Bernat Solé i Barril: «Treballarem perquè hi hagi la mínima abstenció»

Entrevista al Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. «Dret a vot, legitimitat i seguretat». El màxim responsable de l’organització de les eleccions al Parlament el 14-F detalla les principals novetats i mesures de prevenció previstes en els protocols

M.VICTÒRIA BERTRAN

Whatsapp
El conseller Bernat Solé (Agramunt, 1975) va ser dimecres a la demarcació de Tarragona per parlar amb els alcaldes del 14-F. FOTO: Pere Ferré

El conseller Bernat Solé (Agramunt, 1975) va ser dimecres a la demarcació de Tarragona per parlar amb els alcaldes del 14-F. FOTO: Pere Ferré

Vostè ha estat tota la setmana reunint-se telemàticament amb els alcaldes de Catalunya sobre com votarem el 14-F, i avui se celebrarà la taula de partits per parlar dels protocols. No hauria d’haver estat a l’inrevés?

No, perquè als alcaldes els que se’ls ha transmès ha estat principalment la informació sobre els protocols que estan aprovats en aquests moments i que sobretot fan referència a l’organització i gestió dels col·legis electorals, i a les mesures que han de tenir en compte a l’hora d’escollir aquests col·legis, per presentar-los a la Junta Electoral. La reunió amb els partits és sobre l’organització de les eleccions. Són dues coses diferents i totalment compatibles. 

No esperen dels partits propostes per arrodonir els protocols? No es busca sobretot el consens, amb la taula de partits?

Efectivament, la taula de partits se celebra per escoltar les propostes de totes les forces polítiques. Hem comprovat, observant processos electorals a nivell internacional, que aquells que han estat més ben percebuts per la gent han estat els que han comptat amb més consens per part de les candidatures i dels partits.

A Catalunya hi ha ara l’ambient propici perquè s’aconsegueixi aquest consens amb els partits sobre com votar el 14-F?

Per les converses que he pogut tenir fins ara amb les formacions polítiques, totes tenen molt clar que el dia de les eleccions ha de ser un exercici democràtic, i que, per tant, s’ha de garantir el dret a vot i la legitimitat de les eleccions, i, per altra banda, que la seguretat i la salut han de passar per davant de tot.

Igual que l’evolució de la pandèmia incideix en les fases de desescalada, els protocols del 14-F també deuen contemplar totes les variables, oi?

És evident que la pandèmia canvia la situació dia rere dia. Els protocols són el suficientment robustos perquè puguin ser implementables en qualsevol situació. 

Robustos i alhora flexibles, per poder-se adaptar a casuístiques diverses? Perquè si per exemple un poble o una comarca determinada ha d’estar confinada, es preveu que aquells veïns també puguin votar?

Sí, evidentment. Són uns protocols que contemplen tots els escenaris, i per tant això vol dir que aquest protocol d’una manera o altra s’haurà d’anar adaptant, segons com evolucionin les dades de la pandèmia. 

Algunes mesures que han transcendit són els tests d’antígens als membres de les meses electorals. És legal exigir a una persona escollida a l’atzar per formar part d’una mesa electoral, que es faci la prova de la Covid-19?

Per responsabilitat, no podem tenir unes meses electorals amb la incertesa de si les persones que en formen part són o no són positives per Covid-19. 

Les persones que estiguin a les meses electorals tindran equips de protecció, més enllà de la mascareta?

Sí, tindran mascaretes i pantalles facials, i, de cara al recompte,  mascaretes FFP2 i guants.

La constitució de les meses electorals, doncs, pot arribar a ser molt més complicada que en unes eleccions normals. Les proves d’antígens es faran a les persones en aquell moment? En presència dels suplents i al centre de votació?

Això són detalls que s’acabaran de determinar. Salut ens diu que el test d’antígens està avançant a molta velocitat. Tot just fa un mes, es duia a terme d’una manera, i ara veiem que és molt més fàcil fer-lo i tenir els resultats. Probablement la facilitat d’efectuar aquests tests d’antígens farà que plantegem de la millor manera possible aquest procediment.

Es prendrà la temperatura als votants quan accedeixin al col·legi electoral?

Ara no està previst, però això no vol dir que la situació epidemiològica no ho requereixi.

Està previst aconsellar unes franges horàries determinades a cada grup de població per anar a votar?

Sí. Està previst que hi hagi unes franges horàries, especialment per facilitar el vot a les persones positives de Covid-19, i també als col·lectius vulnerables, i a la resta de ciutadania, d’una forma segura. A dia d’avui la llei electoral, la Loreg, no ens permet que poguem obligar a separar o fraccionar el vot en funció de la situació personal de cadascú. Per tant, el que farem serà suggerir i aconsellar, per fer possible que a través de l’autoresponsabilitat de la ciutadania es puguin complir aquestes franges horàries per anar a votar, i estem convençuts que així serà perquè en altres països així ha estat.

El fet que se sàpiga la franja horària a la qual han d’anar a votar les persones positives pot ser delicat, a l’hora de protegir la seva privacitat, no troba?

És un exercici d’autoresponsabilitat individual i col·lectiu. Passa de la mateixa manera quan en un CAP alguna persona va a fer-se la prova d’antígens i, per seguretat i per responsabilitat, també hi ha uns itineraris segurs per a aquelles persones que es fan el test i per a la resta de persones que van a fer qualsevol altre tipus de consulta.

Una altra de les particularitats dels protocols del 14-F que ha transcendit, i que va provocar molts comentaris a les xarxes,  és que el vot es podria efectuar a través dels funcionaris de Correus. Quina tranquil·litat pot tenir el ciutadà que el seu vot realment serà comptat?

