Mor Anton Gras 'Sagal', Fill Predilecte de Torredembarra

Torredembarra ha perdut un dels seus fills predilectes. Aquest dimarts, 13 de setembre, ens ha deixat Anton Gras Ciuró “Sagal”, nascut a Torredembarra l’any 1928. El 23 d’octubre de 2010 va rebre el títol de Fill Predilecte de la Vila de Torredembarra, un homenatge a la seva passió per la música i els castells però també a la seva tasca associativa. Tal com s’assenyalava en l’acord d’atorgament del títol honorífic: “L’Anton, Sagal, representa una generació de torrencs i torrenques que no van tenir les coses fàcils: Van patir la guerra i la postguerra. Malgrat això, aquesta generació va demostrar la seva vitalitat omplint de vida el nostre poble, de projectes i d’activitats. Amb la seva tasca el fil de la tradició i del sentiment de poble no s’ha perdut”. L’alcalde i la Corporació Municipal expressen el seu dol per la pèrdua d’aquest torrenc il•lustre.

Anton Gras Ciuró, Sagal, neix l’any 1928 a Torredembarra en el si d’una família de pagesos moguda per una gran afició al món de la cultura popular i en concret al món dels castells. El seu avi patern ja era un gran aficionat casteller que va arribar a mantenir una estreta relació amb les colles vallenques que venien a actuar a la Torre a finals del segle XIX. Una afició i un sentiment que va arribar a l’Anton de la mà del seu pare i el seu oncle.

Amb tot, aquesta afició als castells és compartida des de ben aviat amb la seva segona gran passió: la música. Amb només 11 anys començà a rebre classes de solfeig de la mà de Carles Ferrari, aleshores organista de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra. Al mateix temps, aprèn a tocar el timbal de manera autodidacta amb l’ajut d’un mètode de bateria. Posteriorment, s’interessa pel que serà el seu principal instrument, la trompeta, i rep classes, primer de la mà del vendrellenc Gavaldà – trompeta de l’orquestra Sensación – i, més tard de Jaume Miralles. Amb només 16 anys entrà a formar part de l’orquestra local “Savoy “ com a bateria. Més endavant es convertí en el trompeta i vocalista oficial del grup, tot i que també hi seguí tocant la bateria en alguns temes. Amb aquesta formació hi actuà durant més de 30 anys. Com a músic és llogat, també, en d’altres orquestres i fruit d’aquesta aventura va arribar a actuar a l’estranger: a Alemanya, Dinamarca, Suècia, Suïssa i, fins i tot, en un cabaret de Tànger. També va ser membre actiu i ajudant de director del cor “La veu del poble” de Torredembarra des de la seva recuperació el 1949 fins a la dissolució a mitjans dels anys 70.

L’any 1975 a Torredembarra es fundà la colla castellera Nois de la Torre. Com no podia ser d’una altra manera en fou membre fundador i, posteriorment, també assumí el càrrec de president. L’any següent es formà el primer grup de grallers de la colla de la mà de l’Eduard Vericat. El 1981 entrà a formar part del grup de grallers tocant el timbal i aprenent els tocs tradicionals de manera autodidacta fixant-se en els timbalers amb més experiència del moment. L’any 1983 inicià la seva tasca de mestre de timbal i ensenyà a tocar el timbal al Siscu Aguilera qui, amb només 4 anys, es convertí en el seu primer alumne. A partir d’aleshores assumí la tasca de mestre de timbal de tots els timbalers que han passat per la colla al llarg dels anys, d’entre els que cal destacar el Siscu Aguilera i el Jordi Rovira, tots dos avui encara en actiu. L’Anton tocà el timbal de manera continuada fins, aproximadament, l’any 1992.