Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?' La pregunta del referèndum

1 d'octubre. Aquesta és la data que el president de la Generalitat, Carles Pugdemont, ha anunciat que es durà a terme el referèndum unilateral per decidir la independència de Catalunya

Europa Press

Whatsapp
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el moment de l'anunci de la data i la pregunta del referèndum

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el moment de l'anunci de la data i la pregunta del referèndum

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat la pregunta del referèndum sobre la independència de Catalunya: 'Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?'. 

Ho ha dit aquest divendres al costat del vicepresident, Oriol Junqueras, i la resta de l'Executiu en el Pati dels Tarongers de la Generalitat després d'una reunió extraordinària del Consell Executiu. 

Els diputats de JxSí i de la CUP en el Parlament han acudit a la Generalitat per presenciar l'anunci de la data i pregunta per consultar els catalans sobre el seu futur polític. 

Puigdemont ha explicat que la pregunta del referèndum estarà en els tres idiomes oficials de Catalunya: el català, el castellà i l'aranès, i ha assegurat que el Govern vetllarà per que aquesta consulta tingui "totes les garanties" perquè sigui vàlida i reconeguda. 

El president català ha garantit que el seu Govern també es compromet a aplicar el mandat que surti del referèndum i ha conclòs: "Toca als catalans decidir el seu futur. A les seves mans està fer-ho possible. La democràcia ens uneix per sobre de les discrepàncies". 

El referèndum haurà de respondre's amb un 'sí' o amb un 'no' --resposta binària--, i el president català ha afirmat que les dues opcions són "igual de legítimes i de vàlides", encara que ell és obertament independentista i aposti pel 'sí' sense matisos, com la resta del seu Executiu. 

Puigdemont ha conclòs el seu discurs defensant "el dret de les persones a decidir lliurement el futur del seu país', i ha conclòs amb un 'Visca Catalunya'. JXSÍ I LA CUP 

La posada en escena que ha disposat la Generalitat per a l'anunci ha estat la d'un president acompanyat a dreta i esquerra pels membres del seu Govern i pels diputats de JxSí i la CUP que formen la majoria independentista del Parlament amb 71 diputats de 135. 

Un lloc especial --just al costat i darrere del president-- ha estat per als quatre membres de la Mesa de JxSí que estan sent investigats per la justícia per haver permès el debat de diverses iniciatives sobiranistes: Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. 

Declaració institucional del president Puigdemont

Barcelona, 9 de juny de 2017

Aquest mes de juny, el dia 27, farà exactament set anys de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya. Per arribar a aprovar-lo, vam seguir un llarg itinerari. Hi va haver diàleg amb el Govern de l’Estat? Sí, molt. Hi va haver pacte amb quasi totes les institucions constitucionals? Sí, des del Parlament fins al Congrés i el Senat, tot amb una amplíssima majoria. Hi va haver, també, un referèndum acordat. Va servir per trobar solucions? No, al contrari: una única institució constitucional, fortament polititzada, amb membres caducats i compromesos amb el partit polític que avui governa l’Estat, va ser suficient per acabar amb el diàleg, el pacte i l’acord. Aquell Tribunal avui no és millor: avui, gràcies a un mecanisme de lectura única i urgent, aquell Tribunal pot suspendre càrrecs electes de manera fulminant, sense judici. Ni els fonamentats vots particulars d’alguns membres del Tribunal ni tampoc la dura advertència de la Comissió de Venècia contra aquesta reforma exprés, per la via d’urgència i per lectura única d’una llei orgànica, han fet rectificar el Govern espanyol.
Quan ens han demanat què volíem els catalans, hem presentat propostes. Tota mena de propostes. Totes, sense excepció, han estat rebutjades o seriosament retallades.

Venim, doncs, d’una llarga i decebedora col·lecció de “No” per part del Govern espanyol i de les Corts generals a totes les propostes que els han estat adreçades per resoldre de manera acordada i dialogada el conflicte polític que existeix entre Catalunya i l’Estat espanyol.

