Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Catalunya Audiència Nacional

Trapero s’enfronta avui al judici que li pot comportar fins a onze anys de presó

El vallenc Cèsar Puig també s’asseurà al banc dels acusats perquè era el número dos del Departament d’Interior quan es va celebrar l’1-O; i Pere Soler, com a cap polític dels Mossos

EFE

Whatsapp
Josep Lluís Trapero, sortint de l’Audiència Nacional, el 16 d’abril
de 2018. FOTO: ACN

Josep Lluís Trapero, sortint de l’Audiència Nacional, el 16 d’abril
de 2018. FOTO: ACN

L’Audiència Nacional comença avui a jutjar el paper dels Mossos en l’1-O, i en respondran els seus màxims responsables llavors: el major Josep Lluís Trapero, el seu cap polític Pere Soler, i el que era llavors el número dos d’Interior, el vallenc Cèsar Puig. Els tres s’asseuran al banc dels acusats per un delicte de rebel·lió, pel qual la Fiscalia demana per a cadascú 11 anys de presó. Una quarta acusada, la intendent dels Mossos Teresa Laplana, s’enfronta a una petició de quatre anys per sedició per la seva actuació durant les concentracions ciutadanes davant de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017 amb motiu d’un registre judicial per frenar l’1-O.

La principal incògnita és si la Fiscalia modificarà la seva acusació de rebel·lió després que el Suprem, en contra del criteri de la Fiscalia, descartés condemnar per aquest delicte els impulsors polítics del Procés. Retirar l’acusació per rebel·lió comportaria una rebaixa en la petició de penes als tres principals acusats en aquesta causa, que va quedar en mans de l’Audiència Nacional després d’acceptar la llavors instructora, Carmen Lamela, que la part que afectava els exconsellers i exmembres del Parlament, passés al Suprem.

Fins al tràmit de les conclusions

Aquesta magistrada, quan va dictar l’ordre de processament, va imputar a Trapero, Puig i Soler un delicte d’organització criminal i un altre de sedició per la «total inactivitat» dels Mossos l’1-O, que en el cas de Trapero ampliava a dos delictes de sedició per atribuir-li també responsabilitat en els incidents del 20 de setembre.

La Fiscalia pot anunciar en qualsevol moment de la vista oral si té intenció de modificar l’acusació, si bé aquest canvi no es faria efectiu fins al tràmit de les conclusions definitives, segons fonts jurídiques. En el seu escrit de conclusions provisionals, la Fiscalia relata com entre setembre i octubre de 2017 els acusats «van constituir una peça clau per a, dins de l’àmbit de les seves respectives competències, impedir o dificultar greument el compliment de les ordres emanades pels Tribunals de Justícia amb la finalitat de dur a terme el pla secessionista».

Una de les incògnites del judici és si la Fiscalia modificarà la seva acusació de rebel·lió

En aquest pla, diu l’escrit, va cobrar especial rellevància el paper exercit pels Mossos, element «imprescindible per protegir les accions dirigides a la celebració del referèndum, dedicant-se a funcions impròpies d’un cos policial com va ser la realització de seguiments a altres cossos, entorpir la seva tasca i en alguns casos, fins i tot, oposar-s’hi físicament».

Detenir el president

Abans de ser jutjat, Trapero va accedir a declarar com a testimoni en el judici al Suprem i allà va revelar que es va oferir per detenir el llavors president Puigdemont i els consellers després de la declaració d’independència, i que va instar en dues ocasions a la Generalitat a complir la legalitat perquè la policia autonòmica no pensava trencar amb la Constitució.

La seva estratègia de defensa es basarà fonamentalment en el fet que la cúpula dels Mossos, amb ell al capdavant, va mantenir dues reunions amb el president Puigdemont, l’exvicepresident Junqueras, i l’exconseller Forn, atesa la seva preocupació per la seguretat el dia del referèndum i davant el seu malestar per les afirmacions de membres del Govern que asseguraven que els Mossos el «facilitarien i promourien». En aquestes reunions, els dies 26 i 28 de setembre de 2017, la cúpula dels Mossos va deixar clar que ells es mantenien al marge del Procés i que complirien els mandats del TSJC relatius a impedir la votació.

En el seu escrit de defensa, l’advocada de l’exmajor dels Mossos argumenta que Trapero no va compartir el «pla ideat» pel Govern i el Parlament per a la independència, i que va romandre «de manera inequívoca» al servei de la justícia. Per provar-ho, esgrimeix dos escrits que el major va enviar al president del TSJC, Jesús María Barrientos, i al llavors fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, el dia en què es va aprovar al Parlament «la constitució de la República catalana com a estat independent i sobirà». En aquests escrits, el major posava els Mossos al servei del TSJC i de la Fiscalia, «amb la finalitat de donar compliment a les ordres que es puguin derivar» en relació amb la DUI.

Temas

Comentarios

Lea También