Más de Costa

Costa HISTÒRIA LOCAL

L’accident aeri del Breguet XIV a L’Hospitalet de l'Infant

Henri Dugrip era l’únic passatger que feia la ruta Toulousse-Casablanca. Va morir en estavellar-se l’avió el 22 de gener de 1928. El pilot va sobreviure a la catàstrofe de forma miraculosa

Alfons Tejero

Whatsapp
Un avió Breguet XIV accidentat ara farà un segle a la platja de La Pineda el 23/11/1921. El mateix model d’aeroplà es va accidentar anys després a l’Hospitalet de l’Infant. FOTO: Fondation Pierre-Georges Latécoère

Un avió Breguet XIV accidentat ara farà un segle a la platja de La Pineda el 23/11/1921. El mateix model d’aeroplà es va accidentar anys després a l’Hospitalet de l’Infant. FOTO: Fondation Pierre-Georges Latécoère

Antoine de Saint-Exhupery, pilot d’aviació i autor de l’obra universal El Petit Princep va passar un dia de la seva vida a l’Hospitalet de l’Infant, arran d’un aterratge forçós a les nostres platges. 

La recerca iniciada per recuperar les passes de l’escriptor francès a la vila ha fet necessari rastrejar de forma minuciosa i obsessiva les pistes que va deixar a través de fons documentals, premsa i testimonis orals amb més o menys èxit; però d’altra banda aquesta tasca de investigació m’ha regalat històries increibles i tan desconegudes com la de l’accident aeri succeït l’any 1928, desprès d’una visita a l’arxiu de Vandellòs amb l’Albert Lanceta.

El cadàver es va dur al cementeri del poble, on se li va practicar l’autòpsia i se’l va enterrar al dia següent. Després se’l repatriaria a la seva frança natal

Aquell dia ens va caure a les nostres mans un document oficial del ministre de Governació Severiano Martínez Anido dirigida a l’alcaldia on s’autoritzava la repatriació del cos d’Henri Dugrip, víctima mortal del fatal sinistre. Massa temptador per deixar-ho passar. 

Retrat d’Henri Dugrip, el comerciant francès que viatjava a l’avió estavellat. FOTO: Bernadette Dugrip (Carles)

Així doncs, vaig orientar l’antena cap a Sète, a França, on vaig tenir la sort de contactar amb els seus familiars, la Bàrbara i el Bernard Dugrip, i la Bernadette Carles, que m’aportaren una valuosíssima informació d’aquest drama esdevingut fa quasi un segle a l’Hospitalet de l’Infant.

La línea postal fins al Marroc

L’any 1919 la companyia francesa Latécoère, pionera de l’aviació comercial, ficava en marxa la línia de correu postal entre les ciutats de Toulousse i Casablanca, que sobrevolava el cel tarragoní.

La nostra història comença el diumenge 22 de gener de 1928 a les 8.10 hores quan el Breguet XIV matrícula  F-AHEQ número 240 s’enlairà de l’aeroport de Toulousse pilotat per Lorenzo Lavinal, un jove de 23 anys que havia entrat a formar part de la plantilla onze mesos abans. Era un vol rutinari, en un dia clar i amb un aparell que havia entrat en servei tot just feia 3 anys. 

El carrabiner Aniceto Cañadas va submergir al mar al pilot Lorenzo Lavinal, salvant-li la vida

A les 9.30 hores, l’avió recull a Perpinyà un passatger, l’Henri Dugrip de 28 anys, que havia contractat el trajecte fins a l’aeroport d’Alacant i que residia al número 3 del carrer Vauban de Sète, una vila francesa de la costa mediterrània. 

Des de la mort de son pare, l’Henri dirigia l’empresa familiar Dugrip-Quemel dedicada al comerç de vi i de barrils de fusta. L’objecte del seu viatge a Espanya era signar uns importants contractes amb la companyia Samper-Miralles i realitzar uns pagaments motiu pel qual va viatjar acompanyat dels documents necessaris i d’una important suma de diners en efectiu.

Després d’una escala a Barcelona (i segons Le Petit Journal de París a la seva edició matinal), a l’alçada de Tarragona el motor s’incendià en ple vol i les flames s’esteneren a les ales i a la carlinga, arribant als dos ocupants. Malauradament, la porta que dóna accés a la cabina del viatger només es podia obrir des de fora quedant atrapat al seu interior l’Henri Dugrip.

