Banc del Temps de Cambrils: 10 anys de temps compartit

Parem i gaudim d’aquest moment. Aquesta és la filosofia del Banc del Temps de Cambrils que enguany celebra el seu desè aniversari. «Tal com diuen les mateixes paraules, som un banc on es diposita temps i s’agafa temps. Però aquí no hi ha diners entremig. És tot de forma gratuïta [...]. No és un voluntariat. Tan important és donar com rebre. És molt important saber demanar ajuda de qualsevol classe», explica la presidenta de l’entitat, Montse Mañé.

El Banc del Temps compta amb més de 200 inscrits que comparteixen el seu temps i intercanvien habilitats, coneixements o hobbies. Hi ha gent que ensenya a pintar o cuinar a qui els ho demana i d’altres que sol·liciten ajuda per fer alguna petita reparació a casa o bé senzillament per conèixer algú altre.

Intercanvi d’objectes

L’entitat va celebrar ahir el seu aniversari amb un matí ple d’activitats al Parc del Pescador. Una performance participativa basada en el temps de la mà dels artistes cambrilencs, Pere Estadella i Jordina Ros, va clausurar la jornada festiva.

L’escenari era immillorable: la platja amb el mar de fons. Els músics Pol Estadella i Gerard Cuco van ser els encarregats d’ambientar l’espai amb sons naturals i pulsions que recordaven les agulles del rellotge quan tot està en silenci. Els participants portaven un objecte que per a ells tingués alguna espècie de càrrega emocional però que a la vegada fossin capaços de despendre-se’n. El José Javier duia un encenedor gastat. Se li havia acabat el gas, «com amb la meva exparella», explicava.

El Pere i la Jordina van enterrar els objectes a l’arena, enmig d’unes pedres que simbolitzaven una espècie de jaciment arqueològic. També hi havia desenes de llibres estesos per la platja. «Vam pensar en el temps, el pas del temps i vam relacionar el pas del temps amb l’arqueologia. És un treball sobre l’arqueologia del temps [...] i els llibres perduren en el temps però no sabem si el temps acabarà amb ells», explicava el Pere. Després els participants van haver de desenterrar-ne un altre a l’atzar. Un intercanvi d’objectes que d’alguna manera simbolitzava també l’intercanvi de coneixements o habilitats que també es produeix entre els membres del Banc del Temps.

El José Javier va desenterrar una petita navalla, però en el seu cas es va quedar amb la incògnita de saber quin significat tenia per a la senyora que l’havia deixat. Ella va marxar abans que s’acabés l’espectacle. Però la resta de participants van poder intercanviar emocions i sensacions amb els altres.

La festa del desè aniversari va començar amb una benvinguda al Parc del Pescador, el lliurament d’unes ceràmiques festes expressament per a l’ocasió i el reconeixement a les persones fundadores de l’entitat: Pepita Ferrando, Julia Garcia, Justo Muñiz i, a títol pòstum, Francesc Mur. 

Cap a mig matí es va fer una sessió de contacontes amb històries relacionades amb el temps i la solidaritat. Al parc també es va poder veure una exposició fotogràfica titulada ‘Estones compartides’, una sèrie d’imatges en homenatge a la gent que dedica part del seu temps a fer que Cambrils sigui un poble més solidari. 

També hi havia una zona de vermut i tapes a càrrec de Cambrils Coqvinària. Les persones es van emportar de regal una bossa del Banc del Temps elaborada per Dignidart i feta amb criteris de responsabilitat social, de certificació de comerç just com la producció lliure d’abús i explotació a través de projectes d’inserció social. La bossa reprodueix una frase de Pitàgores que diu «El temps és l’ànima d’aquest món».