Más de Costa

Costa COSTA

Un Corvair a Cambrils

El poeta Jaume Ferran detalla a les seves memòries les circumstàncies atzaroses que van fer de Cambrils l’espai referencial dels seus estius a Catalunya 

FRANCESC MARCO-PALAU

Whatsapp
El poeta lleidatà durant una de les seves estades a Cambrils. FOTO: arxiu familiar jaume ferran

El poeta lleidatà durant una de les seves estades a Cambrils. FOTO: arxiu familiar jaume ferran

Al segon volum de les seves memòries, el poeta Jaume Ferran detallava les circumstàncies atzaroses que van fer de Cambrils l’espai referencial dels seus estius a Catalunya.

Poeta de la generació de mig segle amb Barral, Costafreda o Goytisolo, Jaume Ferran Camps, (Cervera, 1928 – Smyrna, 2016), havia deixat la seva Segarra natal per anar a estudiar a la Barcelona de post-guerra, ampliar la seva formació a la universitat madrilenya d’Eugeni d’Ors i, finalment, a partir dels primers anys de la dècada dels seixanta, instal.lar-se als Estats Units, on seria professor de les universitats de Colgate i Syracuse.

Després d’impartir docència literària a les facultats americanes durant el curs, als estius d’aquells anys seixanta Jaume Ferran i la seva família travessen l’Atlàntic per gaudir d’unes setmanes de vacances acadèmiques a Catalunya, en les quals aprofitaven per trobar-se de nou amb amistats disperses arreu del país i descansar uns dies a la seva Segarra natal, a redós del patrimoni històric del seu oncle Agustí Duran i Sanpere, historiador i arqueòleg, la casa del qual avui és la seu del Museu de Cervera.

Així, durant els estius, com bona part dels lleidatans, ells també s’apropaven a la demarcació tarragonina i, a més de retrobar-se amb Vallfogona de Riucorb, Montblanc o Barberà de la Conca, els Ferran també travessaven Miami Platja «amb la carretera convertida en carrer major», visitaven el Mont-roig mironià i s’aturaven a comprar avellanes a Riudoms, codonys a Vinyols i oli a Montbrió. De vegades, també emprenien la carretera muntanyenca de Riudecanyes, visitaven el Calafell poètic o s’arribaven al Monestir de Poblet, «cenobi on romànic i gòtic es donen les mans (...) on se sent bategar més que en cap altre lloc, el cor de Catalunya».

El cotxe va servir com una primera entrada per la compra d’un apartament al municipi

En un d’aquests retorns dels Estats Units al vell continent de principis d’estiu, quan la família Ferran va anar a buscar el Corvair que tenien guardat a Barcelona durant el curs, el cotxe ja no hi era. Jaume Ferran relata les circumstàncies a Diari de Tardor (Edicions 62, 2008): es veu que el garatge barceloní on era aparcat havia estat intervingut per un banc, que se l’havia quedat. Com a solució els van oferir la possibilitat de considerar el cotxe perdut com una primera entrada per a la compra d’un apartament a Cambrils. Si bé és cert que tampoc tenien cap altra opció, quan l’esposa de Jaume Ferran va veure el possible apartament del barri d’Horta de Santa Maria de la vila marinera, li va encantar. «Teníem tota la platja per a nosaltres. Només la compartíem amb els belgues i francesos d’una colònia propera, i amb els alemanys de la següent», recordava Ferran.

Des d’aquell moment, Cambrils es convertiria en el seu indret mediterrani, a través del qual gaudir dels estius a la Costa Daurada i inspirar-se per alguns dels seus versos. D’aquesta manera, a partir de la Festivitat de la Mare de Déu del Carme, on s’unien a la processó marinera, passaven hores llegint a les terrasses mentre els nens es banyaven, contemplaven des de l’escullera el poble -un dels pocs que havien mantingut el seu contorn original-, veien com apareixien a poc a poc les restes de la vil·la romana de la Llosa que s’anaven desbrossant pacientment, i passejaven a l’hora baixa davant del moll per veure sortir les barques dels pescadors entre els fars verd i vermell que els acomiadaven.

Si fins ara només sabíem la part de la història que coneixia el poeta i que havia deixat escrit als seus textos memorialistes, aquest estiu, arran de l’exposició que el Museu d’Història de Cambrils dedica a l’amistat entre Jaume Ferran i el pintor cubista Palau Ferré, hem descobert una possible continuació que encara fa més excepcional el vincle del literat amb la població del Baix Camp.

El garatge barceloní on era aparcat havia estat intervingut per un banc, que se l’havia quedat

Encuriosit per la història que s’explica a l’exposició temporal del Molí de les Tres Eres al voltant de l’arribada del poeta Jaume Ferran a Cambrils -i que es pot visitar fins aquest diumenge 25 de setembre-, l’exalcalde Josep Pedrell Font, actual president del Centre d’Estudis Cambrilencs, va buscar al seu arxiu personal fins a trobar un element que ens podria ajudar a complementar la informació existent fins aleshores: la clau d’un Corvair.

El fet és que a meitat de la dècada dels seixanta un empresari barceloní amb alguns nexes comercials a Cambrils, havia posat a la venda un Corvair i Pedrell, aleshores un jove emprenedor gastronòmic i aficionat als llargmetratges de Hollywood de l’època, on hi sortien aquells automòbils nord-americans de la marca Chevrolet, s’animà a adquirir-lo.

És així com durant uns mesos Pedrell va gaudir d’un atípic cotxe de pel·lícula en ple passeig de Cambrils, que tot sovint aparcava davant dels seus coneguts restaurants de bon peix. Malauradament, a l’inici del que havia de ser un apassionant viatge europeu per carretera van patir un accident poc després d’haver-lo iniciat i quan encara es trobaven dins de la xarxa viària catalana. Si bé Pedrell i els seus acompanyants van sortir-ne il·lesos, el cotxe va haver de retirar-se de la circulació. Pedrell, però, en va conservar la clau, que aquests dies ha recuperat per si pot ajudar a posar més llum a la història cambrilenca del poeta de Ponent.

Tenint en compte la datació, el model de fabricació i l’enllaç entre Barcelona i Cambrils del venedor, tot sembla indicar que es podria tractar del mateix vehicle. Si es confirmés, s’evidenciaria com per causes de vegades no pensades, dues persones diferents van poder, sense saber-ho, complir els seus somnis: conduir un cotxe de disseny nord-americà per les platges de Tarragona en el cas de Josep Pedrell; i poder disposar d’un apartament assolellat per gaudir de la lluminositat mediterrània en el cas de la família de Jaume Ferran. Una història curiosa d’un Corvair a Cambrils.

Temas

Comentarios

Lea También