Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L’Audiència Nacional es declara competent per jutjar el vallenc Cèsar Puig per rebel·lió

L'ex-secretari general d’Interior, la cúpula d’aquest departament i el major dels Mossos estan acusats de no frenar «el setge» a la Conselleria d’Economia. S’enfronten a 11 anys de presó

EFE

Whatsapp
Imatge d’arxiu de l’ex-secretari general d’Interior, Cèsar Puig. FOTO: ACN

Imatge d’arxiu de l’ex-secretari general d’Interior, Cèsar Puig. FOTO: ACN

L’Audiència Nacional s’ha declarat competent per jutjar el major dels mossos Josep Lluís Trapero per l’1-O i per no frenar «el setge» a la Conselleria d’Economia, en entendre que el delicte de rebel·lió pel qual se l’acusa és competència d’aquest tribunal des d’una reforma arran del 23-F. 

A més de Trapero, al banc dels acusats de l’Audiència Nacional s’asseuran per aquests fets l’exdirector dels Mossos, Pere Soler; l’ex-secretari general d’Interior, el vallenc César Puig –segon de l’exconseller Joaquim Forn, que està sent jutjat al Suprem–, i la intendent de la policia autonòmica Teresa Laplana. 

La secció primera del Penal, que jutjarà aquests fets, ha confirmat en un acte la competència de l’Audiència Nacional per jutjar els quatre, tal com ja va acordar aquest tribunal al començament de la instrucció.
Ho ha fet en resoldre les al·legacions plantejades en la vista de l’article de previ pronunciament per les defenses de Puig i Soler, que defensaven les competències dels tribunals catalans, i de les quals es van despenjar Trapero i Laplana, que van optar per no qüestionar la competència de l’Audiència Nacional. 

Amb aquesta decisió, la Sala ja pot portar a judici a aquests cinc acusats, a les defenses dels quals emplaça en aquest acte a presentar els seus escrits de qualificació, si bé, en no estar cap a la presó, no és una causa prioritària davant altres amb pres, per la qual cosa el seu assenyalament es pot demorar mesos. 

Les defenses de Puig i Soler havien qüestionat la competència en considerar que els delictes de rebel·lió i sedició no van ser inclosos pel legislador entre les matèries atribuïdes a l’Audiència Nacional i que la Llei Orgànica de 1988 només li atribueix la competència per conèixer delictes de rebel·lió si fossin executats per bandes armades o terroristes. Segons l’acte, després del cop d’Estat del 23-F una llei orgànica de 1981 va reformar els delictes de rebel·lió i va atribuir la seva competència a l’Audiència Nacional, per la qual cosa la Sala considera que des d’aquest moment «l’Audiència Nacional va ser apoderada pel legislador per conèixer els delictes de rebel·lió». 

El 1984, l’anomenada Llei Antiterrorista es dirigia «a les persones integrades en bandes armades o relacionades amb activitats terroristes o rebels» i després de, algunes reforma més, va establir «de manera precisa l’atribució de capacitat de l’Audiència Nacional per exercir la jurisdicció en casos de terrorisme i de rebel·lió». 

A més, prossegueix l’acte, una sentència del Tribunal Constitucional de 1987 «va aclarir qualsevol dubte sobre la constitucionalitat de la connexió dels delictes de terrorisme i rebel·lió a l’Audiència Nacional». «El legislador pot decidir la determinació de competències d’acord als interessos de la Justícia i assignar a un òrgan judicial centralitzat la instrucció i enjudiciament de certs supòsits, en atenció a la seva naturalesa, matèria, amplitud de l’àmbit territorial o transcendència per al conjunt de la societat, sense que això afecti la prohibició de jutges d’excepció». 

Durant la vista, celebrada el passat 5 de febrer, el fiscal Pedro Rubira va defensar la competència de l’Audiència Nacional per jutjar aquests fets, si bé el seu al·legat va provocar malestar entre els jutges catalans en qüestionar la seva imparcialitat per enjudiciar els delictes de sedició i rebel·lió derivats del procés. 

La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana per a Trapero 11 anys de presó per rebel·lió com «peça clau» per «portar a terme el pla secessionista» català. La mateixa pena que demana per Soler i Puig, mentre que a Laplana l’acusa només de sedició i demana per a ella 4 anys de presó.

Temas

Comentarios