«A Vila-seca no hi ha una dinamització de la cultura»

La història i la cultura locals són un element fundamental en la identitat d’una ciutat o un poble. No obstant, sovint són els propis habitants de la localitats els qui desconeixen les seves pròpies arrels.

Per que això no succeeixi, entitats locals treballen per divulgar la seva història i difondre i dinamitzar la cultura. És el cas del Centre d’Estudis Vila-secans Maria Elena Maseras, una associació dins l’Agrupació Cultural on prop d’una desena de voluntaris apassionats per la història i la cultura del seu municipi treballen perquè aquesta es difongui.

El Centre d’Estudis neix l’any 2016 i va voler ampliar l’abast de la Secció de Lletres: «Fan publicacions centrades, principalment, en la història medieval i moderna del poble», explica Pineda Vaquer, membre de l’entitat. El Centre, per tant, va crear la seva pròpia publicació, la Revista Emprius, publicada de manera biennal. Actualment s’han publicat dos números. El primer va tractar sobre dones il·lustres de Vila-seca, mentre que el segon es centra en la memòria històrica.

Qüestions de gènere

De fet, les qüestions de gènere i dones han estat una part important de l’activitat del Centre des de la seva creació. L’entitat rep el nom de Maria Elena Maseras, vila-secana que, l’any 1872, va esdevenir la primera dona estudiant de medicina a Espanya. «Vam voler reivindicar el seu nom», comenta un altre membre del Centre, Ginés Puente. Des de la seva creació, el Centre atorga el Premi Centre d’Estudis Vila-secans Maria Elena Maseras. Dones i gènere al millor TDR. El guardó, organitzat amb l’Ajuntament de Vila-seca i l’Agrupació Cultural, el rep el millor Treball de Recerca de Batxillerat relacionat amb qüestions de gènere o d’història de les dones.

Més enllá de l’elaboració i publicació de la Revista Emprius, el Centre organitza diferents activitats culturals a Vila-seca. Freqüentment es fan xerrades a les quals hi acudeixen acadèmics o professors d’universitat. «Són activitats obertes a qualsevol públic, ja que no ens centrem només en Vila-seca sinó que intentem portar gent de diversos llocs i àmbits», explicava Puente. Dins de la seva tasca de reivindicació de la memòria històrica han organitzat, amb la Universitat Rovira i Virgili, l’exposició Ruixats de Foc, dedicada als bombardejos al Camp de Tarragona durant la Guerra Civil. L’exposició ha estat a Vila-Seca, però també s’ha traslladat a altres municipis de la demarcació.

Una tasca difícil

Tal com expliquen els dos membres, no és fàcil realitzar aquesta dinamització cultural i difusió de la memòria històrica. D’una banda, «Vila-seca es un poble complex», lamenta Vaquer, «en el sentit que no hi ha una dinamització de la cultura i de les activitats populars». No obstant, asseguren estar treballant per, en paraules de Vaquer, «difondre la cultura i donar a conèixer alguns silencis històrics que encara hi són al poble».

Un altre repte que afronten és el de subsistir i tirar endavant la feina com a entitat petita que són. Els membres dediquen el seu temps personal a l’activitat del Centre, ja que és una entitat sense ànim de lucre, i sovint és difícil mantenir un ritme de treball constant. Per això, Pineda reclama que «qualsevol persona interessada en saber més sobre la història de Vila-Seca i en la difusió de la cultura al municipi és benvinguda a entrar al Centre d’Estudis i col·laborar amb nosaltes». Tots dos membres coincidien en el fet que l’arribada de nous membres seria de gran ajuda a l’hora d’impulsar l’activitat de l’entitat.

D’altra banda, el Centre d’Estudis ha de realitzar la seva activitat amb un pressupost limitat. «L’entitat és petita i no podíem demanar la subvenció, així que estem integrats dins l’Agrupació Cultural, que és una entitat que agrupa d’altres de més petites», explica Puente. Pineda va destacar que, «tot i tenir un pressupost petit, l’administrem molt bé per poder tirar endavant tot el que fem».