Amb els canvis a l’estructura del Govern, Pere Aragonès busca allunyar l’escenari d’un avançament electoral: «S’ha de treballar fins al darrer dia». En aquests termes s’ha pronunciat el president de la Generalitat aquest dimecres, en la seva compareixença davant del Parlament per a retre compte dels nomenaments del seu executiu. El cap del Govern ha sostingut que Catalunya «té moltíssims reptes al davant i moltíssima feina a fer».
D’aquí a un any, ha afegit, «serà decisió de la ciutadania» si renoven per un segon mandat. D’altra banda, Aragonès ha assegurat que el reforçament de Laura Vilagrà com a vicepresidenta i de Sergi Sabrià com a viceconseller busquen negociar amb l’Estat «amb tot el reconeixement institucional».
En la seva breu compareixença davant del ple del Parlament, de prop de cinc minuts, Aragonès ha reiterat que tenen «molta feina a fer en aquest any fins al febrer del 2025» i que la faran «amb els rols definits per aquesta etapa d’oportunitats» i amb l’objectiu de «completar bé la feina» feta des del 2021.
Pel que fa al nomenament de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, com a nova vicepresidenta del Govern, Aragonès ha afirmat que han d’anar a la negociació amb l’Estat «amb tot el reconeixement, també institucional, per a enfortir els diferents mecanismes». En aquest sentit, ha subratllat la «capacitat política i de treball» de Vilagrà «en àmbits molt diversos». I ha assenyalat que és un «rol polític» que ja exercia i que ara ho farà amb «més intensitat».
Sobre l’ascens de Sergi Sabrià com a viceconseller d’Estratègia i Comunicació, el cap del Govern ha sostingut que ja impulsava aquests projectes i que «és bo que identifiquem els rols amb la tasca que duen a terme».
El president Aragonès ha subratllat que, en la línia de l’»austeritat» que defensa, aquests nomenaments «no comporten un augment de l’estructura», sinó «uns recursos que s’aprofiten millor».
Els «grans objectius»
El president de la Generalitat ha refermat els seus «grans objectius» per al 2024, començant per «obrir una segona fase de negociació amb l’Estat un cop culminada l’amnistia, per a passar a parlar de sobirania». Ha assegurat que posaran damunt la taula el referèndum d’independència i ha avisat que «requerirà la màxima capacitat negociadora».
El segon gran àmbit assenyalat per Aragonès és el traspàs de Rodalies, que «que ja està avançant» però que serà complex. En aquest punt, ha afirmat que aquesta transferència és «la més important des que Catalunya va assumir les competències integrals en seguretat» amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra.
Finalment, el dirigent republicà ha dit que cal encetar el meló dels recursos financer de Catalunya. «Generem prou recursos per a afrontar molts dels reptes que té la societat catalana i que avui, molt sovint, no tenim en disposició de gestionar», ha criticat Aragonès, que ha reblat que «cal posar fi a l’espoli fiscal».
A més d’aquestes tres carpetes, el president de la Generalitat també ha posat el focus en altres àrees com el «compromís amb la llengua», enfortint el seu ús social, o la situació de sequera més en el curt termini.
