«No són vostres»

Era diumenge, abans de dinar, quan va arribar una de les meves filles i em va donar una trista notícia: els nostres gegants del Vendrell havien estat robats.

No sóc un home de xarxes socials, però a causa de la trista notícia vaig començar a mirar-les i vaig corroborar que el que m’acabava de dir era ben cert.

El primer que em va venir al cap va ser el meu avi, que juntament amb dos vendrellencs més van impulsar una recol·lecta per encarregar la construcció del Salvador i la Teresa. Aquest fet fa que el sentiment de tristesa i impotència agafi molta força, perquè va ser una iniciativa que va començar abans de l’any 1930, de forma altruista i desinteressada, i ara ens l’han pres del nostre poble, del nostre Vendrell.

Encara recordo quan va baixar l’Àngel de Tobies els anys 1958 i 1998, els gegants del Vendrell sempre li han fet el ball d’honor i l’han acompanyat arreu de la vila. Segur que ell com molts vendrellencs ens repetim la frase a cada minut: torneu-los, no són vostres, són de tots els vendrellencs i vendrellenques.

Es fa difícil passar per la plaça Vella i encarar el carrer de Mar, i no veure per la finestra dels baixos de l’ajuntament els colors blau marí i granat dels elegants vestits de la Teresa i el Salvador. La plaça Vella és casa seva, és el seu lloc, on sempre comencen a ballar, on sempre els trobes... i ara no hi són.

Tothom està dolgut, amb un ai al cor, i cada matí esperem que arribin bones notícies, que els han trobat, que saben on són, que tornaran... però l’espera es fa llarga.