Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Catalunya participa en 3.400 assajos clínics

El 37% són per aprovar noves teràpies en pacients oncològics

EFE Barcelona

Whatsapp
Una investigadora de l’Hospital Clínic, en una imatge d’arxiu.  FOTO: ACN

Una investigadora de l’Hospital Clínic, en una imatge d’arxiu. FOTO: ACN

Els centres d’investigació i hospitals de Catalunya participen cada any en una mitjana de 3.400 assajos clínics per provar noves teràpies en pacients, un de cada tres en oncologia, segons informà ahir el Biocat amb motiu de la celebració avui dilluns del Dia Mundial dels Assajos Clínics.

Jordi Naval, director general de Biocat, una iniciativa de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona creada el 2006 per impulsar l’ecosistema de la salut i les ciències de la vida a Catalunya, ha explicat que «la seguretat, el ràpid reclutament de voluntaris i un cost més competitiu que a d’altres zones d’Europa i els EUA han fet de Catalunya un referent mundial per a assajos clínics».

Un de cada tres assajos clínics que es fan a Catalunya (el 37,6%) són en oncologia, seguits en nombre pels estudis per a teràpies per al sistema circulatori (8,8%), malalties de la sang i immunitàries (8%) i malalties infeccioses (6,3%), segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona és un dels més actius a Europa en assajos clínics, ja que el 2017 aquest hospital va iniciar 301 nous assajos i va tenir més de 1.000 assajos en marxa amb més de 5.500 pacients. Només el 2017, el Vall d’Hebron va reclutar més de 1.600 pacients nous per als seus estudis clínics, dels quals més de 1.000 pacients oncològics.

D’altres centres d’investigació catalans amb una intensa activitat d’assajos clínics són els vinculats a l’Hospital Clínic, Hospital de Bellvitge, Sant Pau, Hospital del Mar i Parc Taulí.

L’escorbut en l’origen
Avui dilluns se celebra el Dia Internacional de l’Assaig Clínic en commemoració del primer estudi d’aquest tipus, iniciat l’any 1747 per un metge de l’Armada britànica que intentava descobrir la causa de l’escorbut que afectava els mariners de l’època.

En funció de com de pròxim estigui el fàrmac al moment de la seva comercialització, es parla d’assaig clínic en fase I, II, III i IV. Els assajos clínics de fase I serveixen per demostrar que un nou tractament és segur per als humans, i s’acostumen a fer amb voluntaris sans. La fase II serveix per obtenir més informació sobre la seguretat del nou tractament i demostrar la seva eficàcia per tractar una malaltia determinada. La fase III serveix per comparar el nou fàrmac amb l’estàndard de tractament disponible, i la fase IV és per ampliar dades de seguretat i de qualitat de vida una vegada ja està comercialitzat.

La participació d’un pacient en un assaig clínic és sempre voluntària i només pot fer-se després d’haver passat el procediment del consentiment informat, que recull informació clau sobre l’assaig, com per exemple l’objectiu, la durada, les proves i procediments que implica, i les persones de contacte més rellevants, així com els beneficis i potencials riscos de la participació. Entre els beneficis potencials que té per a un pacient incorporar-se a un assaig clínic destaquen, segons el Biocat, poder ser una de les primeres persones a beneficiar-se’n, contribuir a l’avanç del coneixement científic i mèdic que pugui ajudar d’altres pacients, i beneficiar-se de la gratuïtat dels exàmens físics i proves de diagnòstic.

Entre els riscos potencials hi ha els efectes secundaris, que el nou tractament no sigui millor, i el risc que la nova teràpia no funcioni per al pacient encara que sí que funcioni en d’altres pacients. 

Temas

Comentarios

Lea También