La Fiscalia assenyala l'ANC i Òmnium en la denúncia per sedició per disturbis

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha presentat una denúncia per sedició pels disturbis ocorreguts a Catalunya durant l'operació policial per evitar la celebració del referèndum de l'1-O, en la qual esmenta expressament els presidents de l'ANC i Òmnium.

En la seva denúncia, que subscriu el tinent fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo, es detallen tots els aldarulls ocorreguts entre el 20 i el 21 de setembre i demana a la Guàrdia Civil que elabori un atestat per buscar els autors.

Encara que la denúncia no va dirigida contra cap persona en concret, s'hi apunta l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el seu president, Jordi Sánchez, com a responsable d'organitzar un torn de relleu de voluntaris "conscients que dificultarien la intervenció policial", fent un cordó davant la Conselleria d'Economia durant el registre de la Guàrdia Civil. Esmenta que Sánchez va demanar davant 40.000 persones que ningú se n'anés a casa.

Esmenta que Jordi Sánchez (ANC) va demanar davant 40.000 persones que ningú se n'anés a casa

Al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també el cita i el situa pujat, al costat de Sánchez, a sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil demanant mantenir la protesta, si bé, precisa la denúncia, que després, en veure que no podia controlar la concentració, va demanar als manifestants que es dissolguessin.

"La finalitat última d'aquestes mobilitzacions és aconseguir la celebració del referèndum per aconseguir la proclamació d'una república catalana independent d'Espanya, sent conscients que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals", sosté Carballo.

Segons la Fiscalia, s'han impulsat "mobilitzacions generalitzades o moviments populars per imposar el referèndum independentista inconstitucional per la força de la intimidació, fent saber a l'Estat la seva intenció i capacitat per actuar, fins i tot violentament, davant una eventual oposició".

A Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) també el cita i el situa pujat, al costat de Sánchez, a sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil demanant mantenir la protesta

Assenyala el fiscal que la pressió dels concentrats davant la Conselleria d'Economia es va arribar a traduir fins i tot en agressions físiques a Mossos d'Esquadra i agents de la Guàrdia Civil -alguns dels quals no van poder sortir de l'edifici fins a 24 hores després- i els cotxes dels quals, subratlla, van acabar abonyegats, amb les rodes punxades i plens d'adhesius i pintades a favor del referèndum.

Per això, la Fiscalia considera que aquests fets poden ser constitutius d'un delicte de sedició tipificat a l'article 544 del Codi Penal i castigat amb penes d'entre els 8 i 10 anys de presó per als quals l'haguessin induït, sostingut o dirigit, i de 15 si són autoritats públiques les que ho han promogut.

La denúncia, que ha recaigut al jutjat central d'instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, el titular del qual és Ismael Moreno, descriu que els incidents van ser protagonitzats per "una torba" i interpreta "la sedició", "forma col·lectiva i tumultuària d'aixecament", com una "rebel·lió en petit".

El fiscal relata els episodis des que la Guàrdia Civil es va presentar a primera hora del matí a la Conselleria per procedir al registre ordenat pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l'1-O.

Hores després, assenyala, un grup de voluntaris de l'ANC, que fins i tot "repartia beguda i menjar als concentrats", va fer "un cordó davant la porta per evitar que la Guàrdia Civil s'emportés els detinguts", entre els quals es trobaven els dos més estrets col·laboradors del vicepresident català, Oriol Junqueras.

La seu del PSC a Barcelona, asseura, va ser "igualment atacada pels manifestants, arribant fins i tot a produir-se agressions a militants socialistes"

Mentrestant, apunta, la seu del PSC a Barcelona va ser "igualment atacada pels manifestants, arribant fins i tot a produir-se agressions a militants socialistes".

La denúncia de la Fiscalia prossegueix que, una vegada finalitzats els registres a les 22.00 hores, els manifestants seguien assetjant l'edifici i, dues hores després, dos agents van intentar sortir pel Cinema Coliseum, "però els manifestants es van congregar a les portes del teatre i van impedir" la seva sortida.

"Davant la situació d'extrema tensió", afirma el fiscal, el jutge de Barcelona va trucar el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, perquè activés el dispositiu de seguretat que permetés la sortida de la comissió judicial. "La lletrada de l'administració de Justícia -afegeix- va haver de sortir ja de matinada a través del terrat, en impedir els manifestants la seva sortida per la porta".

Sobre la 1.34 hores, relata la denúncia, "es van produir moments de tensió" i els Mossos van haver de "carregar" contra els manifestants per permetre sortir els agents, ja que "centenars de persones continuaven concentrades llançant objectes contundents".

Sobre la 1.34 hores, relata la denúncia, "es van produir moments de tensió" i els Mossos van haver de "carregar"

Cinc guàrdia civils van sortir a les tres de la matinada "vestits de paisà" i escortats pels mossos, mentre que la resta no ho va fer fins a la set del matí.

A més d'aquests aldarulls, la denúncia fa també referència a d'altres disturbis, entre ells a la seu de la CUP, on es van concentrar, apunta, més de 2000 persones per impedir l'accés a la Policia i en la qual els agents van haver de disparar a l'aire per evitar l'atac imminent a un furgó policial".

L'hostilitat, afegeix el fiscal, es va estendre a tots els registres realitzats aquests dies per la Guàrdia Civil, entre ells el de la impremta Bigues i Riells (Vallès Oriental), on es van trobar gairebé 10.000 paperetes, així com al del domicili del cap de gabinet de Governació de Catalunya, Joan Ignasi Sánchez.