Puigdemont pot ser candidat a les europees

El Tribunal Suprem argumenta que sobre el veto de la JEC correspon als jutjats del contenciós administratiu de Madrid pronunciar-s’hi, i els ordena fer-ho de manera immediata

Diari de Tarragona

Whatsapp
Intervenció telemàtica de Carles Puigdemont a l’assemblea general ordinària de l’ANC ahir a la Tarraco Arena Plaça. FOTO: Jaume Sellart / efe

Intervenció telemàtica de Carles Puigdemont a l’assemblea general ordinària de l’ANC ahir a la Tarraco Arena Plaça. FOTO: Jaume Sellart / efe

El Tribunal Suprem (TS) ordenà ahir al Jutjat Contenciós Administratiu de Madrid que siguin ells els qui resolguin de manera immediata si l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont pot concórrer a les eleccions europees, tot i determinar que en l’afectat «no hi concorre causa d’inelegibilitat», una decisió que el TS estén als exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí, també fugits de la justícia espanyola com Puigdemont, i en què deixa clar que la competència per dictaminar sobre els recursos d’aquests tres polítics contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) que els va excloure de la llista de JxCat correspon als tribunals contenciosos administratius.

Segons el TS, tots tres poden anar a les llistes perquè la llei no inclou entre els motius per a no poder ser elegit la de trobar-se en rebel·lia. Per unanimitat, el TS ordena als jutjats competents de Madrid que resolguin de manera immediata els recursos, «tenint en compte» que en cap dels tres hi concorre causa d’inelegibilitat. El Suprem deixa clar que no és competència seva dilucidar sobre el recurs, que els tres afectats van presentar davant tres òrgans (el mateix TS, els jutjats contenciosos administratius i la JEC) en entendre que la regulació electoral espanyola era fosca i no respectava els estàndards europeus.

«Absolutament cap raó»
El TS diu que «no hi ha absolutament cap raó per sostenir que la legislació electoral espanyola o la seva pràctica aplicable són fosques ni defectuoses», i insisteix que la competència per conèixer el recurs és del Jutjat Contenciós Administratiu, tal com figura a la Llei electoral i com es fa de forma «inequívoca i constant». Encara que retorna la causa als jutjats ordinaris, que dissabte precisament l’havien tramès al TS, l’alt tribunal no vol limitar-se a aquesta acció, conscient de les «molt especials circumstàncies en què ens trobem». Per això afirma que el sufragi passiu és un dret reconegut a la Constitució a tots els espanyols, per tant, també a Puigdemont, Comín i Ponsatí, per la qual cosa «només es pot excloure del seu exercici aquells que es trobin incursos en causa d’inelegibilitat». Entre les raons que preveu la llei per a la dita inelegibilitat, «no figura la de trobar-se en rebel·lia com es troben els recurrents», postil·la l’acte. «Així doncs, com a ciutadans espanyols tenen dret a presentar-se com a candidats en les pròximes eleccions al Parlament Europeu», afegeix el TS.

Subratlla també que és doctrina reiterada «la que subratlla que les causes d’inelegibilitat han de ser interpretades restrictivament, i que els dubtes en aquesta matèria han de ser resolts de la manera més favorable per a l’efectivitat dels drets fonamentals».

El TS, a més a més, «no ignora l’extraordinària importància» del recurs, ni que ha de resoldre’s amb la màxima rapidesa, com ordena la legislació electoral, però això «no autoritza esquivar o ignorar les normes legals que atribueixen la competència jurisdiccional», en aquest cas al contenciós administratiu. No es tracta d’un «caprici formalista», ressalta el TS, sinó d’un mecanisme que «impedeix a les parts escollir l’òrgan judicial que considerin convenient, i als jutges prendre o deixar assumptes al seu lliure arbitri».

«Victòria en camp contrari»
L’expresident ressaltà que la seva candidatura «ha guanyat per primera vegada en camp contrari». «Hem convençut, hem vençut i demà quedarà documentat», va dir Puigdemont, que titllà la decisió de la JEC d’«intent vergonyós» i «impropi d’una democràcia», va dir en videoconferència des de Waterloo.

Segons la seva opinió, el TS posa fi a «la temptativa d’alterar els resultats electorals» perquè «ha estat tan flagrant que (a Espanya) han temut per les conseqüències que hauria comportat la persistència en aquest error». «Saben que si som escollits, alçarem el dit, tindrem iniciativa i correrem per denunciar les irregularitats i el dèficit democràtic» d’Espanya, afegí.
«Que abandonin tota esperança els qui creuen que ens poden doblegar torçant el dret», insistí.

D’altra banda, Puigdemont lamentà que el Parlament no «defensés» els seus «drets» com a diputat com sí que ho ha fet ara JxCat amb la seva candidatura. «He de dir-ho amb tristesa: no hi ha hagut la defensa adequada per plantar cara al jutge Llarena en una actitud que s’assembla força a la de la JEC», assenyalà. 

L’expresident ha criticat que el Parlament l’hagi «suspès de forma absolutament arbitrària com a diputat», i reprovà que el Parlament «no hagi habilitat la possibilitat» d’una investidura telemàtica fins i tot quan «hi estava disposat i hi havia una majoria política».

Temas

Comentarios

Lea También