Lynne Martin, de gira i debut en solitari amb ‘Texturas’

La cantant d’Altafulla Lynne Martin, exvocalista de Poet in Process, ha debutat en solitari amb ‘Texturas’, un disc compost a Berlín, que ha presentat Lleida i així denominat perquè «cada cançó és una pell i un moment musical diferents», segons ha explicat.

Martin (1980) va ser la vocalista i compositora de la banda barcelonina de pop-rock Poet in Process, amb els quals va publicar Free way -la cançó Why va ser part de la banda sonora de la pel·lícula Hell Boy II, de Guillermo del Toro- i Long Time no See.

«Vam aguantar 12 anys, encara que al final dels originals només en quedàvem dos, ens costava arrencar i cadascun tenia els seus propis projectes paral·lels», explica Lynne, que afegeix que «no va ser per mals rotllos» i, a més, «mai ens vam arribar a dissoldre», pel que no descarta algun concert futur de retrobament.

El 2014 va agafar la seva guitarra i es va establir a Berlín per consolidar la seva carrera en solitari, recorrent l’ampli circuit de sales i locals de la ciutat durant pràcticament 3 anys.

«Va ser molt dur, però em vaig fer el meu circuit -apunta-. Vaig conèixer una gent de Badalona, vaig tocar de baixista en un grup, vaig compondre les cançons de Texturas i vaig treballar per a Sarah Connor -reconeguda artista pop alemanya-, component per a una altra gent i, de fet, tenim un disc pendent».

El 2017 va tornar i viu a cavall entre Barcelona, on treballa com professora d’anglès, i Altafulla, on els estius ajuda al bar musical de la família i segueix lluitant per la seva carrera musical, en la qual «perds diners».

Ara ha debutat amb Texturas (La Produktiva Records), produït per Miguel Zanón i que inclou peces de pop-rock en anglès com Splitting the glass, Careless, Enemies, The valley o Shooting stars, i dues en castellà: La huella i Piedras, amb influències que van des de Soundgarden a The Animals, The Beatles o el pop dels 80 a El Último de la Fila.

«Vaig compondre les cançons a Berlín i les vaig gravar a Tarragona quan vaig conèixer Miguel Zanón», famós guitarrista i productor de la zona, assenyala aquesta filla de pare català i mare anglesa que va titular així el disc perquè «cada cançó és una pell i un moment musical diferents», i totes tenen en comú l’experiència berlinesa.

«És una recopilació del que vaig compondre allà perquè, encara que a Poet componia jo bàsicament, sempre és més fàcil en una banda que els altres aportin coses i tirin també del carro», afirma l’autora de 67 hairs, The end o Dream 47#.

Lynne Martin, que confessa que ara està component més en castellà, pel que en el seu pròxim disc les cançons estaran en els dos idiomes «al 50%», manté que «el rock en anglès és més líric», i admet que encara se sorprèn quan s’escolta en la llengua de Cervantes, a més d’assenyalar que «no em regeixo per estils, parteixo del pop-rock i que vagi fluint».

La d’Altafulla ha iniciat una petita gira de concerts que la portaran per tot Catalunya. També a terres tarragonines. Així doncs, estarà a Margalef el 22 març i a la Sala Zero de Tarragona el 10 de maig.