Per una banda, nosaltres fa temps que estem treballant amb Correus i els demanem que facin aquesta campanya necessària per demostrar la traçabilitat d’aquest vot. I no només això, sinó que, en el vot per correu, nosaltres hem incorporat altres mesures que permeten facilitar-lo, com és que el ciudatà el pugui sol·licitar a través de l’Idecat, i que per altra banda pugui emetre el vot en el moment en què el funcionari de Correus li porti la documentació.

Com es farà la traçabilitat dels sufragis a través del funcionari de Correus?

La llei electoral, la Loreg, ja preveu la modalitat del vot per correu, i Correus ha de garantir aquesta traçabilitat.

El vot a través del funcionari de Correus només es podrà fer prèvia petició telemàtica?

Prèvia petició telemàtica o prèvia petició presencial a l’oficina de Correus. El vot per correu es podrà fer de la mateixa manera com s’ha fet fins ara,i, a més a més hi haurà l’opció de sol·licitar-lo telemàticament a través de l’Idecat. 

Tenen previst fer una tramesa única de totes les paperetes dels partits?

Sí, també estem treballant per fer una tramesa única de totes les paperetes de vot, per tal que el ciutadà pugui preparar el sobre i el vot abans de sortir de casa el 14 de febrer. I no només això, sinó que hi haurà també la possibilitat que el ciutadà es pugui imprimir les paperetes i els sobres a casa, i, en el cas del vot per correu, que el pugui facilitar d’aquesta manera.

Però i la bretxa digital? Hi ha moltes cases on no hi ha ordinador. I tampoc no tothom que té ordinador, té impressora. No creu que molta gent gran, i també no tan gran, poden estar preocupats i pensar que votar el 14-F serà molt complicat?

La tramesa única de material fa que no calgui imprimir-se les paperetes si no es vol. En tot cas, el ciutadà podrà optar per utilitzar-les amb el vot per correu o per votar presencialment. En el cas que s’opti per votar presencialment, el Departament d’Acció Exterior i els ajuntaments hem de garantir que els col·legis electorals siguin espais segurs. La campanya institucional del Govern de la Generalitat explicarà a la ciutadania, de la manera més plàstica possible, com haurà d’anar a votar.

Els preocupa que augmenti l’abstenció?

Nosaltres treballarem perquè hi hagi la mínima abstenció possible, com no pot ser d’una altra manera. Per tant, hem de traslladar el missatge que hi haurà seguretat, el missatge que aquestes eleccions seran unes eleccions, que, malgrat la pandèmia, volen semblar-se el màxim possible a unes eleccions normals, i sobretot donar el missatge que el ciutadà podrà votar i ho podrà fer amb tota la seguretat i amb tota la garantia.

Justament quan una de les idees força de l’independentisme serà la de superar el 50% dels vots, pensa que els resultats poden acabar distant molt de les expectatives si es produeix  una abstenció més elevada arran de la pandèmia?

La veu la té la ciutadania, i és essencial que les candidatures es puguin explicar perquè la ciutadania pugui emetre el seu vot coneixent totes les opcions.

Es farà un esforç especial per  evitar una major abstenció?

Nosaltres com a Govern tenim  programat fer una campanya institucional per reforçar aquest missatge de seguretat, de garantia de poder exercir el dret a vot amb la màxima seguretat. Ens correspon fomentar un missatge de seguretat, i que el ciutadà pugui exercir el dret a vot.

En quins països que ja han fet eleccions en pandèmia s’inspira Catalunya per al 14-F?

Als Països Bàltics s’han celebrat moltes conteses electorals, i la percepció de la ciutadania ha estat bona. La unitat de Processos Electorals del Departament d’Acció Exterior segueix observant altres processos electorals, preguntant i mantenint reunions per intentar incorporar aquí les millors pràctiques.

Els ajuntaments necessitaran un equip de persones molt més nombrós de l’habitual per a tot allò relacionat amb la jornada electoral, a l’hora de senyalitzar els itineraris al terra, organitzar les cues, netejar els espais...?

Nosaltres demanem als ajuntaments que seleccionin un responsable de seguretat. A banda, a la bestreta que tenim prevista per als ajuntaments hi ha un increment important de fons econòmics per poder fer front a aquest recursos que probablement necessitaran els organismes municipals.

La possibilitat de votar en dues jornades que va proposar el Síndic de Greuges ha estat descartada. El motiu ha estat el seu elevat cost econòmic?

No. El mecanisme que té previst el Govern de la Generalitat en aquests moments és fer-ho tot en una única jornada electoral precisament perquè aquestes eleccions siguin el més semblants possible a unes eleccions normals. Després de converses amb el Departament de Salut entenem que allargar la jornada electoral dos dies, més enllà de la dificutat logística dels propis ajuntaments, no comportaria millorar el nivell de seguretat. 

Es preveu tenir llest l’escrutini del 14-F més tard de l’habitual, o que pugui haver alguna disfunció en el recompte de vots durant la nit electoral?

Treballarem perquè els resultats surtin el més aviat possible.

Existeix cap possibilitat, encara que sigui molt minsa, que finalment els comicis hagin de ser ajornats per una eventual mala evolució de la pandèmia a Catalunya?

La pandèmia ens demostra que la situació pot canviar d’un dia per l’altre, i ja em vist com ens ha arribat aquesta segona onada en plena tardor. Per tant, res és descartable, però treballem perquè les eleccions al Parlament siguin el 14-F, i, en tot cas, arribat el moment, es prendran les decisions que calgui.

Temas

Comentarios

Lea También