La façana de la Catedral de Barcelona va ser llisa i sense ornaments fins al 1913, data en què es va acabar de plasmar el projecte avui visible, obra de Josep Oriol Mestres i el seu ajudant August Font i inspirat en un dibuix del segle XV de Charles Gautier, més conegut com a Mestre Carlí. Així ho relata una exposició que es pot visitar fins al 12 d’abril a la Casa de la Pia Almoina, emmarcada en les activitats de l’Any Vallmitjana, commemorat el 2019.
La Catedral va romandre des del segle XV amb una façana «senzilla i sense gairebé ornaments», «poc d’acord» amb la majestuositat del conjunt arquitectònic, i així va seguir fins que el banquer Manuel Girona va decidir, ja al segle XIX, finançar una nova façana i un cimbori d’estil neogòtic. Explica Cristina Rodríguez, una de les comissàries de la mostra, que es va organitzar un concurs amb l’objectiu d’escollir un nou projecte per a la façana, en què va participar Joan Martorell (ajudat per Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner) però que, sense marge per a la sorpresa, va guanyar el mateix Girona (amb un projecte executat per Mestres). El concurs, seguit amb atenció per l’opinió publicada de l’època, va contraposar dos models: el de Martorell, «neogòtic romàntic», amb una alçada de fins a 97 metres i molt d’èmfasi en l’ornamental; i el de Mestres, «més horitzontal, sobri i proper al gòtic català». Part de la premsa va assenyalar com a millor el projecte de Martorell, però la contesa la va guanyar Mestres, que vistes les lloances aconseguides pel seu contrincant va decidir incorporar algunes de les seves idees. Així, al projecte inspirat en un dibuix del segle XV del Mestre Carlí, Mestres va afegir dues torres laterals, gablets sobre les finestres i va elevar el cimbori fins als 90 metres... uns retocs que hi ha qui ha titllat «d’apropiació d’idees de Martorell» i qui, més benevolent, descriu com «una síntesi» entre els dos dissenys.
L’exposició posa èmfasi en la part humana i les històries personals, segons la comissària Cristina Rodríguez.