L’únic que no ha estat mai votat al Congrés ha estat la proposta del govern espanyol per a Catalunya. Potser és que no n’hi ha cap, ni se l’espera.
Cal recordar tot això, sobretot perquè en prenguin nota tots aquells qui a partir d’ara hauran de dedicar-se a explicar per què hem arribat fins aquí.
Avui sabem amb més nitidesa que no és qüestió de marcs legals. Ho sap tothom, que el marc legal no impedia atendre la demanda catalana. Avui tothom sap quin és el problema real, perquè ho ha sentit de llavis del mateix president del Govern espanyol: “no quiero”.

Amb un “no quiero” és millor no anar a l’altar. I no és una negació individual: és la de tot un sistema polític (i segurament també social, mediàtic i econòmic) que, quaranta anys després del retorn del president Tarradellas de l’exili francès, ha estat incapaç de demostrar cap voluntat de participar de la solució a un problema real, profund.

El dia 28 de setembre de l’any passat, en sotmetre’m a la qüestió de confiança davant del Parlament de Catalunya, vaig dir el següent, tot apel·lant al sistema polític espanyol d’emprendre una negociació seriosa i lleial: “La resolució de la demanda catalana es farà, per tant, d’aquesta manera: o referèndum, o referèndum. Perseguirem l’acord fins al darrer dia, treballarem amb la voluntat de fer un referèndum acordable amb l’Estat en tot moment, però si arribem al final de la legislatura i no hi ha hagut cap resposta positiva en aquest sentit, estarem preparats i a punt per pujar el darrer graó abans de proclamar de manera efectiva la independència de Catalunya i, a tot estirar, convocarem un referèndum per a la segona quinzena de setembre de l’any que ve”.

Hem perseguit l’acord, de manera reiterada. Hem participat activament en el Pacte Nacional pel Referèndum. Hem adreçat propostes per acordar una negociació. Hem adoptat resolucions parlamentàries i un acord de govern emplaçant el Govern espanyol a dialogar i negociar. Hem fet arribar de manera directa al Govern espanyol la nostra ferma voluntat de seure a negociar la solució. Ho hem explicat arreu del món, a Londres, a Brussel·les, a París, a Boston, a Washington, a Nova York, a Madrid.

Però estem arribant al final de la legislatura i no hem tingut cap resposta positiva, de manera que en compliment d’aquell compromís democràtic i solemne, avui hem celebrat un Consell Executiu extraordinari per ratificar conjuntament amb el vicepresident i els consellers i conselleres la voluntat de convocar els ciutadans i ciutadanes del nostre país, en exercici del legítim dret a l’autodeterminació que té una nació mil·lenària com Catalunya, a un referèndum que se celebrarà el diumenge dia 1 d’octubre d’enguany, amb la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?” Aquesta pregunta estarà formulada en els tres idiomes oficials que hi ha al Principat de Catalunya: el català, el castellà, i també l’aranès a la Vall d’Aran. I la resposta que hi donin els nostres conciutadans, en forma de “sí” o de “no”, serà un mandat que aquest Govern es compromet a aplicar.

Toca a les catalanes i als catalans de decidir el seu futur. És a les seves mans i a les de tots nosaltres de fer-ho possible, de demostrar que la democràcia ens uneix per damunt de les legítimes i saludables discrepàncies que caracteritzen tota societat madura i convivencial, que sap prendre les decisions per ella mateixa i que sap respectar totes les opcions de resposta a la pregunta formulada, totes exactament igual de legítimes i vàlides.

El govern es conjura a oferir totes les garanties i a vetllar per la rectitud del procés de convocatòria, organització i celebració del referèndum, i fa una crida a tots els ciutadans i ciutadanes a assumir col·lectivament, amb la màxima dignitat i exigència, l’exercici d’un dret inalienable sobre el qual descansa l’edifici de la democràcia: el dret de les persones a decidir lliurement el futur del seu país.

Visca Catalunya.

Carles Puigdemont i Casamajó
President de la Generalitat de Catalunya

Temas

Comentarios

Lea También