Investigadors de més de 40 centres d’arreu del món, entre els quals, l’Hospital del Mar, han presentat una anàlisi exhaustiva de 412 càncers musculars invasius de bufeta estudiats durant 3 anys que han permès obtenir un complet mapa de les diferents mutacions que caracteritzen els diferents tipus de tumors.
L’estudi ha permès identificar 58 gens significativament mutats que fins ara no es coneixen i altres 158 silenciats, que es poden convertir en potencials objectius terapèutics.
També s’han pogut dividir els diferents tumors en 5 subtipus i identificar mutacions que permeten pronosticar un 75% de supervivència a 5 anys. El càncer de bufeta és una de les principals causes de mortalitat al món.
Les troballes poden servir per escollir tractaments personalitzats en funció de la resposta i mostren una correlació clara amb l’evolució pronòstica dels pacients. Així ho explica el doctor Joaquim Bellmunt, ja que la correlació «permet identificar variables pronòstiques des del punt de vista genòmic».
Per tant, pot permetre escollir el millor tipus de tractament per als diferents subtipus de tumor, sigui la quimioteràpia o la immunoteràpia. Bellmunt destaca que amb aquest treball, es té una visió molt més àmplia de les diferents varietats i alteracions genètiques del càncer de bufeta urinària.
El TCGA (Atles genòmic del càncer, en català) és un projecte iniciat l’any 2005 amb l’objectiu de catalogar les mutacions genètiques responsables d’aquesta malaltia i assolir una millor comprensió del càncer.
El càncer de bufeta és el quart més habitual en els homes i l’onzè en dones. La incidència i la taxa de mortalitat és aproximadament 4 vegades més alta entre els homes. Es calcula que a l’estat se’n van diagnosticar més de 20.000 l’any 2015, i al món, prop de 400.000.
Vinculat al tabaquisme
El càncer de bufeta està fortament vinculat a l’hàbit del tabaquisme i l’exposició a determinats productes químics industrials al lloc de treball, també pot incrementar el risc de desenvolupar-lo.
Aquest tipus de tumor és més habitual en pacients d’edat avançada. L’edat mitjana de diagnòstic és de 73 anys i, aproximadament, el 90% dels malalts tenen més de 55 anys.
La supervivència estimada a cinc anys és del 77,5%, tot i que cau dràsticament en els casos de malaltia localment avançada o metàstasi.
