Junqueras i Rovira aposten per la desobediència civil si no s’acorda un referèndum

El president i la secretària general d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, aposten per preparar l’independentisme per la unilateralitat i la desobediència civil si l’Estat espanyol no accepta pactar un referèndum. ixí ho defensen a ‘Tornarem a vèncer (I com ho farem)’ (Ara Llibres), que surt a la venda aqueta setmana. Els republicans el presenten com «un manual per guanyar» i «una guia cap a la independència». La proposta estratègica, elaborada a partir dels «aprenentatges» del 2017, estudia com corregir les debilitats de l’independentisme i com maximitzar les seves fortaleses.

Entre els factors que assenyalen que cal potenciar és «ser una majoria inapel·lable». Lamenten que «ni en una sola ocasió l’independentisme no ha superat el llindar del 50% dels vots en unes eleccions convencionals». Així, Junqueras i Rovira aposten per «lluitar per aconseguir més de la meitat dels vots de manera sostinguda, repetidament» i, si és possible, en totes les eleccions. De fet, d’això depèn també que la comunitat internacional «es plantegi seriosament el cas català».

Sense complicitats

«Sense això [majories molt àmplies], els estats ni tan sols obriran la carpeta catalana». Aquest és un dels punts febles a reforçar. Admeten que en alguns moments, durant la tardor del 2017, es va voler confondre la simpatia de la població de diversos països europeus amb la complicitat dels seus governs, cosa que reconeixen que no van tenir mai.

Els dirigents d’ERC, un des de la presó i l’altra des de l’exili a Suïssa, aposten per concentrar «el màxim de força possible» en reclamar el referèndum en la «fase actual del conflicte», però reconeixen que un referèndum no entra dins dels càlculs d’Espanya. Per això aposten per preparar-se també per altres escenaris, com la unilateralitat. I adverteixen els altres actors independentistes que «parlar d’unilateralitat i de confrontació tot el dia no farà un miracle». «La unilateralitat és la capacitat de mantenir la iniciativa política i imposar una agenda determinada a través dels fets consumats», relaten.

Defensen que cal «una sòlida majoria ciutadana i institucional» i «una àmplia complicitat dels agents socials i econòmics», que no hi va haver el 2017. A tall d’exemple, posen Josep Maria Álvarez, quan era persident d’UGT Catalunya, que «va treballar en la mateixa direcció que l’Estat» a partir del 3-O, pressionant l’independentisme perquè es «rendís» en comptes de pressionar l’Estat per apostar per una solució democràtica. Un dels altres punts que reconeixen que cal potenciar és internacionalitzar l’economia per ser «el menys vulnerables possible als xantatges econòmics de l’Estat». Resumidament, com més força tingui l’independentisme, més unilateralitat serà capaç d’aplicar. De fet, aquesta unilateralitat pot anar des d’un nou referèndum o «a través d’actes de sobirania, graduals o no, sostinguts en el temps».

Lligada a aquesta qüestió queda la desobediència civil, una eina «totalment vàlida i democràtica» que veuen «molt probable» que l’independentisme hagi de tornar a fer servir, «sigui de manera puntual o en forma de mobilització constant». «No és cap escenari desgavellat: un dia sortim al carrer i ens qui quedem ‘sine die’», escriuen, tot recordant escenes de l’1-O, el 3-O o els talls de la Jonquera i l’ocupació de l’aeroport.

«L’Estat ha de ser generós»

Per la seva banda, l’expresident de Societat Civil Catalana (SCC) Josep Ramon Bosch demana a l’Estat que sigui «generós» i indulti els líders independentistes presos, ja que considera que el Procés «ja ha mort» i cal iniciar una etapa de «convivència» a Catalunya.

«Hi ha un dolor intens en l’independentisme i jo el que vull és conviure i passar pàgina al Procé com més aviat, millor. Entenem que és una forma de magnanimitat que ha de tenir l’Estat, per això demanem que sigui generós», diu en una entrevista amb Efe. Bosch va ser un dels fundadors de SCC, va presidir l’entitat contrària a la independència en dues etapes, l’última en 2019, i ara forma part de la Lliga Democràtica, un partit catalanista no independentista.