de la història no hagi nacionalitzat el sector estratègic de l’electricitat?
Considera que l’impost a les elèctriques i als bancs és una mesura acomplexada?
No n’hi ha prou. Més del 20% de la ciutadania a Catalunya no pot posar la calefacció.
Considera pobres les mesures anticrisi que ha posat el marxa el Govern de coalició?
És que no s’ha solucionat el problema. Com a societat hem de deixar d’acceptar el que ens expliquen que és factible i el que no. La pregunta no és si el Govern s’hi ha esforçat i ha fet algunes coses, sinó si la gent continua tenint fred, té gana, no té feina, i hi ha un problema d’habitatge.
«L’extrema dreta governa sense contemplacions; quan governa l’esquerra, s’acomplexa»
Molts d’aquests ciutadans de les dites classes populars afirmen que votaran a Vox. Què en pensa?
L’extrema dreta té una autopista d’entrada quan l’esquerra no fa d’esquerra. Quan no fem una llei de l’habitatge com cal i acceptem el marc de la dreta de parlar d’ocupes bons i ocupes dolents, estem obrint la porta a Vox. Vox acaba fent polítiques per als rics parlant als pobres, i això és extremadament cruel i cínic, però és el que acaba passant. El terra de les institucions fa pendent cap a la dreta, sempre. O les esquerres són valentes i assumeixen que venen a fer polítiques en contra del sistema i per garantir els drets, o la immensa minoria seguirà guanyant la partida a l’àmplia majoria.
Què en pensa, de les crides a l’abstenció que ha fet una part l’independentisme?
El 60% dels socis de l’ANC ja van votar que rebutgen el vot nul i l’abstenció. Tanmateix, cal tenir en compte que l’abstenció és un cop de puny a la taula que fan els votants. És una mesura molt legítima, i l’esquerra independentista l’hem utilitzat en ocasions. S’ha d’escoltar, perquè és una mesura de crítica a la democràcia. Nosaltres ja ho diem, que la democràcia representativa no funciona, perquè no soluciona la realitat. Per tant, les campanyes per a l’abstenció sempre mereixen molt de respecte. Una altra cosa és si en aquest context d’avui dia és la mesura més adequada. Aquest cop creiem que no anar a votar és pitjor. Nosaltres a les eleccions municipals ja vam assumir el missatge de l’abstenció. Ara, també creiem que unes eleccions al Congrés avui necessiten que hi hagi un ampli vot independentista que trenqui la dicotomia de «o PP-Vox, o PSOE amb suport del bloc d’investidura».
El debat sobre l’abstenció es va viure també en el si de la CUP?
Sí. En el procés de debat intern vam posar tres propostes sobre la taula. Una era la de presentar-nos no amb un programa electoral, sinó amb un programa d’intervenció política, disruptiu, com comentàvem, i entre les altres dues propostes hi havia també una campanya per a l’abstenció activa, que és l’opció que menys suport va rebre. Estem en un moment on hi ha d’haver incidència política, no podem deixar els espais.
Quin paper tindria la CUP davant d’un Govern PP-Vox?
Ens hauríem de defensar. A les Illes i al País Valencià, es volen carregar la televisió, la llengua... Si el Govern de coalició s’ha pogut permetre la massacre de Melilla, què no es podrà permetre un Govern del PP amb Vox? I defensar-se no vol dir només tenir regidors i diputats. Defensar-se voldrà dir enfortir els casals, les entitats i les plataformes veïnals. Perquè estarien en perill els drets dels immigants, els de les dones... els drets de tots els que no siguin un home blanc i ric.