- Com definiria aquest primer any al capdavant de l’alcaldia?
- Doncs de molta feina. Hem emprès un camí de modernització, pel que fa al funcionament intern de l’Ajuntament, i això comporta un esforç de part de tots, per tal que, entre curt i mitjà termini, la gestió sigui més àgil i eficaç, com correspon a un municipi mitjà. S’ha pogut desencallar el conveni laboral i complement de productivitat dels treballadors municipals. El cas és que siguin els mateixos treballadors els qui facin les propostes de millora, rendibilitzant el temps. Jo diria que sota uns criteris més moderns, no pas de despersonalització.
- Quin és el secret per governar en minoria?
- A Roda estem immersos en una legislatura diferent, un context que es pot perllongar en el futur. He governat en majories absolutes, he estat a l’oposició i ara l’equip de govern és minoritari, però no hi veig inconvenient i ho considero enriquidor. La clau crec que és dialogar més, tenir més reunions... tenir cintura, mà dreta i mà esquerra, per saber-te posar al lloc de l’altre. En aquest sentit puc parlar per coneixement de causa. Si arribat el moment s’ha de pactar?; doncs en política no hi veig impediment. Les dificultats a l’hora d’entendre’ns solen venir més per qüestions econòmiques que no pas polítiques.
- Parlant d’economia. Com van les finances municipals?
- Diria que en línies generals la situació actual de l’Ajuntament de Roda és envejable. Hem superat el pla d’ajust i, ja a l’anterior legislatura, amb l’alcalde Pere Compte al capdavant, es va posar fil a l’agulla per sanejar aquest ajuntament, llavors un dels ajuntaments més endeutats. El deute es situà en algun moment sobre el 119%, en contraposició al 33% aproximadament d’ara. Ens condiciona però la ‘regla de la despesa’ del govern estatal a l’hora de poder invertir, malgrat els romanents positius.
- Tot i això ja s’han fet visibles diverses inversions.
- S’han fet actuacions a tot el territori que configura el municipi, de la forma més equitativa possible, sobretot pel que fa a manteniment, com per exemple el reasfaltatge de carrers, arranjament de voreres... que poden semblar obres menors però que són importants. Roda de Berà és un poble lineal, urbanísticament parlant, amb 140 quilòmetres de carrers; d’aquí que l’IBI sigui elevat. No estem per fer obres faraòniques, sinó per afrontar el dia a dia, el manteniment i garantir els serveis. Dit d’una manera entenedora: recuperar la bella imatge de Roda de Berà que fa uns anys ja s’havia assolit.
- També han fet millores en equipaments, oi?
- Efectivament. Tals com el condicionament de la Pedrera de l’Elies, l’àrea recreativa dels Llimoners del Gassó o la passarel·la de la zona dels Horts del Gassó. Precisament en aquest indret inaugurem aquests dies un parc infantil.
- Les obres i equipaments es valoren per un igual entre els rodencs i els veïns de segona residència?
- És complicat, perquè el municipi és divers. Sempre sorgeix allò de «tot ho feu a...» Però procurem atendre totes les necessitats de tothom, així com a l’hora de donar servei. El que no pot ser és pretendre tenir, a tocar de la porta de casa, els mateixos serveis i prestacions que hi ha en una àrea metropolitana.
- Han aprovat un reglament per a les prestacions socials. En què es millorarà?
- Els ajuts regulats en el nou document busquen pal·liar les necessitats socials i econòmiques de les famílies rodenques, La seva particularitat rau en la doble funcionalitat, atès que regularà els ajuts socials que fins ara s’estaven atorgant i, per altra banda, revisarà l’actual reglament d’ajuts alimentaris i l’adaptarà a la realitat del moment. Per exemple, l’ajuda familiar passa dels 900 als 1.200 euros anuals.
- Acaben de modificar el sistema de concessió de subvencions. En què varia?
- Fins ara s’atorgaven a les entitats de forma nominativa. El nou sistema és en règim de concurrència competitiva en els àmbits cultural i festiu, esportiu i veïnal. L’objectiu és dinamitzar el teixit associatiu de Roda i buscar la igualtat d’oportunitats entre totes les associacions i entitats. Per aquest motiu s’ha establert un únic sistema de valoració segons un barem de puntuació, sospesant per exemple l’interès general de l’activitat proposada, el nombre de participants, o la repercussió més enllà del municipi, entre altres criteris.
- I el Pacte de Berà?
- Doncs d’una vegada per totes volem la gratuïtat de l’autopista. No podem per més temps sentir-nos coresponsables de la sinistralitat i el col·lapse de la N-340, sinó que volem que la pretesa autovia A-7 s’integri al traçat de la mateixa autopista i no malmeti ni trinxi el territori. Possiblement escau replantejar-se els sistemes de pagament de l’autopista prenent el model d’altres països europeus.