Núria Graham: 'No sóc gens metòdica'

Entrevista a la compositora vigatana, que actua aquest divendres a Cal Massó de Reus

| Actualizado a 22 mayo 2017 21:22
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

Este Nàstic no tiene cara de play off. Lo cierto es que no la ha tenido durante las últimas semanas porque a la hora de la verdad no ha sacado a relucir la personalidad necesaria para un equipo que quiere estar arriba.

- La cataloguen de cantant folk però diu que és guitarrista pop.

- No m’agraden les etiquetes, ni sé què són. Tampoc és la meva feina posar-ne. Folk no m’hi considero, i dic que faig pop perquè engloba moltes coses.

 

- Hi ha moments musicals molt llargs, amb pedals i ecos que no són gaire habituals en el pop…

- Des que he agafat la guitarra elèctrica experimento molt. Em caracteritza molt el delay i m’ho he fet molt meu. Em va agradar mentre provava coses i ha acabat quedant després de practicar hores i hores.

 

- Però a la vegada tot té un aire molt minimalista.

- Sí, ha sortit així perquè quan fèiem el disc la idea va ser buscar sons per vestir les cançons, més que no pas fer grans produccions.

 

- Ja es comença a atrevir amb el piano als directes…

- Més que piano són teclats. Divendres passat a l’Auditori va ser el primer cop que ho vaig fer en directe i va sortir tot molt bé. Vaig començar a tocar jo sola fa quatre o cinc anys per experimentar. Amb el teclat poden sortir coses molt xules i diferents que amb la guitarra.

 

- Es veu fent un disc únicament instrumental?

- La veu no la deixaré de banda, perquè per mi és un instrument més i m’hi sento còmoda. Però potser més endavant els temes seran més instrumentals.

 

- Li molesta que tothom li digui allò de «que bé que canta aquesta nena»?

- Una mica sí. És que no només canto, també estic amb la guitarra, que és el que més m’agrada.

 

- Però com surten les cançons?

- És que per mi és molt natural fer-ne. Mai m’assec en una taula a pensar i a escriure lletres o música. A vegades estic al metro i em ve una melodia al cap, arribo a casa i la toco amb la guitarra. Faig cançons des dels 13 anys, és com part de mi. No sóc gens metòdica, en realitat.

 

- Component amb 13 anys la gent deuria al·lucinar.

- Els meus pares deien: «Que fort!» I si ho ensenyava a algun col·lega de l’institut em deia: «però això ho has fet tu?»

 

- A la primera cançó del disc, Prelude, diu: «He oblidat com fer cançons». Està de conya, no?

- (Riu). Tinc moments de sequera! I llavors faig cançons sobre que no sé fer cançons.

 

- Però si amb 18 anys ja ha fet un disc i una maqueta!

- Bé, sí, és una sequera relativa! Però tinc moments de tot.

 

- Quines diferències creu que hi ha entre la ‘demo’ First Tracks i el disc Bird Eyes?

- Hi ha quasi dos anys entre una cosa i l’altra. Amb aquest temps he anat tenint més inquietuds i ara he sigut més ambiciosa amb el so. La maqueta la vam gravar molt ràpidament i en canvi amb el disc tot ha estat més elaborat i he pogut buscar més el so que buscava.

 

- I l’ha trobat, aquest so?

- Crec que un músic mai acaba de trobar el seu so. I jo amb 19 anys encara molt menys. Malament aniríem si ja l’hagués trobat!

Comentarios
Multimedia Diari