Galeristes internacionals critiquen la censura a ARCO: «És juràssic i medieval»

Galeries internacionals presents en la fira ARCO consultades per Europa Press han mostrat la seva «sorpresa» i rebuig a la retirada de l’obra Presos polítics de Santiago Sierra.

Qualifiquen l’actuació de «censura» i fins i tot d’«acte juràsic i medieval». «És juràsic i medieval, solament ho hem vist en països àrabs en els quals ho ordenava un xeic», va dir el galerista colombià establert a Nova York León Tovar, pocs minuts després d’haver rebut la visita dels Reis al seu estand.

«Cal avançar, es tracta d’expressions artístiques i conceptes que han de ser respectats», insistí Tovar, que considera que la decisió de fer treure la peça es devia deure a «una reacció en calent». «Però les decisions s’han de pensar abans de prendre-les», afegí. 

El galerista francès Laurent Mercier recordà per la seva banda com ell ja van viure fa més d’una dècada la censura amb una de les seves peces a la Biennal de Whitney de 1995.

«Era una obra de Lyle Ashton Harris amb un tutú i es veien els seus genitals, i es va crear gran revolada. Però no la vam retirar, i el 2014 va ser el propi Whitney qui la va adquirir», va explicar el galerista. «Si l’artista no pot fer la seva feina, què és la creativitat? Anem malament», va dir. 

La galerista xilena Isabel Aninat, amb un estand curull d’obres que precisament parlen de la censura, qualificà d’«ingenuïtat» la decisió de la direcció d’Ifema.

 «Una obra d’art censurada immediatament adquireix valor», apuntà. Aninat va fer broma amb la possibilitat que a ella li demanessin retirar una peça –«jo vinc de molt lluny i només per aquest  esforç, no la retiraria», va dir–. La galerista belga Nadja Villene opinà que l’art «no hauria d’obeir la política». «De fet, per mi no haurien d’estar junts, però ho estan, és així. En el cas d’ARCO, la direcció artística sempre hauria de ser el més important», ressaltà. 

Riguem-nos-en

«Riguem-nos-en. Tots hem fet el ridícul. I jo la primera. Hem fet una estupidesa com una casa». La galerista Helga de Alvear entonava així el seu particular mea culpa, després de saber que Ifema es disculpava per haver sol·licitat 24 hores abans de la retirada de l’obra. Negava Ifema haver exercit la censura i deixava en mans d’Alvear la possibilitat de tornar a penjar la peça. 

La polèmica es va sobreposar a la visita reial i va donar peu que no se sumés a la inauguració oficial Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid, com a gest de protesta, però deixant clar que no feia «un menyspreu als reis». 

«Lamentem i demanem sinceres disculpes davant la controvèrsia produïda a conseqüència de la petició a una galeria per a la retirada d’una obra, que en cap cas perseguia exercir cap censura a la creació, tot i que la percepció pública hagi estat aquesta», deia la nota de disculpa d’Ifema, que no esmentava ni la galerista Helga de Alvear ni l’artista Santiago Sierra. Signada per Clemente González Soler, president del comitè executiu de la institució firal, va ser consensuada per totes les institucions que la conformen: Ajuntament i Comunitat de Madrid, Cambra de Comerç i Fundació Montemadrid.

«No hi va haver mala fe en aquesta acció», va dir Ifema. «Acceptem les crítiques rebudes, comprenent que hem d’evitar en el futur qualsevol circumstància d’aquesta naturalesa», afegia la nota remesa als 208 galeries presents aquest any la fira.

El diari nord-americà The New York Times també es va fer ressò de la polèmica en la seva edició digital. «Ja sigui per llei o per intimidació, Espanya s’ha convertit en un país on els riscos de la llibertat d’expressió han augmentat silenciosament en els últims anys», diu la notícia.