Tones de música a Torredembarra

L’àtic de Diana Baker a Torredembarra té sobretot dues coses que només sumen allà: vistes panoràmiques a la costa del Tarragonès i un piano de cua Fazioli, que, amb la caixa de ressonància de fusta similar a la dels Stradivarius, està considerat el millor del mercat, superior als Steinway. L’escenari ideal per posar per unes hores la comarca al mapamundi clàssic, amb la reunió d’amics que va convocar l’amfitriona: ella mateixa, pianista reconeguda i valorada als circuits concertístics i del repertori operístic, i els mestres Mas i Casas, caps de cartell en la direcció d’orquestra i de cor, respectivament.

Una reunió de tres amics per dinar, el dilluns passat, compartir projectes i parlar de música amb il·lustracions de veu i de teclat. Un privilegi per als melòmans que podia haver estat una classe magistral si a l’àmbit privat s’hi haguessin posat càmeres. Quan arribo, em trobo Mas i Casas llegint les partitures d’uns lieder de Schubert i Brahms. Però s’aturen al Meerfey de Schumann, una obra deliciosa per a veus de dona, que Casas ha fet amb el Cor de Cambra Femení Scherzo, que dirigeix. Busca repertoris amb tonalitat femenina, i amb l’art dona sentit a una reivindicació feminista.

Casas i Mas són amics des que eren nens, van cantar a l’Escolania de Montserrat, tenen en comú haver estat tots dos directors de la nostra primera formació vocal, l’Orfeó Català, i han compartit escenaris potser en centenars d’ocasions. «Mira, mira aquesta frase», s’aturen en uns compassos, els marquen amb el braç i entonen. El mestre Casas marxarà després cap a Vila-seca, on està preparant un concert amb les Scherzo i la pianista Karina Azizova, que titularà Viatjant a l’Est: programa Txaikovski, Rachmaninov, Prokofiev, Kodaly i Lutoslavski. Serà el divendres, 15 de febrer, a l’Auditori Josep Carreras. Abans, els propers 15 i 16 del mes entrant, conduirà l’Orquesta Sinfónica de Castilla y León, a l’auditori Miquel Delibes de Valladolid, en l’homenatge pòstum al gran director Jesús López Cobos, amb qui va compartir feina i amistat al Teatro Real de Madrid.

Salvador Mas dirigirà l’OBC a l’Auditori, els dies 23, 24 i 25 de novembre. Farà una molt estimada Pastoral de Garreta, en l’edició crítica de la qual és autor, i les simfonies Concertant de Prokofiev i Pastoral de Beethoven. Mas és un gran expert en simfonisme centreeuropeu, des que va estudiar a Viena, entre d’altres amb Günter Theuring, mestre de mestres i, recorda Jordi Casas, un gran aficionat al futbol, capaç d’anar de Viena a Barcelona per veure debutar Hansi Krankl al Barça. I tenir temps per fer un sopar amb ell al restaurant Senyor Parellada.

En aquesta tessitura, el mestre Mas dirigirà el 9 de febrer de l’any vinent al Teatre Tarragona. Al podi de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae farà un programa post Beethoven: la Simfonia Inacabada de Schubert, la Segona de Brahms i la polca-masurca La libèl·lula, de Josef Strauss, ben popular gràcies als concerts d’any nou. «La família Strauss són fills de Schubert i parents de Brahms», diu Mas en format d’acudit, i Casas agafa el fil i encadena, fent valer el seu acreditat rol de plusmarquista musical també en sentit de l’humor. Teoritza que la sintonia dels acudits es basa en associacions d’idees i Mas ho musicalitza: «els acudits són una enharmonia mental». Després, s’estarà una estona assegut al Fazioli gaudint de la sonoritat gairebé màgica dels seus harmònics. 

La feliç propietària de l’instrument va a fer-li costat i explica que s’ha agafat un any per dedicar-se a fer concerts, alliberant-se una mica de compromisos amb els teatres d’òpera que la reclamen. Té una agenda força plena d’aquí cap allà, però sempre recalant a Torredembarra, on dirigeix cada estiu el Festival Pianissimo gràcies a la generositat dels seus amics artistes. Ara s’està rumiant si també tria Torredembarra per fer un centre d’estudis i audicions, a partir del llegat d’Édouard Risler: tot un piano Pleyel -com el de Chopin- de col·leccionista i més d’un miler de partitures que s’han de catalogar amb moltes possibilitats de sorpreses poc o gens interpretades entre nosaltres. Risler, col·laborador de Wagner, va ser un dels pianistes de referència de primers del segle XX, i les seves sonates de Beethoven són considerades obres mestres. 

Diana Baker està preparant un enregistrament d’obres de Scarlatti, Mozart i Schubert, que farà a l’Auditori Carreras de Vila-seca. I al mas Bigas Luna de Virgili-La Riera, a primers de novembre convocarà un assaig general del concert de lieder que la cita a Munich amb el tenor Airam Hernández. Sí, per unes hores, Torredembarra va ser capital mundial de la música clàssica.