El Congrés declara nul·la la condemna a mort a Companys

El Congrés declara avui nul·la la sentència per la qual va ser executat el president de la Generalitat Lluís Companys a l'octubre del 1940, gràcies a una iniciativa del PSOE que surt endavant amb el suport d'Units Podem i el PdeCat i l'abstenció de Ciutadans, mentre el PP i ERC voten en contra.

En el text de la iniciativa que es vota aquesta tarda, el Congrés declara "il·legítimes, radicalment nul·les i injustes" les sentències franquistes contra Companys del 1939 i el 1940 -aquesta última va suposar la seva condemna a mort-, i subratlla que "manquen absolutament d'eficàcia i validesa".

Aquesta nul·litat que declara la iniciativa parlamentària no té, això no obstant, efectes jurídics. Es reitera a més la il·legitimitat del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d'Ordre Públic, els Tribunals de Repressió i els consells de guerra del franquisme, així com les condemnes i sancions que van dictar.

El Congrés declara "il·legítimes, radicalment nul·les i injustes" les sentències franquistes contra Companys del 1939 i el 1940

A aquesta declaració se suma una esmena transaccional signada amb Units Podem que reconeix l'"honorabilitat de totes les víctimes de la repressió franquista" com a "acte de reparació del dolor que van patir" i com a "restitució de la seva memòria".

En la defensa d'aquesta proposta, la socialista Meritxell Batet ha admès que la il·legitimitat dels tribunals i sentències franquistes que declarava la llei de memòria històrica "no ha estat suficient per reparar la ferida" de les víctimes.

Ha admès a més que encara que La Fiscalia General de l'Estat va considerar llavors que la il·legitimitat recollida a la llei comportava "nul·litat de ple dret", les víctimes, associacions i bona part de la societat han seguit demanant aquests anys la nul·litat de les sentències.

El PdeCat dóna suport a aquesta iniciativa però el seu diputat Jordi Xuclà ha insistit també en la necessitat d'"anar més enllà"

Per això ha defensat Batet aquest gest del Congrés amb la figura de Companys i en memòria de totes les víctimes.
Una aposta a la qual s'ha sumat Units Podem, encara que en la seva intervenció Xavier Domènech, el portaveu d'En Comú Podem, ha advertit que aquesta proposició no de llei no és suficient i cal tenir "més valentia" i buscar que es declarin nul·les totes les sentències del franquisme.

Ha dit a més tenir "sensacions trobades", al recordar que els socialistes no van recolzar la nul·litat quan la va demanar ERC, i defensen ara la iniciativa en "plena crisi de relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol".

El PdeCat dóna suport a aquesta iniciativa però el seu diputat Jordi Xuclà ha insistit també en la necessitat d'"anar més enllà" reformant la llei de memòria històrica -així ho ha demanat el seu grup en una esmena rebutjada pels socialistes-.
I també ha advertit als socialistes que encara que ho facin com a un gest amb Catalunya, el moment polític actual requereix "alguna cosa més profunda" que allò discutit en aquest debat.

La 'popular' Alicia Sánchez Camacho ha considerat que els primers articles de la llei de memòria històrica ja han reconegut la reparació a les víctimes i les seves famílies

Mikel Legarda, del PNB, ha sumat els vots a favor del seu grup malgrat entendre també que la proposta és insuficient i cal pensar en una reforma legal.

Joan Tardà (ERC) també ha reclamat la reforma de la llei de memòria històrica, i ha tornat a reprotxar als socialistes que no donessin suport al seu moment a les múltiples iniciatives presentades per declarar aquesta nul·litat amb un canvi legal, i no només amb una proposició com aquesta.

Per això ha justificat la seva negativa a la proposta socialista, a més de demanar que no es "manipuli" les "víctimes d'ERC".
El PP, igual que ERC, no ha donat suport a la proposta, encara que per raons molt diferents.

La 'popular' Alicia Sánchez Camacho ha considerat que els primers articles de la llei de memòria històrica ja han reconegut la reparació a les víctimes i les seves famílies, i està emparada ja la il·legitimitat de les sentències franquistes.I després de reprotxar que es parli d'aquest assumpte en un moment en què a Catalunya "es vulneren els drets dels diputats, la Constitució i l'Estatut", ha dit que per a ella i molts catalans Lluís Companys "no és un símbol" i "no va ser el president de tots els catalans".

"Estic cansada com a catalana i espanyola que es tergiversi la història i el futur del meu país", ha afegit.
Tot en un debat en el qual Ciutadans s'ha abstingut. José Manuel Villegas ha admès que cal restituir les víctimes del franquisme però ha subratllat el consens que ja recull la llei de memòria.