Puigdemont derrota els moderats del PDeCAT i serà cap de llista de JxCat a Europa

L’expresident Carles Puigdemont ha aconseguit sotmetre el sector moderat del PDeCAT amb unes candidatures per al 28-A i el 26-M amb predomini de perfils de la Crida Nacional per la República, i ha decidit presentar-se com a cap de llista de JxCat a les europees, on competirà amb Oriol Junqueras que liderarà la llista d’ERC.

Després de setmanes de batalla soterrada que han dificultat la concreció de les propostes electorals de JxCat –espai en el qual conviuen el PDeCAT, partit hereu de CDC, i la Crida, el moviment constituït al gener amb el patrocini de Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i Quim Torra–, finalment s’ha resolt el pols.

El sector moderat del PDeCAT, abanderat per noms que fins ara havien jugat un paper preeminent a les Corts –com Carles Campuzano, Jordi Xuclà o Marta Pascal–, ha quedat relegat.

L’exconseller Josep Rull, cap de llista per Tarragona

Com ja va avançar el ‘Diari’ la setmana passada, l’exconseller de Territori i Sostenibilitat en presó preventiva, Josep Rull, serà el cap de llista per Tarragona de JxCat per a les eleccions generals del 28-A. En confirmar-se ahir aquest extrem, ja es coneixen els noms dels caps de llista a la demarcació de tots els partits. Cal tenir en compte que el número dos de JxCat és el tortosí i secretari d’organització del partit, Ferran Bel. Aquesta dada adquireix especial rellevància atès que sobre l’exconseller Josep Rull pesa una probable pena de presó i inhabilitació arran del judici pel procés. 
Quant a la resta de formacions polítiques, i com ja va informar el ‘Diari’, Jordi Salvador repetirà a ERC; Sergio del Campo, a Ciutadans; Fèlix Alonso, a En Comú Podem; Jordi Roca al PP; i Joan Ruiz al PSC.

Jordi Sànchez, president de la Crida i reclòs a Soto del Real almenys fins que acabi el judici de l’1-O, liderarà la candidatura de JxCat per Barcelona al Congrés. El seguirà com a número dos la consellera de Cultura, Laura Borràs. De tres anirà Míriam Nogueras, i el quart lloc l’ocuparà l’encara eurodiputat Ramon Tremosa.

La candidatura per Lleida per al 28-A tindrà com cap de cartell l’exconseller Jordi Turull, igualment pres, mentre que per Girona encapçalarà la llista l’advocat de Puigdemont Jaume-Alonso Cuevillas, seguit de Sergi Miquel i Marina Geli; i per al Senat figurarà l’exconseller Lluís Puig, a Bèlgica com Puigdemont.

Municipals a Barcelona
La llista de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona per a les municipals la lidera l’exconseller pres Joaquim Forn com a número u; la consellera de la Presidència Elsa Artadi en el segon lloc; i Neus Munté en tercer. El número quatre, segons fonts consultades, està reservat per a Ferran Mascarell, que té el vistiplau per ser primer tinent d’alcalde en cas que JxCat guanyi.

Torra i Puigdemont –i per extensió la Crida– s’asseguren que els representants de JxCat al Congrés, el Senat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Eurocambra estan alineats amb la seva estratègia, i eviten així les discrepàncies viscudes durant el debat sobre la tramitació dels Pressupostos de Pedro Sánchez.

El sector moderat queda severament tocat i el partit veu diluir-se el seu perfil dins la Crida, si bé hi ha veus entre els pragmàtics que no llencen encara la tovallola. De fet, el consell nacional extraordinari del PDeCAT celebrat ahir avala que després del 26-M s’articuli un espai d’integració sota el paraigua de JxCat.

Situant tots els seus pesos pesants (presos i exiliats) al capdavant de les llistes, JxCat pretén lliurar la batalla amb ERC per l’hegemonia del sobiranisme en tots els fronts, al mateix temps que segueixen jugant l’argument de la unitat per pressionar els republicans. En aquest sentit, els quatre presos de JxCat (Sànchez, Turull, Rull i Forn) diuen en una carta que les seves candidatures «representen millor» que cap altra «l’esperit unitari i transversal de l’1-O», alhora que s’ofereixen a apartar-se si això serveix per «facilitar» la unitat amb ERC.

Sense la CUP
La CUP ha decidit no presentar-se al 28-A perquè considera que no es donen les condicions «necessàries» per arribar a ser una candidatura «autènticament rupturista» i «transformadora» de l’Estat. La CUP va decidir-ho en el consell polític extraordinari d’ahir, que va durar escassament una hora. La decisió de no concórrer als comicis va ser adoptada per 37 vots a favor, 20 en contra i 4 abstencions. El partit se centrarà en les eleccions municipals del 26 de maig, com l’«acció política prioritària» del partit anticapitalista.