El 45% dels metges joves a Catalunya tenen un contracte precari

El president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, alertà ahir el Parlament del «còctel explosiu» de la precarietat laboral que afecta els metges joves, amb salaris baixos i temporalitat, i els facultatius sèniors, que estan desgastats i desencantats per la càrrega assistencial més gran derivada dels efectes de la crisi econòmica i financera.

Jaume Padrós ho va explicar ahir dijous a la Comissió de Salut del Parlament, davant la qual va comparèixer al costat del sotssecretari del COMB, Josep Maria Benet. Aquest darrer va presentar als diputats de la cambra catalana l’estudi que porta per títol ‘Conclusions de l’informe sobre la precarietat laboral en el sector mèdic’. Aquest document ja va ser presentat el mes de juny de l’any passat, i ahir al Parlament es va donar a conèixer amb les dades actualitzades.

L’esmentat informe recull que, per sota dels 40 anys d’edat, dos de cada tres metges ja són dones, i que s’ha produït un «canvi cultural» perquè la necessitat de conciliació laboral la plantegen tant dones com homes, va dir Jaume Padrós.

A més, en la pròxima dècada es jubilaran un total de 10.000 metges a Catalunya, xifra que suposa el 30% del total dels facultatius catalans, amb la qual cosa «serà necessari revisar el model», segons va defensar Josep Maria Benet.

Padrós avisà del risc real que existeix de fractura generacional i de cronificar la precarietat laboral en aquest col·lectiu, la qual cosa pot portar a «carregar-se la grandesa del sistema sanitari», que considerà «la joia de Catalunya», per la qual cosa demanà als grups parlamentaris un ampli consens polític per preservar-lo.

Segons l’informe, que analitza proveïdors públics, concertats i privats, un de cada tres metges treballa en condicions d’inestabilitat –sense contracte indefinit–, xifra que en el cas dels menors de 45 anys afecta un de cada dos. Més del 15% dels facultatius joves tenen un salari igual o per sota dels 1.500 euros mensuals.

Criticà Padrós els contractes per dies amb altes i baixes de la Seguretat Social, els contractes de dilluns a divendres, l’existència de falsos autònoms, i les guàrdies que es contracten sense cap planificació i que va batejar com a «metges fast food», entre altres situacions de precarietat que també va posar com a exemple.

«No podem basar la sostenibilitat d’aquest sistema maltractant els professionals amb sous baixos i precarietat», assenyalà el president del COMB, que va instar els parlamentaris a perdre la por per canviar el model amb la finalitat d’empoderar els professionals mèdics.

Sobre el procés de desprivatització impulsat pel conseller del ram, Toni Comín, el president del COMB considerà que «encallar-se en aquest tema desvia dels problemes més importants que té el sistema sanitari», i recordà que no existeixen diferències fonamentals entre xarxa pública i privada en relació a la precarietat dels metges.

Els grups parlamentaris van donar suport a l’informe presentat i es van mostrar en conjunt molt preocupats i inquiets per les xifres relatives a la precarietat del sector. Jaume Padrós va dir que se sentia orgullós de les aportacions dels parlamentaris. «Tenim l’obligació de cuidar aquest servei públic perquè cohesiona i reequilibra», defensà.

El col·lectiu ha patit un deteriorament en les seves condicions laborals i professionals, amb una retallada salarial d’entre el 20% i el 25% des del 2010, segons dades del sector, sense comptar les escasses inversions en equipaments i investigació.