Accident nuclear a Vandellòs I: la història no explicada de com es va evitar una tragèdia catalana

Tothom sap que Vandellòs I donà el tret de sortida a la història nuclear tarragonina. El que no sap tanta gent és que va anar de poc, perquè en realitat s’hauria d’haver construït a Pals, al rovell de l’ou de la Costa Brava. Les proves geològiques dutes a terme l’any 1965 i la forta oposició dels grans propietaris del sector turístic gironí van ser determinants per descartar la primera opció.

Uns terrenys al sud de l’Hospitalet de l’Infant tenien tots els números per ser el nou emplaçament. Una sòlida geologia, una mar que garantia la refrigeració del reactor, el vent de Mestral que aportava beneficis d’higiene radiològica, un enclavament relativament lluny de grans nuclis de població com Tarragona, Reus, Tortosa i Barcelona, resultà concloent. 

L’arribada es va veure amb bons ulls i l’oposició va ser anecdòtica, quasi exclusiva d’un holandès que reclamava que l’havien fet fora del búnquer de la guerra civil que havia llogat als terrenys de la futura planta nuclear. Sembla ser que algun funcionari espavilat es feia un sobresou enredant turistes. Coses de la picaresca llatina.

L’inici de les obres de Vandellòs I l’any 1967 i la posada en marxa el 1972 suposarien un fort impuls econòmic pel terme. Es llogaren totes les cases disponibles i alguns negocis ja establerts es van fer grans. Es van obrir bars, restaurants, supermercats, petits comerços de proximitat, empreses de transports, constructores... 

És cert que ja aleshores s’havia deixat enrere els durs anys de la gelada que el 1956 va matar les oliveres i els garrofers de l’Hospitalet, i que el turisme i la construcció havien començat a tirar amb força gràcies a l’arribada massiva de francesos i belgues. Entre una cosa i altra, l’Hospitalet de l’Infant i l’Almadrava, que l’any 1960 tenien 375 habitants, havien passat a 3.290 el 1986, xifra que concentrava ja el 74% del total del cens municipal.

Un cop acabada la construcció de la central, Hifrensa –l’empresa propietària– va edificar el poblat pels treballadors de la planta nuclear. El projecte se li va encarregar al prestigiós arquitecte racionalista Antonio Bonet Castellana. 

Aquella idíl·lica urbanització privada fou dotada amb una escola pròpia –la pionera Aster, on es parlava en català–, poliesportiu cobert, piscina, pistes de tenis, frontó i carrers asfaltats. 

S’aixecà un poble dins d’un altre poble, amb dues comunitats que convivien separades només per l’antiga carretera N-340. L’encaix mai va ser fàcil. A tall d’anècdota, encara avui es rememoren les batalles de pedres dels dissabtes a la tarda entre els xiquets del Col·legi Nacional i els de l’Aster. Més d’un encara conserva ferides de guerra.

Però de Vandellòs I el que ha fet córrer rius de tinta ha estat el seu sobtat tancament a causa de l’incendi del 19 d’octubre de 1989, avui fa 37 anys. Els herois de Vandellòs I, del periodista Manel Riu (Barcelona, 1995), aprofundeix en aquest esdeveniment com ningú. El seu llibre, acabat de publicar per Saldonar, beu de les 50 entrevistes recollides al documental homònim de TV3 dirigit per Álvaro Sanz i produït per Minoria Absoluta, on l’autor formà part de l’equip com a redactor. 

La informació que generà l’extraordinària investigació i les vivències que es recullen és tan potent que el format documental de tres capítols que s’emet a la plataforma 3Cat amb dues hores de metratge es queda curt.

La versió escrita demanava pas i ho ha fet sumant, aprofundint en la història, deixant un llegat de memòria col·lectiva i el reconeixement dels que es van deixar la pell aquella nit. L’obra de Riu aporta una descripció quirúrgica de tot el que va passar la nit de l’accident, però també una perspectiva única de 360° de tota aquella societat que ho va viure, la del col·lectiu de treballadors d’Hifrensa i de les seves famílies, la dels vilatans de l’Hospitalet o la dels veïns de l’Ametlla de Mar que en tot moment es posicionaren contra la nuclear.

Els herois de Vandellòs I vol ser la primera reconstrucció completa de l’incendi i la història no explicada de com es va acostar i de com es va evitar una tragèdia nuclear catalana, però també la crònica de com arriba a la vila i quines conseqüències socials va deixar el seu tancament. 

Narrativament, és molt fàcil d’entendre i de seguir pels que no estiguin familiaritzats amb la terminologia de l’àtom. És un imprescindible per aquells que vulguin saber més sobre aquest episodi tan desconegut pel gran públic.