Vapor Freixas 2 que transportà el cos del difunt Henri Dugrip de Tarragona a Sète (França). FOTO: ernest freixas

El foc s’escampà furiosament i quan l’aeroplà aconseguí tocar terra a l’Hospitalet de l’Infant ja no es va poder fer res per la vida de l’Henri, que morí carbonitzat. El Diari de Tarragona a la seva ressenya publicada del dimarts 24 ens dona una versió sensiblement diferent. 

L’empresari va ser enterrat a Setè després d’arribar el cos en vaixell des del port de Tarragona

Segon el rotatiu català, l’aeronau pateix greus problemes de motor que provoquen una brusca pèrdua d‘alçada i l’obliga a realitzar un temerari aterrament sobre la via del ferrocarril en un lloc indeterminat entre la platja del Torn i l’actual terreny que ocupa la central nuclear de Vandellòs II. Durant el sobtat descens l’ala topa contra un pal del telègraf i l’avió s’estavella, capotant de proa.

En un primer moment, tots dos (pilot i passatger) van sobreviure al brutal impacte però una explosió i el posterior incendi va fer canviar la seva sort dels ocupants ja que l’Henri no va poder desenganxar-se del cinturó de seguretat al que estava lligat, sent devorat per les flames.

El pilot intentà rescatar desesperadament al seu passatger però la seva roba ja s’havia encès i no se’n podia desprendre’n i va córrer en direcció a la mar per sofocar el foc que l’estava cremant viu, caient al terra fins a tres vegades.

Quan semblava que ja no hi havia res a fer seria heroicament rescatat per el carrabiner Aniceto Cañadas Martínez, un agent destacat a la caserna del coll de Balaguer que se’l carregà a l’esquena durant 200 metres fins a submergir-ho a l’aigua. Li salvà la vida. Cañadas, Lavinal i un altre guàrdia van ser traslladats amb un camió fins a l’hospital de Tarragona on foren ingressats a les 15.10 hores d’aquell 22 de gener.

El cadàver d’Henri el van portar al cementiri de l’Hospitalet de l’Infant on se li va practicar l’autòpsia i s’enterrà al dia següent amb l’assistència en massa de tot el poble i les autoritats. El cònsol de França, José Merelo, es va personar oferint els seus serveis als afectats. Cinc setmanes desprès de la tragèdia l’aviador encara seguia ingressat a l’hospital recuperant-se de les greus cremades per les quals perdria un ull i els dits d’una mà. Aquell mateix any abandonaria la companyia francesa Latécoère.

L’avió va quedar inservible però malgrat la gravetat dels fets es va poder salvar la correspondència ordinària. Una part va seguir el seu camí fins a Rabat (Marroc) i a d’altres llocs del protectorat francès i un altra part tornà a França.

També es van recuperar dos paquets de valors declarats que portava el pilot a l’armilla valorats en 10.000 i 5.000 francs. D’altra banda, el 24 de maig el Govern Civil autoritzà la repatriació del cos cap a la seva localitat natal i el dimecres 30 de gener s’embarcà al vapor Freixas 2 des del port de Tarragona, ciutat que freqüentava i on havia estat força conegut per la seva activitat de comercial. El trasllat en vaixell costaria 15.000 francs.

Òbviament la família Dugrip va ser la més perjudicada d’aquesta història per la pèrdua de la vida del cap de companyia, dels documents i dels diners, que va provocar la fallida de l’empresa.

Convençuts dels seus drets iniciaren a Toulousse un procés judicial contra la Compagnie Generale Aero Postale a la que se li reclamà 500.000 francs en concepte d’indemnització pels perjudicis. La dificultat per determinar les causes i la llei sobre els riscos de la navegació aèria que regia aquells anys van exonerar finalment la societat aèria de qualsevol responsabilitat sobre els fets i l’alliberava de la compensació econòmica. 

La tràgica mort de L’Henri va deixar una forta empremta de dolor a la família i als veïns de Sète. I sobretot al cor inconsolable de la Rose Marie Rouane, la seva estimada amb la que no va arribar a casar-se mai a causa de d’infortuni. Durant molts anys no van faltar unes flors a la seva tomba.

Temas

Comentarios

Lea También